Eugenie Schumann, filla de Robert i Clara, recordava en una biografia del seu pare el decisiu dia en qu\u00e8 Brahms \u2014llavors tenia vint anys\u2014 truc\u00e0 al timbre de casa seva: \u00ab[…] era l\u2019any 1853, el timbre son\u00e0 cap al migdia; vaig c\u00f3rrer cap a fora i, com fan els nens, vaig obrir la porta. All\u00e0 vaig veure un noi molt jove, atractiu, amb el cabell llarg i ros. Va demanar pel meu pare, per\u00f2 havia sortit amb la meva mare, vaig dir-li. Va aventurar-se a preguntar quan podria tornar a venir.\u00bb Al dia seg\u00fcent, el jove Brahms va ser rebut per Robert Schumann, que el va convidar a tocar les composicions pr\u00f2pies que havia portat. \u00abPer favor, espera un moment, he d\u2019avisar la meva dona\u00bb, deman\u00e0 Schumann despr\u00e9s de sentir uns pocs compassos de la m\u00fasica de Brahms. \u00abEls meus pares\u00bb, deia Eugenie, \u00abestaven d\u2019all\u00f2 m\u00e9s excitats\u2014tornaven a comen\u00e7ar un cop darrere l\u2019altre i no podien parlar de res que no fos el dotat jove visitant.\u00bb Aquesta trobada entre els tres m\u00fasics els canvi\u00e0 la vida: per Robert Schumann, que va afanyar-se a publicar la m\u00fasica del jove compositor i pianista, Brahms era \u00abel veritable Ap\u00f2stol\u00bb de la m\u00fasica. ![\"\"](\"\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/Young%20Brahms%202.jpg\")
\n
\nEl 4 de mar\u00e7 de 1854, l\u2019esp\u00f2s de Clara va ser internat en un hospital despr\u00e9s d\u2019haver-se llan\u00e7at al Rin en un intent de su\u00efcidi. A partir d\u2019aquest esdeveniment, la relaci\u00f3 entre ella i Brahms s\u2019enfort\u00ed, quelcom que podem con\u00e8ixer especialment gr\u00e0cies a la seva llarga correspond\u00e8ncia (des de 1854 fins l\u2019any 1896). Clara busc\u00e0 en un grup de joves m\u00fasics, en els quals es trobava tamb\u00e9 Joachim, suport moral i consol: va ser, per\u00f2, en Brahms \u2014el m\u00e9s jove i amb major talent\u2014 en qui m\u00e9s es va recolzar d\u2019entre tots: en aquest sentit, \u00e9s important entendre que aquest fet es va veure refor\u00e7at per la simple ra\u00f3 que que, en no tenir una ocupaci\u00f3 regular, tamb\u00e9 era qui tenia m\u00e9s temps lliure. Amb vint-i-un anys, Brahms torn\u00e0 a D\u00fcsseldorf a casa dels Schumann per convertir-se en el substitut de Robert: va prendre possessi\u00f3 del llibre de comptes de la casa \u2014controlava les despeses amb el mateix m\u00e8tode de qui havia estat un meticul\u00f3s pare i marit\u2014, cuidava la canalla quan Clara marxava de gira i visitava regularment a Robert a l\u2019hospital, tot fent de missatger entre marit i muller (Clara tenia prohibit pels metges visitar el seu esp\u00f2s). Els efectes que aquesta situaci\u00f3 tingu\u00e9 sobre Johannes poden veure\u2019s en la seva correspond\u00e8ncia amb ella: \u00abtant de bo el metge em permet\u00e9s ajudar-lo o m\u2019utilitz\u00e9s com a infermer… Aix\u00ed podria escriure\u2019t sobre Robert tots els dies, i podria parlar-li a ell de tu\u00bb. Sentir admiraci\u00f3 per Clara Schumann no era quelcom gaire inaudit: en qualitat d\u2019artista, ja havia signat composicions pr\u00f2pies (tot i que des que s\u2019havia casat la seva producci\u00f3 havia minvat) i era una pianista de renom \u2014havia estat admirada per Paganini, i Liszt, Chopin i Mendelssohn li havien dedicat les seves obres\u2014; a m\u00e9s de la seva carrera professional, per\u00f2, calia recon\u00e8ixer-li el m\u00e8rit de tirar endavant amb els seus propis ingressos una fam\u00edlia de 7 fills. L\u2019adoraci\u00f3 del jove Brahms era evident: \u00abestic segur que no em preocupo ni l\u2019admiro m\u00e9s que no pas l\u2019estimo i estic sota el seu encanteri. Sovint m\u2019he de contenir for\u00e7osament de abra\u00e7ar-la silenciosament amb un bra\u00e7 \u2014no s\u00e9, em sembla tan natural que dubto que ella no m\u2019entengu\u00e9s. Crec que ja no podr\u00e9 estimar cap altra noia soltera \u2014almenys m\u2019he oblidat d\u2019elles. Mentre aquestes prometen el cel, Clara ens el mostra\u00bb, escrivia al seu amic Joachim el juny de 1854.
