En las notas a su grabaci\u00f3n de la integral de las sonatas de Beethoven, Alfred Brendel dec\u00eda que “se ha escrito mucho, y casi todo es prescindible”. Es posible que el tiempo que ha transcurrido desde los a\u00f1os sesenta del siglo pasado, junto con la vor\u00e1gine beethoveniana que vivimos actualmente debida a su 250 aniversario, nos hiciera matizar notablemente esta afirmaci\u00f3n. Sin embargo, la he elegida para iniciar estas l\u00edneas porque, personalmente, me dispone en un estado de alerta necesario: dar prioridad a la prudencia ante la petulancia erudita y, como mal menor, pecar de ignorancia antes que derramarla y ser v\u00edctima del peligro inherente a todo an\u00e1lisis de la obra del genio de Bonn: ser engullido por la inconmensurabilidad de su creaci\u00f3n y, al mismo tiempo, los barnices mistificadores con que la tradici\u00f3n la ha revestido. Al fin y al cabo, si de lo que se trata es de encajar las piezas este enigma, ser\u00e1 mucho m\u00e1s generadora de sentido la pregunta socr\u00e1tica que una declaraci\u00f3n fija y ajena a toda dial\u00e9ctica (un concepto, de lo contrario, cong\u00e9nito a esta cuesti\u00f3n).<\/div>\n

A 4 mans<\/em><\/strong> \u00e9s un programa de les nits de dijous del Canal 33<\/em><\/strong>. Aquest canal que tan sovint ens passa desapercebut aposta per hist\u00f2ries de gent que a primera vista tamb\u00e9 poden no cridar-nos la atenci\u00f3. Veiem que la m\u00fasica \u00e9s la clau que obre les portes del m\u00f3n interior que tots tenim dins. Sovint podem pensar que preferim unes can\u00e7ons o altres depenent de les viv\u00e8ncies transcendentals a les que ens remeten. Tot i aix\u00ed, s\u2019hi ens hi fixem amb profunditat, veiem que molts cops s\u00f3n les mateixes melodies les que ens canvien i condicionen la nostra actitud moment\u00e0nia davant la vida.
\n $\"\"$ La m\u00fasica de David Bisbal ha ajudat Tonet Ram\u00edrez a superar els entrebancs que s\u2019ha trobat a la vida per la condici\u00f3 amb qu\u00e8 va n\u00e9ixer i a complir molts somnis. No nom\u00e9s ha estat un suport emocional. Pot sonar exagerat o, fins i tot, d\u2019il\u00b7lusos, per\u00f2 molt probablement Ram\u00edrez no hauria arribat fins on ara \u00e9s sin\u00f3 hagu\u00e9s estat pel suport de m\u00fasica de Bisbal o els Beatles, a qui tan admira.<\/div>\n
\n
<\/div>\n
I \u00e9s que en l\u2019extensa llibreria de sons que tenim a trav\u00e9s de tants mitjans diferents i tantes influ\u00e8ncies, encara sembla incre\u00efble que ens en quedem impregnats per poques especialment. Per qu\u00e8 l\u2019agricultor Josep Calafell va triar Dolce Vita <\/em>de Ryan Paris entre les desenes i desenes de can\u00e7ons que sonaven a les discoteques de la seva \u00e8poca?. I per qu\u00e8, tot i moltes d\u2019elles ser tan semblants, va vincular aquest hit <\/em>al descobriment de les seves primeres experi\u00e8ncies? Segurament mai trobarem la f\u00f3rmula per saber-ho. I aix\u00f2, de fet, \u00e9s un dels molts trucs que amaga la m\u00e0gia de la m\u00fasica.<\/p>\n
Molts dels que ens hem aficionat a la m\u00fasica cl\u00e0ssica sovint ens n\u2019hem adonat que, moltes de les can\u00e7ons pop que omplen les grans llistes radiof\u00f2niques del pa\u00eds, repeteixen cont\u00ednuament uns mateixos esquemes. Sovint escoltem la gent dir \u201cui! doncs aquesta progressi\u00f3 harm\u00f2nica s\u2019assembla molt a una altra can\u00e7\u00f3\u201d, o \u201caquesta can\u00e7\u00f3 ha copiat directament els acords d\u2019una altra i ha fet quatre canvis a la seva melodia\u201d. Per\u00f2 sobretot el fam\u00f3s \u201ctotes sonen iguals\u201d i \u201cno se\u2019n fan com abans\u201d. I tots aquests criteris valoratius tan subjectius i poc quantificables segurament s\u00f3n fruit d\u2019una percepci\u00f3 personal de la m\u00fasica que ha representat una etapa de la vida. Les can\u00e7ons de joventut, sigui pel que sigui, ens arrelen a una \u00e8poca que mai es repetir\u00e0 i a unes sensacions que tornen quan rescatem un senzill amagat entre la polseguera de les darreres produccions musicals.<\/p>\n
