WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]
SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'

En aquest article, us recomanano cinc obres per posar m\u00fasica al confinament, a les estones lliures, o a qualsevol moment que tingueu per fer una escolta atenta i activa d\u2019una m\u00fasica que sempre amaga detalls per gaudir.<\/p>\n<\/div>\n

1. Claudio Monteverdi. Lamento della Ninfa<\/em>.<\/h4>\n

 <\/p>\n

Claudio Monteverdi (1567-1643) fou un compositor itali\u00e0 que assenyala el pas de la m\u00fasica del Renaixement al Barroc. Autor del fam\u00f3s Orfeu<\/em>, dedic\u00e0 la seva composici\u00f3 tant a la m\u00fasica religiosa com secular, amb els madrigals com una de les seves formes m\u00e9s prol\u00edferes. El Lamento della Ninfa<\/em> pertany al vuit\u00e8 llibre de madrigals del compositor, Madrigals guerrers i amorosos (Madrigali guerrieri, et amorosi con alcuni opuscoli in genere reppresentativo, che saranno per brevi episodi fra i canti senze gesto)<\/em>, que data de 1638 i que fou dedicat a Ferran III d\u2019Habsburg, n\u00e9t de l\u2019arxiduc Carles. Inicialment escrit per a soprano, dos tenors, baix i baix continu (tot i que s\u2019han fet diverses versions), Lamento della Ninfa \u00e9s un dels madrigals m\u00e9s famosos del compositor itali\u00e0, basat en una canzonetta <\/em>d\u2019Ottavio Rinuccini.<\/p>\n

Una nimfa abandona casa seva per endinsar-se al bosc plorant desconsoladament per l\u2019amant que l\u2019ha abandonada, en una reflexi\u00f3 sobre l\u2019amor cru: \u201cPerch\u00e9 di lui mi struggo, tutt\u2019orgoglioso sta, (…) che si se\u2019l fuggo, ancor mi pregher\u00e0?\u201d (\u201cperqu\u00e8 anhelo per ell, ell est\u00e0 orgull\u00f3s (…) pot ser en allunyar-me, ell em pregar\u00e0\u201d). El relat es mou en un \u00e0mbit descriptiu i contemplatiu propi del madrigal tradicional, i que es fa encara m\u00e9s latent en la primera i la tercera part de l\u2019obra. Al centre, aquest clam desconsolat passa de la primera a la tercera persona, una caracter\u00edstica del g\u00e8nere <\/span>reppresentativo <\/em>molt utilitzada per Monteverdi i que li d\u00f3na encara m\u00e9s un car\u00e0cter quasi teatral. D\u2019altra banda, Monteverdi cedeix llibertat r\u00edtmica de la soprano, representant el plor de la ninfa (\u201cQual va cantato a tempo dell\u2019affetto del animo\u201d) i el contraposa a l\u2019equilibri del baix obstinato<\/em>, consistent en quatre acords descendents que es repeteixen donant cohesi\u00f3 harm\u00f2nica i r\u00edtmica a tota l\u2019obra. La resta de veus masculines contemplen l\u2019escena i es compadeixen de la nimfa (\u201cMiserella, ah pi\u00f9 no, no, tanto gel soffrif non pu\u00f2\u201d), creant un altre pla sonor al dramatisme de l\u2019escena.<\/p>\n

 <\/div>\n<\/div>\n

 
\n <\/p>\n

2. Franz Schubert. Quartet de corda n\u00fam. 14 Der Tod und das M\u00e4dchen, Andante con moto<\/em>.<\/h4>\n

 <\/p>\n

Es tracta d\u2019una de les grans obres de cambra del compositor austr\u00edac Franz Schubert (1797-1828). Un\u00e0nimament reconegut com el mestre del lied, Schubert compos\u00e9s aquest quartet l\u2019any 1824, despr\u00e9s que pat\u00eds una greu malaltia que no tardaria en endur-se la seva vida. El t\u00edtol, motivat pel tema del segon moviment Andante con moto<\/em>, reflecteix l\u2019angoixa d\u2019aquest moment de la seva vida, per\u00f2 que, si m\u00e9s no, adapt\u00e0 d\u2019un lied anterior compost per ell mateix l\u2019any 1817.<\/p>\n