\n
\nLa lliure expressi\u00f3 d\u2019aquests sentiments tan \u00edntims preocuparen a Brahms \u2014tement la seva exposici\u00f3 o que fossin malentesos\u2014 fins el punt que, el maig de 1856, deman\u00e0 a la seva remitent que, despr\u00e9s de llegir les cartes, les fes desapar\u00e8ixer. A Clara Schumann li devem que s\u2019hagi preservat fins els nostres dies una part considerable de la seva correspond\u00e8ncia: tot i que va accedir a la petici\u00f3 de Brahms, va guardar les seves cartes preferides i, quan comen\u00e7\u00e0 a cremar la resta, la seva filla Marie l\u2019atur\u00e0 a temps. El 29 de juliol d\u2019aquell mateix any, Robert Schumann mor\u00ed a l\u2019hospital acompanyat de la seva esposa. A partir de llavors, les missives del jove Brahms disminu\u00efren en ardor, per\u00f2 l\u2019amistat \u2014amb els episodis de generositat, estima, baralles i reconciliacions pertinents\u2014 continu\u00e0.
\n
\nEn l\u2019\u00e0mbit musical, Brahms va ajudar a Clara a editar la m\u00fasica del seu marit, a la qual va consagrar-se despr\u00e9s de la seva mort. Per la seva part, ella el presentava a altres artistes i amics influents, estrenava la seva m\u00fasica en les seves gires, escrivia als editors perqu\u00e8 publiquessin la seva obra i l\u2019acompanyava, juntament amb Joachim, en els seus concerts. La m\u00fasica, l\u2019espai per compartir tant pensament com obra, era, sense dubte, el que m\u00e9s els unia: Clara Schumann va poder entendre i interpretar la genialitat de Brahms quan aquest encara era jove i els seus instints i comprensi\u00f3 musicals el van encoratjar i animar a convertir-se en el m\u00fasic que recordem avui dia. L\u2019apreci que Brahms tenia de la seva opini\u00f3 es veu en el fet que ella sempre va ser la primera remitent dels seus manuscrits: \u00abpots ser realment cr\u00edtica; vull que em diguis especialment qu\u00e8 et sembla lleig, avorrit, etc.\u00bb A Clara li encantava la seva m\u00fasica: sobre la Sonata per a viol\u00ed en Sol Major, op. 78<\/em>, li digu\u00e9 que tot i que \u00abpotser molts altres podrien entendre-la i parlar millor d\u2019ella, ning\u00fa pot sentir-la tant com jo \u2014els m\u00e9s profunds i tendres racons de la meva \u00e0nima vibren amb aquesta m\u00fasica\u00bb. Brahms valorava la seva professionalitat i experi\u00e8ncia, la seva sensibilitat musical, i respectava el seu treball tant com a int\u00e8rpret com a compositora: \u00absi no<\/em> t\u2019agrada la sonata [op. 108] quan la toquis a casa, no et molestis a tocar-la amb Joachim i retorna-me-la.\u00bb Un total de tretze obres de Brahms van ser dedicades a Clara Schumann, inclosa la seva Sonata per a piano, op. 2<\/em>, composta nom\u00e9s dos mesos despr\u00e9s d\u2019haver-se conegut.
