Diferents centres i sales de concerts d\u2019arreu del m\u00f3n estan proposant moltes opcions per tal de seguir oferint continguts musicals durant el per\u00edode excepcional que estem vivint. Recuperem de nou el cas itali\u00e0 per aprofundir en una iniciativa ara com ara encara \u00fanica: #Musicgoesviral<\/strong>. Aquest \u00e9s el nom de la primera temporada de concerts en streaming promoguda per un ent extra-institucional<\/strong>, la revista \u2018Quinte Parallele\u2019.<\/strong> Parlem amb Filippo Simonelli,<\/strong> el seu director, per descobrir-ne tots els detalls.<\/em><\/div>\n
L\u2019alf\u00e0brega, la mozzarella <\/em>i el tom\u00e0quet segurament no s\u00f3n la ra\u00f3 de cap bandera per\u00f2 s\u00ed els ingredients d\u2019una cuina riqu\u00edssima, un tret que, per consens, identifica la cultura italiana. Trobar acords entre ciutadans del nord i sud en aquella pen\u00ednsula no \u00e9s tan f\u00e0cil com podria semblar. Encara aix\u00ed, n\u2019hi ha un altre: la m\u00fasica, una passi\u00f3, un motiu d\u2019orgull i tamb\u00e9 un ingredient indispensable per l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquest pa\u00eds.<\/strong> Potser, per aix\u00f2, all\u00ed s\u2019ha fermentat una iniciativa fins ara \u00fanica, la programaci\u00f3 de concerts en streaming <\/em>#Musicgoesviral. Filippo Simonelli <\/strong>\u00e9s el director de Quinte Parallele<\/em><\/strong>, la revista que l\u2019ha organitzat, un mitj\u00e0 digital que cerca d\u2019oferir informaci\u00f3 pr\u00e0ctica i material d\u2019aprofundiment sobre la m\u00fasica cl\u00e0ssica. La transgressi\u00f3 – justificada- d\u2019all\u00f2 tradicional \u00e9s una de les seves caracter\u00edstiques, ra\u00f3 del seu nom i llavor de la proposta: \u201cLes quintes paral\u00b7leles s\u00f3n una transgressi\u00f3 de la m\u00fasica escol\u00e0stica; nosaltres treballem amb un mitj\u00e0 digital per demostrar que tamb\u00e9 aquesta transgressi\u00f3 dels formats tradicionals \u00e9s enriquidora pel p\u00fablic\u201d. <\/strong>
\n
\n $\"\"$ A It\u00e0lia, el 4 de mar\u00e7 es cancel\u00b7lava tota activitat musical. Simonelli ens explica com, el dia 9, l\u2019equip de Quinte Parallele<\/em> ja va proposar el primer concert en streaming<\/em>, un \u201cexperiment\u201d fet amb l\u2019ajuda del pianista Orazio Sciortino. Batejat amb l\u2019etiqueta #Musicgoesviral, aquest primer contacte al ritme de Lizst i Brahms va estrenar la temporada de cites musicals online. En dies alterns a les 21h, el Facebook <\/a>de la revista es transforma en l\u2019escenari del concert d\u2019un m\u00fasic reconegut del panorama itali\u00e0 i internacional. <\/strong>La revista s\u2019ocupa del contacte amb l\u2019artista, de la maquetaci\u00f3 i presentaci\u00f3 de l\u2019obra, i cada cita amb #Musicgoesviral inclou el comentari previ del repertori, el concert i una connexi\u00f3 amb l\u2019int\u00e8rpret perqu\u00e8 tothom que vulgui pugui parlar-hi.<\/p>\n
L\u2019emerg\u00e8ncia internacional en qu\u00e8 ens trobem immersos permet demostrar el potencial dels recursos digitals. L\u2019equip de la revista no ha inventat la sopa d\u2019all, per\u00f2 s\u00ed una nova recepta. <\/strong>Simonelli apunta que durant els primers dies de la quarantena hi havia iniciatives similars als concerts en streaming<\/em>. \u201cEren espor\u00e0diques i provenien dels mateixos m\u00fasics, del seu \u00e0mbit privat. Nosaltres vol\u00edem seguir aportant un servei als lectors i interessats i, per aix\u00f2, vam lligar elements ja existents per crear un nou format, un punt de trobada habitual entre m\u00fasics i p\u00fablic, a casa\u201d. Ni l\u2019streaming<\/em>, ni la modalitat del comentari previ o posterior (inspirada en el Festival de Sanremo) ens era desconeguda. La novetat rau en qu\u00e8 la proposta \u00e9s independent a cap ens institucional i es desenvolupa a partir de comunitat musical lligada a la revista.<\/strong>
\n
