Us imagineu un concert on el públic i artistes acaben cantant a l’uníson? Una taula d’amics on es conversa sobre música amb una copa a la mà? Tocar amb les vostres pròpies mans el vestit de Lady Macbeth? Per copsar l’essència de la nova associació AprÒpera només cal dir que en el seu concert-presentació un d’aquests escenaris va acomplir-se. La resta, en canvi, formen part del projecte que va ser presentat el passat dijous al Conservatori de Sant Cugat i que proposa una fructífera oferta d’activitats a partir del mes d’octubre. És una iniciativa orquestrada pel tenor i divulgador Marc Sala (que n’és el president i director artístic) però que aglutina un equip format per diverses institucions locals com l’Ajuntament de Sant Cugat, L’ateneu Santcugatenc o el Teatre-Auditori de Sant Cugat i d’altres organitzacions com els Amics de l’Òpera de Sabadell.

El logotip de l’associació va ser projectat al fons de l’Aula Magna del Conservatori davant un públic encuriosit que es preguntava el sentit d’uns versos en italià misteriosament escrits al programa. La presentació va confirmar les sospites de l’ideari de l’associació,  de nom tan suggerent com AprÒpera. Durant l’acte Sala va explicar com quan va descobrir l’òpera de petit no sabia si era “avorrida” o “elitista”, només que li agradava, tant fins a convertir-la en la seva vocació i professió. Les pretensions de l’associació no són les de despertar professionals d’aquesta alçada, però sí les de destruir aquesta densa tela de prejudicis sovint tan estesos en el gran públic i convertir-se en una eficaç eina de divulgació. Es tracta, senzillament, de “contagiar l’amor per l’òpera”.

Tanmateix, com fer-ho? La resposta es llegeix sota el seu logotip i arreu en les seves publicacions a les xarxes: l’#òperadeproximitat. Aquesta vessant es va fer notar durant la segona part de l’acte amb el petit concert inaugural de cambra. Plegats vam gaudir de les veus de Marta Rodrigo, Júlia Farrés, Laura Brasó, Maria Bañeras, Anna Capmany i el mateix Sala. Totes elles cantants locals; el públic, el de casa. L’únic que no era de proximitat ha estat la tria d’àries conegudes de Mozart, Verdi o Gluck entre d’altres, que van fluir de forma meravellosa entre el talent i les orelles atentes. Quan parlem amb Sala mentre el públic gaudeix del brindis al colofó ens assenyala la importància del localisme: “Potser algun acompanyant ha escoltat el concert i ha dit: en vull més!”. 

Un ingredient tan important com l’aspecte local és però el tipus d’activitats on aquest es manifestarà. Aquestes són una mica diferents de les que estem acostumats i pretenen “enganxar” el públic. Així l’òpera “s’experimentarà”,  que segons el tenor és la clau per a iniciar a comprendre-la i estimar-la. D’una banda es proposa el cicle de conferències Òpera entre copes que tindrà lloc a l’Ateneu Santcugatenc a partir de l’1 d’octubre. Seran xerrades on els assistents podran conversar sobre Turandot, Doña Francisquita i Cavalleria Rusticiana/Pagliacci amb una copa de vi a la mà. A vegades, fins i tot gaudiran de la interpretació d’un dels seus fragments amb diferents convidats. Una experiència que lluny de morir allà mateix connecta amb els programes d’altres institucions com el Gran Teatre del Liceu o l’Auditori de Sant Cugat: com assenyala Sala, tot és un pas cap a alguna cosa més enllà.  

D’altra banda l’activitat Òpera en construcció té l’objectiu d’eliminar l’abisme físic entre públic i cantant i oferir la possibilitat d’experimentar l’òpera… des del darrere. Els socis podran assistir als assajos dels Amics de l’Òpera de Sabadell amb les òperes de La Cenerentola, La traviata i Macbeth. Així comprovaran com aquest és un art total on “la música i el cant regeixen altres disciplines artístiques que es conjuguen per crear un gran espectacle”. Aquesta és una proposta que permet abordar l’espectacle operístic des de dins, que ens permet entrar a la cuina a observar com treballa el xef. “L’òpera és una alta cuina on allò que pels artistes és el pa de cada dia pel públic és una verdadera experiència”.


Sala ens explica que en el projecte també hi ha una voluntat de crear espais pels artistes que es volen professionalitzar en el món de l’òpera, oferint sempre la màxima qualitat possible. “Una cosa és saber música, l’altra conèixer l’instrument i una altra ben diferent és ser un professional: que vol dir treballar i saber què és muntar una òpera”. Així i tot, remarca, la prioritat i primera fase de l’associació és el vessant divulgatiu i la consolidació d’aquesta comunitat de públic.

De moment AprÒpera proposa un intens calendari fins a finals d’any. Haurem de veure com evoluciona aquest nou club de l’òpera. Per ara, podem afirmar que una cosa va quedar clara amb la cloenda: quan el cor de sis veus es va convertir en un de seixanta amb els versos escrits del Va pensiero es va emocionar -i enganxar– tothom.