M\u2019agradaria centrar-me especialment en l\u2019Andante con moto<\/em>, un moviment estructurat sobre un tema i cinc variacions. El tema principal i que es pot escoltar a l\u2019inici de l\u2019obra en forma de marxa lenta caracteritza la mort, per\u00f2 contr\u00e0riament al qu\u00e8 es podria esperar de la tem\u00e0tica, el seu final \u00e9s en una tonalitat major, enlla\u00e7ant amb les cinc variacions corresponents. Aquestes no surten dels 24 compassos del tema principal, expressant cada una d\u2019elles una emoci\u00f3 totalment diferent. Els tempos, les din\u00e0miques i les expressions canviants s\u00f3n els recursos utilitzats per Schubert per mostrar moments que van des de l\u2019eleg\u00e0ncia pr\u00f2pia dels seus Lieder, passant per la desesperaci\u00f3 fins a all\u00f2 demon\u00edac on les s\u00edncopes i els salts espectaculars del pian\u00edssim al fort\u00edssimo prenen protagonisme. Tot i la baixa recepci\u00f3 que tingu\u00e9 l\u2019obra en vida del compositor, actualment s\u2019ha convertit en un dels pilars musicals per a la formaci\u00f3 per a la qual es va escriure.<\/p>\n<\/div>\n

 
\n <\/p>\n

3. Amy Beach. Roman\u00e7a en La Major per viol\u00ed i piano, Op. 23<\/em><\/h4>\n

 <\/p>\n

Pianista i compositora estatunidenca, Amy Beach (1867-1944) va ser la primera dona americana en guanyar fama per la seva carrera dins del m\u00f3n de la composici\u00f3. Un referent que, sens dubte, en un m\u00f3n dominat pels homes, va ser aplaudit tant a Europa com als Estats Units pels seus recitals de piano, mentre que, com a compositora, inspir\u00e0 la seva percepci\u00f3 musical en el Romanticisme i el nacionalisme europeus. Fascinada per les obres de Dvo\u0159\u00e1k i Brahms, Amy Beach volia crear un estil nord-americ\u00e0 de caire nacionalista, que va plasmar en la seva obra m\u00e9s coneguda: la Simfonia Gaelique Op. 32<\/em>, on la m\u00fasica folk dels colonitzadors brit\u00e0nics i l\u2019ess\u00e8ncia tradicional americana es fonen en una obra madura que defineix una nova veu americana constitu\u00efda per tot una barreja de cultures que connecten el passat, el present i el futur.<\/p>\n

Tot i que aquesta simfonia \u00e9s un \u201cmust\u201d, voldria parlar d\u2019una altra obra menys coneguda: la Roman\u00e7a per a viol\u00ed i piano Op. 23<\/em>. Presentada l\u2019any 1893 a la Columbian Exposition de Nova York, adquir\u00ed un \u00e8xit immediat per part del p\u00fablic. La delicadesa del viol\u00ed, en els aguts i els greus, en els forts i els pianos, \u00e9s contraposada a les corxeres de l\u2019acompanyament, que donen estabilitat a la melodia, mentre fa latent les influ\u00e8ncies del Romanticisme europeu, especialment de Brahms. El di\u00e0leg entre ambd\u00f3s instruments reflecteix l\u2019estreta relaci\u00f3 de la compositora amb el violinista Maud Powell, per a qui escriv\u00ed i a qui dedic\u00e0 l\u2019obra, i juntament amb qui l\u2019estren\u00e0. Es tracta d\u2019una obra c\u00e0lida, emotiva i delicada, adjectius que caracteritzen la pr\u00f2pia forma de la romanza d\u2019aquest per\u00edode.
\n <\/p>\n<\/div>\n

