Lied

Katharina Konradi: “La naturalitat és allò principal en un cantant de lied”

Divendres 1 Novembre 2019

El cicle Schubert Lied, que es va iniciar la temporada 17-18 a L’Auditori, està organitzat en coproducció amb l’Associació Franz Schubert i el Centro Nacional de Difusión Musical, i arriba a la seva culminació amb quatre concerts més. El primer, el dia 8 de novembre, amb la soprano alemanya Katharina Konradi, que vam descobrir a la Schubertíada de Vilabertran 2018 i va debutar al Festival de Bayreuth aquest 2019 i anirà acompanyada per l’experimentat Eric Schneider. El dia 12 de desembre és el torn del baríton alemany Konstantin Krimmel, acompanyat al piano per l’artista búlgara Doriana Tchakarova. És una cita imperdible pels amants del lied, ja que en aquesta ocasió Schubert sonarà per part d’una de les veus guanyadores del Helmut Deutsch Lied Competition i el duo ha estat mereixedor d’un guardó de l’ECHO Rising Stars. Entrant al 2020, la soprano madrilenya que debutà en el LIFE Victoria, Natalia Labourdette, acompanyada de la pianista Anastasya Timofeeva, homenatjaran, el 27 de febrer, el gran compositor de lieder, com també ho faran la soprano belga Sheva Tehoval i el pianista Daniel Heide, assidu amb Tabea Zimmermann o Antje Weithaas. Aquesta darrera cita serà el 2 d’abril de 2020. De moment, un tast de Katharina Konradi, de qui les seves actuacions es poden descriure com a trossets de cel.

Tot va començar a la Schubertíada…
Sí, amb una bona relació amb Victor Medem. A la Schubertíada adquireixes molta experiència a partir de moltes hores d’estudi. L’any passat va ser el meu primer, a l’Església de Tuesta, i l’experiència va ser molt bona. Vaig cantar De Falla, Mendelssohn i Schubert, en duo amb Roland Vieweg al piano, amb qui m’unia la relació amb Wolfgang Rieger. L’atmosfera de Vilabertran és meravellosa, els repertoris són molt interessants, i el millor és que la gent els coneix. A més, hi ha molt bona acústica a la Canònica.
 
Enguany no hi havia Schubert.
Efectivament, em vaig centrar en Schumann (Robert i Clara), Debussy, Brahms, Krenek i Kurtág. Un programa sense highlights sempre és arriscat, però vaig esforçar-me molt en construir una cosa sòlida. Krenek m’encanta, el seu Lacrimosa és fantàstic, l’he cantat molt, i Kurtág parla molt dels somnis i, per tant, es pot relacionar amb el Romanticisme. Vaig adonar-me que el llenguatge atonal i el plenament romàntic funcionaven molt bé en diàleg. Primer vaig fixar-me en els textos i després en la música, per tant, la connexió és textual. El tema en comú és la Naturalesa. Normalment sóc jo la que escull els programes, però sempre hi ha una idea al darrera, et donen el títol, un autor, i a partir d’aquí has de construir un ens coherent amb temes relacionats. En aquest cas va ser lliure.
 
Amb quin compositor et sents més còmoda?
Schubert s’adiu molt a la meva veu, però també Schumann, Brahms, Strauss… en cadascun hi trobo alguna cosa especial.
 
Quines són les característiques que ha de tenir un cantant de lieder?
Penso que ha de tenir una veu molt clara i amb bona pronúncia, cal que presenti bé el text i li ha d’agradar tocar cambra. A més, ha d’enfocar cada compositor amb una proposta lírica diferent. En l’òpera el cant és el primer, en el lied el primer és el text.
 
Quines són tècnicament les diferències entre l’òpera i el lied?
En l’òpera i el lied la tècnica és la mateixa, però en l’òpera has de projectar diferent per traspassar l’orquestra. En un lied pots ser molt més proper i pots fer molts més matisos i es canta més fluix, més suau -generalment.
 