\n
\nBrahms tamb\u00e9 era assessorat per la infatigable pianista en assumptes financers amb tota familiaritat. El 6 de maig de 1867, per exemple, l\u2019informava que \u00abt\u2019he comprat tres accions en el Ferrocarril del Rin a Col\u00f2nia per 750 t\u00e0lers… M\u2019agradaria haver-te\u2019n comprat pel valor de mil t\u00e0lers, per\u00f2 no sabia si voldries que ho fes, donat que hauria d\u2019haver pagat mil dos-cents per ells.\u00bb Schumann sabia com fer diners -portava fent-ho tota la vida- i, efectivament, el valor de les accions puj\u00e0 i ambd\u00f3s van gaudir d\u2019un increment del 10% del seu valor. Amb el temps, tot i que \u00e9s cert que Brahms mai deix\u00e0 de demanar-li consell pel que fa a les seves composicions, els rols comen\u00e7aren a canviar. Clara comen\u00e7\u00e0 a demanar-li consell sobre els seus fills, i parlava amb ell sense vacil\u00b7lar sobre els seus problemes personals i de salut. Tot i ser una persona molt enfeinada, Johannes Brahms mai deix\u00e0 d\u2019escoltar-la i donar-li consells.![\"\"](\"\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/Clara%20Schumann2.jpg\")
\n
\nTota amistat, per\u00f2, i especialment una tan durable com aquesta, est\u00e0 subjecta a moments de tensi\u00f3. L\u2019any 1891 semblava irremeiable un trencament d\u2019amistat, arrel d\u2019una discussi\u00f3 originada a partir de la publicaci\u00f3 d\u2019una versi\u00f3 primerenca de la Quarta simfonia <\/em>de Robert Schumann. \u00ab\u00c9s dur despr\u00e9s de quaranta anys de servei fidel (o com vulguis descriure la meva relaci\u00f3 amb tu) ser considerat com a res m\u00e9s que una \u201cmala experi\u00e8ncia\u201d\u00bb li digu\u00e9 Brahms en una carta el dia del 73\u00e8 aniversari de Clara. A mode de reconciliaci\u00f3, per\u00f2, afeg\u00ed: \u00abPermet a un pobre foraster que et digui que pensa en tu amb la mateixa rever\u00e8ncia que ho ha fet sempre i que des del fons del seu cor et desitja \u2014a tu, la persona m\u00e9s preuada per a ell\u2014 una llarga vida, el b\u00e9, i molt amor. Ai!, s\u00f3c m\u00e9s desconegut per a tu que ning\u00fa… Per\u00f2 avui he de repetir-te un altre cop que tu i el teu marit em vau donar l\u2019experi\u00e8ncia m\u00e9s bonica de la meva vida i representeu els m\u00e9s grans tresors i els moments m\u00e9s nobles d\u2019aquesta.\u00bb Brahms era una persona mancada de tacte i desconsiderada, quelcom que exasperava Clara, ja que veia que aix\u00f2 afectava molt profundament la seva relaci\u00f3 amb els altres. Entre les possibles raons darrere la grolleria i brusquedat de Brahms cap a la seva amiga hi havia el fet que tot i ser un membre de la seva fam\u00edlia, no ho era. Com ja havia expressat, la millor experi\u00e8ncia de la seva vida havia estat con\u00e8ixer els Schumanns, i anhelava \u00e9sser acollit a la seva fam\u00edlia \u2014com a germ\u00e0, com a esp\u00f2s, com a fill. En una carta a Clara l\u2019any 1896 destinada a consolar-la per la malaltia del seu gendre ho express\u00e0 subtilment: \u00ab\u00c9s la gran i millor sort tenir una fam\u00edlia i viure en estreta relaci\u00f3 amb les persones que no nom\u00e9s estan vinculades a tu per sang, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u00f3n preuades i estimades. Tu has gaudit d\u2019aquesta bonica felicitat en tots els sentits, per\u00f2 s\u00e9 que has pagat profundament amb molta ansietat i dolor… I encara aix\u00ed, no voldries intercanviar el lloc amb una persona que ja no pot experimentar aquestes coses… Espero rebre de tu una missiva aviat per alleujar la meva ansietat.\u00bb
\n
\nClara Schumann, per\u00f2, mor\u00ed el 20 de maig d\u2019aquell mateix any. Despr\u00e9s de la mort de Robert, ella havia escrit al seus fills: \u00abGaireb\u00e9 no vau con\u00e8ixer el vostre pare, \u00e9reu massa petits per sentir profunda aflicci\u00f3, fet pel qual tampoc em pod\u00edeu donar cap consol pel que jo estava patint. Llavors arrib\u00e0 Johannes Brahms. El vostre pare el va estimar i honrar com no ho va fer a ning\u00fa tret de Joachim. Va venir com un veritable amic, per compartir tot el meu patiment; va enfortir el cor que amena\u00e7ava amb trencar-se; va inspirar la meva ment, va alegrar els meus \u00e0nims com va poder. En breu, era el meu amic en el sentit m\u00e9s ple de la paraula.\u00bb El dia del funeral de Clara, Brahms digu\u00e9 als seus amics: \u00abAvui he enterrat l\u2019\u00fanica persona que he estimat de veritat\u00bb. Onze mesos m\u00e9s tard, ell tamb\u00e9 se n\u2019an\u00e0 per sempre.<\/p>\n