No \u00e9s cap secret que la m\u00fasica cl\u00e0ssica i, en especial, la que est\u00e0 feta d\u2019ara fa m\u00e9s d\u2019un segle, no \u00e9s una de les prefer\u00e8ncies principals de gaire gent, especialment el p\u00fablic jove. Tot i aix\u00ed, en l\u2019experiment involuntari de la petita mostra que ens ensenya l\u2019A 4 mans<\/em><\/strong>, ens sorpr\u00e8n que aquest mateix Josep Calafell, fan de la \u201cdisco\u201d dels vuitanta i noranta, apreci\u00ef una obra tan superficialment llunyana com el vals del Danubi blau <\/em>de Johann Strauss. O que la rebel\u00b7lia de F\u00e8lix Trigueros admiri la calma i l\u2019equilibri que transmet el Minuet en Do menor <\/em>de Bach. I \u00e9s que aquests dos casos s\u00f3n nom\u00e9s una petita prova que hi ha certes melodies que transcendeixen generacions, gustos i circumst\u00e0ncies.
\n $\"\"$
\n\u00c9s evident que som capa\u00e7os de vincular sentiments i hist\u00f2ries \u00faniques tan a les can\u00e7ons m\u00e9s enganxoses, mainstream i repetitives del panorama musical actual, com a peces concebudes per alg\u00fa totalment diferent a nosaltres en un pa\u00eds d\u2019una \u00e8poca llunyana. Simplement, i sense haver-hi de donar gaire voltes, cal comprensi\u00f3. \u00c9s important tenir les eines per entendre i desxifrar el valor expressiu i tan singular de les obres cl\u00e0ssiques. Unes eines que l\u2019educaci\u00f3 sovint no brinda a la poblaci\u00f3 a nivell general per\u00f2 que, per sort, les noves tecnologies ens ajuden a compensar-ho a qualsevol edat.<\/p>\n
Amb aquests dies de confinament, \u201cteletreball\u201d i hist\u00e8ria v\u00edrica a peu de carrer, potser abans d\u2019apostar per una superproducci\u00f3 americana de plataformes com Netflix<\/em>, ens hem de donar l\u2019oportunitat de redescobrir estils musicals remots. Obrir l\u2019Spotify <\/em>i entrar a una llista de reproducci\u00f3 qualsevol, escoltar una can\u00e7\u00f3 que ens recordi a alguna cosa i comen\u00e7ar a viure noves hist\u00f2ries. Posar-se a navegar per Youtube<\/em> i descobrir obres i curiositats d\u2019autors de m\u00fasica cl\u00e0ssica i, perqu\u00e8 no, tenir temps per retrobar-se i palpar els magn\u00edfics projectes musicals que es duen a terme a pocs metres de casa a la web de Barcelona Cl\u00e1sica<\/em><\/a>.<\/p>\n
Fotos: instant\u00e0nies del programa “A4mans”<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En las notas a su grabaci\u00f3n de la integral de las sonatas de Beethoven, Alfred Brendel dec\u00eda que “se ha escrito mucho, y casi todo es prescindible”. Es posible que el tiempo que ha transcurrido desde los a\u00f1os sesenta del siglo pasado, junto con la vor\u00e1gine beethoveniana que vivimos actualmente debida a su 250 aniversario, […]<\/p>","protected":false},"author":19,"featured_media":12784,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[248],"tags":[386,1485,619,380],"class_list":["post-12231","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recomanacions","tag-sonates","tag-250aniversari","tag-beethoven","tag-piano"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12231","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12231"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12231\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12863,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12231\/revisions\/12863"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12784"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12231"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12231"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12231"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}