Què cantes més, òpera o lied?
La veritat és que per viure del cant s’ha de fer òpera sí o sí, i treballar molt el legato, tenir una veu molt sana i ser molt fi treballant. El lied és més intel.lectual, i no és fàcil viure’n exclusivament. Per tant, estic més ocupada amb l’òpera, hi ha moltíssima gent que va a veure-la, mentre que l’oferta de lied és més reduīda, i els preus són molt més baixos... Però els dos gèneres són meravellosos. I quan canto lied és un moment molt especial, al costat del piano transmets l’ànima.

La teva veu és tan clara, diàfana, neta, rodona, meravellosa. Què és el millor que has après i que et serveix més en el teu dia a dia?
He après a tenir molta força interior i modelar el meu cant perquè sigui cada vegada més natural. Aquesta és la clau. A més, he après a no forçar la veu i regular la força.
 
Això es nota, es troba en l’atmosfera i hi ha alguna cosa d’angelicada en la teva interpretació. Com un tros de cel. L’autenticitat i bellesa estan relacionades amb la claredat?
Intento mostrar la meva personalitat. Tot està relacionat. L’important és, com deia, la naturalitat i donar el millor de tu, la teva visió personal de les peces. Potser sí que tinc un aire angelical, però en canvi puc arribar a ser molt potent quan el moment ho requereix. L’autenticitat és essencial per assolir la claredat i cantar bellament.  
 
Com podem invitar tothom al concert del dia 8 a L’Auditori?
És interessant que la gent sàpiga que no hi ha highlights de Schubert, és, en certa manera, un “programa secret”. I això és fantàstic! Poder cantar aquestes cançons és una gran oportunitat. He buscat cançons que ja coneixia i d’altres que no havia fet mai. El que és desconegut i poc representat és una joia per descobrir. La nit ho uneix tot, des dels sentiments, el somni, la mort, i tot pot ser real o fantàstic. Això és el més especial del programa.
 
Schubert va erigir un gènere popular com a culte. Podem explicar la història del lied sense aquest compositor?
Penso que no! És el compositor de lied més important, va musicar moltíssims poemes i li devem tant. I sap tractar tan bé la veu, és tan musical, és fantàstic cantar-lo, perquè escriu meravellosament. A més componia melodies molt senzilles i alhora molt riques, i això fascina. La seva música va directa al cor.
 
T’he sentit cantar Krenek i Kurtág. Et sents còmoda amb aquesta música i et relaciones amb autors contemporanis?
Sí, molt, tot i que mai he encarregat cap obra, però hi ha tants compositors d’avui que m’agraden, alguns que tracten la veu des de la coloratura, per exemple. Hi ha molta feina ben feta.
 
Potser es pot dir que la veu és l’instrument més difícil per escriure?
Efectivament, tractar la veu és molt difícil per a un compositor. És l’instrument que he estudiat i al que em dedico i cantar música contemporània és molt interessant, però cal veure també l’evolució de l’escriptura al llarg de la història. El cant és un instrument que tenim tots al nostre cos però pocs tenen el talent i la tècnica, i falta també una qüestió de naturalitat i d’esperit, cantes amb l’ànima. Per tant, és la combinació entre talent i tècnica, però cada cantant té el seu instrument i cadascun és únic, amb la seva paleta de colors.
 
Com és el públic de Catalunya?
És fantàstic, coneix molt el repertori, és un públic molt culte que coneix el gènere. Apreciar Kurtág no és fàcil, i es va rebre molt bé. Crec que el públic ha de provar coses noves.
 
A Catalunya tenim Schubertíada, el Schubert Lied a L’Audotori, el LIFE Victoria, La Fàbrica de Lied, el Barcelona Festival of Song… pot ser un cluster interessant.
El públic aquí és un tresor, és fidel, i el lied és molt estimat. Sí, Catalunya pot ser una destinació liederística, un lloc del món fora d’Alemanya on es pugui fer molt bon lied. Tinc la sensació que té molt de potencial.


Fotos: Katharina Konradi

Últimes Notícies