L’Armida Quartett va fer gaudir al públic de L’Auditori d’una gran vetllada. La jove formació, reconeguda internacionalment com un dels quartets amb més projecció de futur, es va mostrar elegant i equilibrada, amb una interpretació compacta i sòlida sense egos individuals i reivindicant les parts de cada instrument igual d’importants dins de les peces.
La bona acústica de la sala 2 de L’Auditori i la solidesa i veterania dels seus membres, van fer que els integrants es trobessin còmodes des del principi, si bé en la primera obra es van deixar anar totalment a partir de l’apassionato del segon moviment (Beethoven).
La interpretació d’aquesta obra va ser impecable, igual que la de Fràgil de Ramon Humet. Schubert també es va interpretar amb molt bon nivell, tot i que els últims moviments van ser, potser, els que van sonar amb menys qualitat; segurament perquè van prioritzar una molt bona gravació de Fràgil i també perquè aquest últim compositor del programa és molt complex d’interpretar, amb estructures i contrastos vertiginosos. Segons alguns dels millors músics actuals, qui parla bé alemany també pot interpretar millor la música alemanya. És el cas de l’Armida; entenen perfectament els llenguatges de Beethoven i Schubert: cops d’arc precisos, junts amb un so compacte.
Tant en Beehoven com en Schubert, el paper del primer violí és virtuosístic i difícil d’afinar amb la resta del quartet. Martin Funda se’n va sortir molt bé. Acostumats a l’afinació impecable del Quartet Casals, però, la formació pot millorar en petits passatges si filem molt prim, treball que costa molts anys d’aconseguir i que no tots els quartets adquireixen.
L’estrena de Fràgil es va interpretar molt bé. Es tracta d’una obra subtil, senzilla, delicada i elegant. Té una forta càrrega poètica i, estructurada en set moviments, sembla provenir d’una filosofia més aviat oriental que occidental: harmonies consonants que desemboquen als llindars del silenci, línies melòdiques que evoquen idees més que històries. L’ús recurrent d’harmònics i la tècnica de l’arc sense resina ajuden a crear l’atmosfera. Presenta una electrònica tènue i subtil i utilitza sons gravats prèviament, tant del quartet com del carrer, sempre en un volum llunyà i relaxant.
La interpretació general, en tot cas, va ser fantàstica. Es tracta d’un primer violí elegant i suggerent, igual que les expressives Johanna i Teresa (2n violí i viola), i d’un celista (Peter-Philipp) que va interpretar totes les obres amb gran facilitat i seguretat, produint un so càlid i rodó que ajudava a empastar les veus superiors del quartet.
La formació va sorgir dins de la prestigiosa escola UDK de Berlín. Les dues noies ja tocaven plegades i compartien la passió per a formar un quartet abans de conèixer els seus futurs companys, els quals van donar l’empenta necessària per a aconseguir l'èxit.
Els seus principals referents són, segons ells mateixos i a tenir en compte per als músics lectors, Natalia Prishepenko (Artemis Quartet) i Rainer Schmidt (Hagen Quartet). Cal destacar que aquest últim també ha influït dos dels quartets amb integrants catalans emergents: Lassus Quartet i Quartet Cosmos. Convindria tenir-los en compte a l’hora de programar els cicles de L’Auditori. El quartet Armida ensenya actualment, conseqüència del llegat dels seus professors (Artemis quartet), al mateix lloc on es va formar (UDK).
La vida del quartet de corda pot ser difícil i sacrificada, però després de cada concert, els integrants de l’Armida no poden fer sinó expressar el plaer de tenir la possibilitat de tocar junts amb una bona cervesa a la mà, símptoma dels seus orígens alemanys.