\n
\nEl 4 de mar\u00e7 de 1854, l\u2019esp\u00f2s de Clara va ser internat en un hospital despr\u00e9s d\u2019haver-se llan\u00e7at al Rin en un intent de su\u00efcidi. A partir d\u2019aquest esdeveniment, la relaci\u00f3 entre ella i Brahms s\u2019enfort\u00ed, quelcom que podem con\u00e8ixer especialment gr\u00e0cies a la seva llarga correspond\u00e8ncia (des de 1854 fins l\u2019any 1896). Clara busc\u00e0 en un grup de joves m\u00fasics, en els quals es trobava tamb\u00e9 Joachim, suport moral i consol: va ser, per\u00f2, en Brahms \u2014el m\u00e9s jove i amb major talent\u2014 en qui m\u00e9s es va recolzar d\u2019entre tots: en aquest sentit, \u00e9s important entendre que aquest fet es va veure refor\u00e7at per la simple ra\u00f3 que que, en no tenir una ocupaci\u00f3 regular, tamb\u00e9 era qui tenia m\u00e9s temps lliure. Amb vint-i-un anys, Brahms torn\u00e0 a D\u00fcsseldorf a casa dels Schumann per convertir-se en el substitut de Robert: va prendre possessi\u00f3 del llibre de comptes de la casa \u2014controlava les despeses amb el mateix m\u00e8tode de qui havia estat un meticul\u00f3s pare i marit\u2014, cuidava la canalla quan Clara marxava de gira i visitava regularment a Robert a l\u2019hospital, tot fent de missatger entre marit i muller (Clara tenia prohibit pels metges visitar el seu esp\u00f2s). Els efectes que aquesta situaci\u00f3 tingu\u00e9 sobre Johannes poden veure\u2019s en la seva correspond\u00e8ncia amb ella: \u00abtant de bo el metge em permet\u00e9s ajudar-lo o m\u2019utilitz\u00e9s com a infermer… Aix\u00ed podria escriure\u2019t sobre Robert tots els dies, i podria parlar-li a ell de tu\u00bb. Sentir admiraci\u00f3 per Clara Schumann no era quelcom gaire inaudit: en qualitat d\u2019artista, ja havia signat composicions pr\u00f2pies (tot i que des que s\u2019havia casat la seva producci\u00f3 havia minvat) i era una pianista de renom \u2014havia estat admirada per Paganini, i Liszt, Chopin i Mendelssohn li havien dedicat les seves obres\u2014; a m\u00e9s de la seva carrera professional, per\u00f2, calia recon\u00e8ixer-li el m\u00e8rit de tirar endavant amb els seus propis ingressos una fam\u00edlia de 7 fills. L\u2019adoraci\u00f3 del jove Brahms era evident: \u00abestic segur que no em preocupo ni l\u2019admiro m\u00e9s que no pas l\u2019estimo i estic sota el seu encanteri. Sovint m\u2019he de contenir for\u00e7osament de abra\u00e7ar-la silenciosament amb un bra\u00e7 \u2014no s\u00e9, em sembla tan natural que dubto que ella no m\u2019entengu\u00e9s. Crec que ja no podr\u00e9 estimar cap altra noia soltera \u2014almenys m\u2019he oblidat d\u2019elles. Mentre aquestes prometen el cel, Clara ens el mostra\u00bb, escrivia al seu amic Joachim el juny de 1854.
\n
\nLa lliure expressi\u00f3 d\u2019aquests sentiments tan \u00edntims preocuparen a Brahms \u2014tement la seva exposici\u00f3 o que fossin malentesos\u2014 fins el punt que, el maig de 1856, deman\u00e0 a la seva remitent que, despr\u00e9s de llegir les cartes, les fes desapar\u00e8ixer. A Clara Schumann li devem que s\u2019hagi preservat fins els nostres dies una part considerable de la seva correspond\u00e8ncia: tot i que va accedir a la petici\u00f3 de Brahms, va guardar les seves cartes preferides i, quan comen\u00e7\u00e0 a cremar la resta, la seva filla Marie l\u2019atur\u00e0 a temps. El 29 de juliol d\u2019aquell mateix any, Robert Schumann mor\u00ed a l\u2019hospital acompanyat de la seva esposa. A partir de llavors, les missives del jove Brahms disminu\u00efren en ardor, per\u00f2 l\u2019amistat \u2014amb els episodis de generositat, estima, baralles i reconciliacions pertinents\u2014 continu\u00e0.