 
\n <\/p>\n

4. Jean Sibelius. Impromptu n\u00fam. 5 in Si menor, Op.5<\/em><\/h4>\n

 <\/p>\n

En aquest seguit de recomanacions musicals, no hi podia faltar almenys una obra de Jean Sibelius (1865-1957), donada la nostra predilecci\u00f3 per l\u2019autor. M\u00e9s conegut per la seva m\u00fasica orquestral, Sibelius fou un compositor finland\u00e8s i un dels m\u00e9s populars de finals del segle XIX, especialment pel que fa al rol que la seva m\u00fasica desenvolup\u00e0 en la formaci\u00f3 de la identitat nacional finesa. Si m\u00e9s no, la meva idea era anar m\u00e9s enll\u00e0 del seu Finl\u00e0ndia <\/em>o el Concert per a viol\u00ed en re menor, op. 47<\/em> i revisar d\u2019entre les seves composicions per a piano, d\u2019entre les quals no passa desapercebut el seu recull de Sis impromptu.<\/em> Aquests s\u00f3n un tipus de forma musical, normalment per a piano, que consta d\u2019una forma bitem\u00e0tica, \u00e9s a dir, un tema principal (A), un tema B, i el retorn al tema A. Pensant en la repetici\u00f3 del primer tema, caiem en la suposici\u00f3 que es tracta d\u2019una transcripci\u00f3 d\u2019una improvisaci\u00f3 feta pel propi compositor, tot i que es tracta d\u2019obres treballades al detall i que pretenen mostrar gran virtuosisme.<\/p>\n

En el cas de l\u2019Impromptu n\u00fam. 5 en Si menor Op. 5<\/em>, l\u2019obra comen\u00e7a amb una petita introducci\u00f3 cap al tema principal, de gran lleugeresa i agilitat, provocant una sensaci\u00f3 d\u2019estar susp\u00e8s en l\u2019aire. Amb aquesta obra, Sibelius d\u00f3na pas a la lliure imaginaci\u00f3 de l\u2019int\u00e8rpret i del p\u00fablic, oferint-los un mitj\u00e0 per viatjar dintre de les seves pr\u00f2pies idees i sensacions en una obra amb poques din\u00e0miques sonores per\u00f2 que no peca d\u2019est\u00e0tica, sin\u00f3 tot al contrari: la flu\u00efdesa de les notes i la transici\u00f3 dels temes fan que la m\u00fasica arribi a qui l\u2019escolta com una barreja de sensacions subtils, com si es tract\u00e9s d\u2019un somni.<\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

5. Arvo P\u00e4rt. Silouan\u2019s Song: My sould yearns after the Lord<\/em>.<\/h4>\n

 <\/p>\n

L\u2019estil minimalista i arca\u00eftzant d\u2019Arvo P\u00e4rt tampoc pot faltar en el nostre confinament. Nascut l\u2019any 1935 a Est\u00f2nia, \u00e9s el compositor viu m\u00e9s interpretat del m\u00f3n, tant per la seva qualitat musical i emocional com per la seva capacitat d\u2019atreure el p\u00fablic.<\/p>\n

L\u2019any 1991 estren\u00e0 Silouan\u2019s Song<\/em>,  composta per orquestra de corda i basada en un text religi\u00f3s de Sant Silouan, un monjo rus els escrits del qual P\u00e4rt ha basat gran part de la seva obra. El m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que, fins i tot, la melodia i el ritme es basen en la pr\u00f2pia musicalitat text, amb la intenci\u00f3 que tamb\u00e9 pogu\u00e9s ser interpretat amb la veu, a trav\u00e9s del recitat de les paraules de Silouan. El senzill missatge del text, \u201cmy sould yearns after the Lord\u201d (\u201cla meva \u00e0nima anhela al Senyor\u201d), es transmet mitjan\u00e7ant una sonoritat extremadament asc\u00e8tica i redu\u00efda, acompanyada de les notes greus i llargues de l\u2019orquestra, amb especial \u00e8mfasi en les pauses que arrodoneixen el dramatisme po\u00e8tic que tan caracteritza l\u2019obra.<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El confinament s\u2019allarga i la casa se\u2019ns fa petita davant tantes hores asseguts al sof\u00e0 o, aquells que tenen sort, a la terrassa o al balc\u00f3. Si m\u00e9s no, tenir temps lliure no \u00e9s sin\u00f2nim d\u2019avorriment o, tal vegada, preocupaci\u00f3 per no saber qu\u00e8 fer o quin ser\u00e0 el futur. La m\u00fasica cl\u00e0ssica ens ha […]<\/p>","protected":false},"author":5,"featured_media":12495,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[248],"tags":[],"class_list":["post-12132","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recomanacions"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12132","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12132"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12132\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12497,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12132\/revisions\/12497"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12495"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12132"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12132"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12132"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}