\nEntre els m\u00fasics en cartellera trobem a Giovanni Sollima, Roberto Prosseda, Alessandra Ammara o Francesco Libetta, entre d\u2019altres. Tots ells s\u00f3n int\u00e8rprets amb reconeixement internacional que \u201cemprenen de forma volunt\u00e0ria i gratu\u00efta una acci\u00f3 de solidaritat<\/strong>\u201d i han arribat a l\u2019escenari del #Musicgoesviral a trav\u00e9s de la xarxa d\u2019amics, contactes, el boca a boca i la mobilitzaci\u00f3 online. Aix\u00ed s’han pogut llistar els protagonistes de la programaci\u00f3 que conserva, per\u00f2, un element de misteri i sorpresa: el mateix repertori. \u201cEl programa ha de ser accessible al gran p\u00fablic i, per aix\u00f2, tots hem fet una feina d\u2019adaptaci\u00f3: els m\u00fasics al format i nosaltres a les propostes que ens fan aquests int\u00e8rprets d\u2019alt nivell\u201d. El director aclareix com cal trobar un equilibri perqu\u00e8 el contingut sigui una proposta garant d\u2019un \u201centreteniment cultural d\u2019alt nivell\u201d i de l\u2019inter\u00e8s pel p\u00fablic novell que a cada cita s\u2019hi suma.<\/strong><\/p>\n
$\"\"$
\nEn aquest sentit, Simonelli apunta com #Musicgoesviral potser permet que, un cop acabada la quarantena, part dels oients que n\u2019han fet un seguiment s\u2019adrecin a la seva sala de concerts m\u00e9s propera per adquirir el seu abonament. La iniciativa no vol substituir el concert real; \u00e9s en canvi un est\u00edmul, un \u201centreteniment funcional\u201d, creador actiu d\u2019inter\u00e8s per l\u2019experi\u00e8ncia de la m\u00fasica en directe. <\/strong>Els indicis apunten que aquest aspecte proped\u00e8utic est\u00e0 obtenint els seus fruits. El seguiment dels concerts \u00e9s copi\u00f3s: nom\u00e9s en el primer es van reunir 500 persones, una xifra que, com assenyala orgull\u00f3s el director, no sempre \u00e9s present en les sales italianes.
\n
\nLa participaci\u00f3 va in crescendo<\/em> en diversos sentits, tamb\u00e9 pel que fa a la interacci\u00f3 final dels oients. \u201cUn gran avantatge del format \u00e9s que tothom pot comentar el concert en directe sense resultar maleducat, una cosa impossible en un concert normal<\/strong>\u201d. La comunicaci\u00f3, establerta via comentaris Facebook o a trav\u00e9s del live <\/em>d\u2019Instagram (mitj\u00e0 de la xerrada postconcert) ha aplanat el cam\u00ed entre el m\u00fasic de frac a l\u2019escenari i l\u2019oient eclipsat al mar de butaques: \u201cSovint les preguntes s\u00f3n sobre l\u2019instrument o sobre com ha recreat algunes sonoritats, a vegades s\u00f3n m\u00e9s curioses, per exemple, com s’apr\u00e8n una can\u00e7\u00f3 a mem\u00f2ria\u201d.
\n
\nAvui, l\u2019equip de Quinte Parallele<\/em> treballa per a donar continu\u00eftat a aquesta proposta, colze a colze amb els m\u00fasics que dediquen part del seu temps a aquesta temporada musical col\u00b7laborativa. Al voltant de la iniciativa ha crescut una gran curiositat, inter\u00e8s i sorpresa; per alguns davant l\u2019atractiu, fins aleshores desconegut, de la m\u00fasica cl\u00e0ssica; per altres, davant les possibilitats que les plataformes web, l\u2019streaming, <\/em>aporten. Hem posat a prova l\u2019entorn digital, convertint-lo avui en absolut protagonista de les propostes culturals<\/strong>. L\u2019emerg\u00e8ncia actual l\u2019ha emp\u00e8s sota el focus: aix\u00ed \u00e9s com estem comprovant que la democratitzaci\u00f3 de la cl\u00e0ssica no t\u00e9 per qu\u00e8 comen\u00e7ar en l\u2019hermetisme d\u2019una sala habitual, sin\u00f3 que pot cr\u00e9ixer en una quarantena, amb altaveus casolans i m\u00fasics en pijama.<\/p>\n
Fotos: Duomo de Flor\u00e8ncia, fotogr\u00e0f Tolga Kilinc; programaci\u00f3 del 31 al 5 d’abril de #Musicgoesviral<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Diferents centres i sales de concerts d\u2019arreu del m\u00f3n estan proposant moltes opcions per tal de seguir oferint continguts musicals durant el per\u00edode excepcional que estem vivint. Recuperem de nou el cas itali\u00e0 per aprofundir en una iniciativa ara com ara encara \u00fanica: #Musicgoesviral. Aquest \u00e9s el nom de la primera temporada de concerts en […]<\/p>","protected":false},"author":8,"featured_media":12481,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[248],"tags":[],"class_list":["post-12140","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recomanacions"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12140","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12140"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12832,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12140\/revisions\/12832"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12481"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12140"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12140"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}