\n
\nEn l\u2019\u00e0mbit musical, Brahms va ajudar a Clara a editar la m\u00fasica del seu marit, a la qual va consagrar-se despr\u00e9s de la seva mort. Per la seva part, ella el presentava a altres artistes i amics influents, estrenava la seva m\u00fasica en les seves gires, escrivia als editors perqu\u00e8 publiquessin la seva obra i l\u2019acompanyava, juntament amb Joachim, en els seus concerts. La m\u00fasica, l\u2019espai per compartir tant pensament com obra, era, sense dubte, el que m\u00e9s els unia: Clara Schumann va poder entendre i interpretar la genialitat de Brahms quan aquest encara era jove i els seus instints i comprensi\u00f3 musicals el van encoratjar i animar a convertir-se en el m\u00fasic que recordem avui dia. L\u2019apreci que Brahms tenia de la seva opini\u00f3 es veu en el fet que ella sempre va ser la primera remitent dels seus manuscrits: \u00abpots ser realment cr\u00edtica; vull que em diguis especialment qu\u00e8 et sembla lleig, avorrit, etc.\u00bb A Clara li encantava la seva m\u00fasica: sobre la Sonata per a viol\u00ed en Sol Major, op. 78<\/em>, li digu\u00e9 que tot i que \u00abpotser molts altres podrien entendre-la i parlar millor d\u2019ella, ning\u00fa pot sentir-la tant com jo \u2014els m\u00e9s profunds i tendres racons de la meva \u00e0nima vibren amb aquesta m\u00fasica\u00bb. Brahms valorava la seva professionalitat i experi\u00e8ncia, la seva sensibilitat musical, i respectava el seu treball tant com a int\u00e8rpret com a compositora: \u00absi no<\/em> t\u2019agrada la sonata [op. 108] quan la toquis a casa, no et molestis a tocar-la amb Joachim i retorna-me-la.\u00bb Un total de tretze obres de Brahms van ser dedicades a Clara Schumann, inclosa la seva Sonata per a piano, op. 2<\/em>, composta nom\u00e9s dos mesos despr\u00e9s d\u2019haver-se conegut.
\n
\nBrahms tamb\u00e9 era assessorat per la infatigable pianista en assumptes financers amb tota familiaritat. El 6 de maig de 1867, per exemple, l\u2019informava que \u00abt\u2019he comprat tres accions en el Ferrocarril del Rin a Col\u00f2nia per 750 t\u00e0lers… M\u2019agradaria haver-te\u2019n comprat pel valor de mil t\u00e0lers, per\u00f2 no sabia si voldries que ho fes, donat que hauria d\u2019haver pagat mil dos-cents per ells.\u00bb Schumann sabia com fer diners -portava fent-ho tota la vida- i, efectivament, el valor de les accions puj\u00e0 i ambd\u00f3s van gaudir d\u2019un increment del 10% del seu valor. Amb el temps, tot i que \u00e9s cert que Brahms mai deix\u00e0 de demanar-li consell pel que fa a les seves composicions, els rols comen\u00e7aren a canviar. Clara comen\u00e7\u00e0 a demanar-li consell sobre els seus fills, i parlava amb ell sense vacil\u00b7lar sobre els seus problemes personals i de salut. Tot i ser una persona molt enfeinada, Johannes Brahms mai deix\u00e0 d\u2019escoltar-la i donar-li consells.
