Critica

Mireia Tarragó i el Trio Pedrell al LIFE Victoria

30-10-2019
La soprano Mireia Tarragó i el Trio Pedrell actuaran dimarts, 5 de novembre, a la Sala Domènech i Montaner del Sant Pau RecinteModernista, amb un programa que combina lieder de Beethoven i de Victòria dels Àngels, dins del LIFE Victoria 2019, el festival de lieder dedicat a la memòria de Victòria dels Àngels.
L’origen del trio clàssic amb piano i cello s’ha d’entendre com una expansió natural del  baix continu del Barroc que, amb Bach, començava a evolucionar cap al teclat, la corda aguda i la corda greu, amb la corda que anunciava la veu conductora i el piano com a suport harmònic del tema. Després que Haydn i Mozart haguessin definit i organitzat aquests trios, Beethoven en confirmava les seves possibilitats, tant des del classicisme com del romanticisme, amb els tres instruments en constant diàleg com a subjectes d’una conversa. El Trio per a piano, violí i violoncel en Sol Major Op. 1, núm 2 va servir, juntament amb els Trios núm. 1 i núm. 3, com a carta de presentació del geni de Bonn davant de la societat vienesa a casa del príncep Cari von Lichnowsky, a qui estan dedicats, l’agost de 1795. El convidat d’honor era Joseph Haydn, que havia estat un mestre de Beethoven més aviat accidentat, a causa dels seus compromisos internacionals i que aquella mateixa nit tornava de Londres. Un comentari de Haydn sobre tercer trio va enfurismar el  jove Beethoven que, tot i així, encara li dedicaria la seva obra següent, les Tres sonates per a piano, Op. 2. Tres anys abans, el mestre havia fet al seu deixeble un retret que amb el temps esdevindria un elogi: “Té una gran inspiració i no sacrificarà mai un bell pensament a una regla tirànica, però sacrificarà les regles a la seva fantasia, perquè crec que vostè té més d’un cap, més d’un cor i més d’una ànima”. El Trio núm 2 consta de quatre moviments: Adagio. Alegro vivace/ Largo con espressione/ Scherzo con trio. Allegro/ Finale. Presto.

Entre els anys 1809 i 1820, Beethoven va escriure 179 cançons en llengua anglesa, pertanyents a les tradicions folklòriques d’Escòcia, Gal.les i Irlanda. Cal situar-les en el context del corrent romàntic, marcat per la nostàlgia del passat dels pobles, especialment per les cançons, considerades com l’essència de la prístina ànima popular. Són composicions estranyes o, millor, extraordinàries, perquè el geni de Bonn mai no va visitar les Illes Britàniques i es va deixar guiar per la seva intuïció artística a partir dels textos que li va proporcionar George Thomson (1757- 1851), el gran pioner dels estudis folklòrics escocesos que també rebria la col·laboració de Walter Scott i de Thomas Campbell, a més de publicar acompanyaments populars de Haydn i Beethoven.

De 12 Scottish songs, Mireia Tarragó i el Trio Pedrell interpretaran la núm 5, Cease your Funning, una vella cançó del segle XVII que ja havia emprat el compositor John Gay a l’òpera The Fashionnable Lady (1730), i la cançó núm. 7, Polly Steward, amb lletra de Robert Burns, dedicada a “la preciosa Polly Steward, encantadora com la flor que floreix al maig”. De 25 Scottish songs, n’interpretaran la núm 5, The sweetest lad was Jamie, el lament d’una noia per la marxa del seu noi, Jamie el més dolç, a la guerra; la núm 7, Bonny Laddie, Highland Laddie, amb lletra de Robert Burns, que es versionaria més tard com a himne de diversos regiments escocesos, mentre que Fait fu’ Johnie, anta l’amor perdut, amb lletra d’Anne Grant.

Les cançons de Victòria dels Àngels han estat musicades pel compositor i director lleidatà Pedro Pardo (1974), l’excel·lent músic i gran divulgador de la música culta. Formen part dels poemes de la diva catalana (Barcelona 1923-2005), que l’any 2007 va estar considerada com la tercera millor soprano de la història per la BBC music magazine, després de Maria Callas i Joan Sutherland. Escrits al llarg de la seva carrera en les llargues gires internacionals, com un reflex de la seva pregona personalitat artística, és un recull de versos lleugers i somniadors que s’alternen amb d’altres d’una major intensitat i dramatisme. Dos  d’aquests poemes –Oriental i A ti– van ser estrenats l’agost de 2017 al Festival de Peralada per Ainoha Arteta, mentre que la tercera cançó, Brumas tristes, l’estrenà Mireia Tarragó el passat desembre, a l’església barcelonina de Santa Anna. Ara, amb la incorporació de Fuiste, la soprano fa l’estrena absoluta del cicle sencer, juntament amb el Trio Pedrell, dins del LIFE Victòria, en un particular homenatge a la Victòria dels Àngels poetessa.

Mireia Tarragó (Tarragona, 1995) ha guanyat dues vegades la beca Fundació Victoria de los Àngeles, que li ha obert les portes a oferir aquests recitals. Entre els seus rols hi figuren la Papagena de La flauta mágica de Mozart i la Betly de l’òpera homònima de Donizetti. La trajectòria del Trio Pedrell arrenca l’any 2012, en homenatge al gran compositor i musicòleg tortosí, fruit de la passió per la música de cambra dels seus tres integrants: Christian Torres, violí, Ferran Bardolet, violoncel, i Jordi Humet, piano. Formats a l’ESMUC, també han estudiat a l’Escola Superior de Música Reina Sofía de Madrid, la Hochscule für Musik Hanns Eisler de Berlin o la Hochschule für Musik de Hannover. Tot i ser una formació cambrística jove, ha estat guardonada amb nombrosos concursos nacionals i internacionals.

Fotos: Mireia Tarragó; Trio Pedrell

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Marta Girabal
Marta Girabal
Cap de redacció
@martagirabal