\n
\nTota amistat, per\u00f2, i especialment una tan durable com aquesta, est\u00e0 subjecta a moments de tensi\u00f3. L\u2019any 1891 semblava irremeiable un trencament d\u2019amistat, arrel d\u2019una discussi\u00f3 originada a partir de la publicaci\u00f3 d\u2019una versi\u00f3 primerenca de la Quarta simfonia <\/em>de Robert Schumann. \u00ab\u00c9s dur despr\u00e9s de quaranta anys de servei fidel (o com vulguis descriure la meva relaci\u00f3 amb tu) ser considerat com a res m\u00e9s que una \u201cmala experi\u00e8ncia\u201d\u00bb li digu\u00e9 Brahms en una carta el dia del 73\u00e8 aniversari de Clara. A mode de reconciliaci\u00f3, per\u00f2, afeg\u00ed: \u00abPermet a un pobre foraster que et digui que pensa en tu amb la mateixa rever\u00e8ncia que ho ha fet sempre i que des del fons del seu cor et desitja \u2014a tu, la persona m\u00e9s preuada per a ell\u2014 una llarga vida, el b\u00e9, i molt amor. Ai!, s\u00f3c m\u00e9s desconegut per a tu que ning\u00fa… Per\u00f2 avui he de repetir-te un altre cop que tu i el teu marit em vau donar l\u2019experi\u00e8ncia m\u00e9s bonica de la meva vida i representeu els m\u00e9s grans tresors i els moments m\u00e9s nobles d\u2019aquesta.\u00bb Brahms era una persona mancada de tacte i desconsiderada, quelcom que exasperava Clara, ja que veia que aix\u00f2 afectava molt profundament la seva relaci\u00f3 amb els altres. Entre les possibles raons darrere la grolleria i brusquedat de Brahms cap a la seva amiga hi havia el fet que tot i ser un membre de la seva fam\u00edlia, no ho era. Com ja havia expressat, la millor experi\u00e8ncia de la seva vida havia estat con\u00e8ixer els Schumanns, i anhelava \u00e9sser acollit a la seva fam\u00edlia \u2014com a germ\u00e0, com a esp\u00f2s, com a fill. En una carta a Clara l\u2019any 1896 destinada a consolar-la per la malaltia del seu gendre ho express\u00e0 subtilment: \u00ab\u00c9s la gran i millor sort tenir una fam\u00edlia i viure en estreta relaci\u00f3 amb les persones que no nom\u00e9s estan vinculades a tu per sang, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u00f3n preuades i estimades. Tu has gaudit d\u2019aquesta bonica felicitat en tots els sentits, per\u00f2 s\u00e9 que has pagat profundament amb molta ansietat i dolor… I encara aix\u00ed, no voldries intercanviar el lloc amb una persona que ja no pot experimentar aquestes coses… Espero rebre de tu una missiva aviat per alleujar la meva ansietat.\u00bb
\n
\nClara Schumann, per\u00f2, mor\u00ed el 20 de maig d\u2019aquell mateix any. Despr\u00e9s de la mort de Robert, ella havia escrit al seus fills: \u00abGaireb\u00e9 no vau con\u00e8ixer el vostre pare, \u00e9reu massa petits per sentir profunda aflicci\u00f3, fet pel qual tampoc em pod\u00edeu donar cap consol pel que jo estava patint. Llavors arrib\u00e0 Johannes Brahms. El vostre pare el va estimar i honrar com no ho va fer a ning\u00fa tret de Joachim. Va venir com un veritable amic, per compartir tot el meu patiment; va enfortir el cor que amena\u00e7ava amb trencar-se; va inspirar la meva ment, va alegrar els meus \u00e0nims com va poder. En breu, era el meu amic en el sentit m\u00e9s ple de la paraula.\u00bb El dia del funeral de Clara, Brahms digu\u00e9 als seus amics: \u00abAvui he enterrat l\u2019\u00fanica persona que he estimat de veritat\u00bb. Onze mesos m\u00e9s tard, ell tamb\u00e9 se n\u2019an\u00e0 per sempre.<\/p>\n
Foto 1: Dibuix de J. B. Laurens “Brahms a D\u00fcsseldorf la tardor de 1853”.
\nFoto 2: Clara Schumann l’any 1857.<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019amistat entre Clara Schumann i Johannes Brahms sempre ha estat v\u00edctima d\u2019incansable especulaci\u00f3. Aquesta, encara actualment, converteix en una rom\u00e0ntica i apassionada estima l\u2019afecte que ambd\u00f3s m\u00fasics van sentir per l\u2019un per l\u2019altre, tot fent cas om\u00eds als profunds lligams personals i art\u00edstics que van fer realment possible que la relaci\u00f3 entre Clara Schumann (n\u00e9e Wieck) i Brahms […]<\/p>","protected":false},"author":6,"featured_media":12414,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[248],"tags":[],"class_list":["post-12118","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recomanacions"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12118","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12118"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12118\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12416,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12118\/revisions\/12416"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12414"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12118"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12118"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12118"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}