L\u2019O<\/strong>rfe\u00f3 Catal\u00e0 \u00e9s \u201cel cor d\u2019una fam\u00edlia musical \u00fanica\u201d<\/em>. Els que estem familiaritzats amb els cl\u00e0ssics concerts de final de curs de les escoles de m\u00fasica ens \u00e9s f\u00e0cil comparar la seva ess\u00e8ncia a la d\u2019aquest. El concert de Sant Esteve col\u00b7loca bra\u00e7 a bra\u00e7 cantaires que creixen amb la m\u00fasica i ocupen, en cada moment, un lloc diferent. Sobre l\u2019escenari van ser-hi els Cors, en plural, de L\u2019Orfe\u00f3: el de Petits i mitjans i l\u2019infantil, el Jove, el de Noies i el de l\u2019Orfe\u00f3, a m\u00e9s del Cor de Cambra del Palau, que hi interv\u00e9 des del 2016<\/strong>. <\/strong>D\u2019en\u00e7\u00e0 de la incorporaci\u00f3 com a director art\u00edstic de Simon Halsey<\/strong> aquestes sinergies entre els diferents cors s\u2019han posat m\u00e9s de manifest en aquest concert. L\u2019actual ja queda lluny d\u2019aquella versi\u00f3 en qu\u00e8 actuaven de forma gradual, comen\u00e7ant pels m\u00e9s petits i culminant en l\u2019Orfe\u00f3. Avui l\u2019organicitat del grup i els lligams, musicals i personals que encarna aquesta comunitat s\u00f3n els protagonistes.<\/p>\n

R<\/strong>ere el simbolisme i tradici\u00f3 del concert s\u2019amaga un element clau de la vetllada i \u00e9s la demostraci\u00f3 de l\u2019alt\u00edssima qualitat dels cors. El concert de Sant Esteve va servir d\u2019alguna forma com a recordatori del perqu\u00e8 de totes les fites de l\u2019Orfe\u00f3 i els seus cors d\u2019aquest any<\/strong>, des de l’actuaci\u00f3 de l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0 i el Cor Jove en el prestigi\u00f3s festival BBC Proms de Londres fins a la participaci\u00f3 del Cor de Noies al Festival LETS, enguany acollit pel Palau de la M\u00fasica. El cor de noies va lluir el Pange Lingua<\/em>, pe\u00e7a que portaren al concurs i que permet demostrar la seva habilitat en un context d\u2019efectes i ritmes diferenciats. Excelsa tamb\u00e9 fou la intervenci\u00f3 del Cor de Cambra amb la nadala Captant<\/em>; bravissimi<\/em>. Una estrella cau al prat,<\/em> en canvi va fer vibrar tots els cors alhora sobre l\u2019escenari, com tamb\u00e9 va aconseguir la intervenci\u00f3 final Poema \u00e8pic de Nadal<\/em>, un \u201cbis\u201d de l\u2019any anterior (aquesta vegada reinstrumentat pel petit conjunt de vent que acompanyava als cantaires). En aquest segon cas per\u00f2 les veus es van veure una mica sobrepassades per tota l\u2019explosi\u00f3 de focus i efectes visuals llampants que la van acompanyar. Va ser l\u2019\u00fanic moment en qu\u00e8 es va oblidar que la pe\u00e7a ja t\u00e9 impresa en el seu nom, partitura i int\u00e8rprets la qualitat d\u2019\u201d\u00e8pic\u201d de forma natural, sense la necessitat de rec\u00f3rrer a recreacions externes.<\/strong><\/p>\n

G<\/strong>aireb\u00e9 \u00e9s impossible -si m\u00e9s no, molt dif\u00edcil- superar l\u2019eterna r\u00e8plica que obliga el repertori nadalenc, quasi sempre igual i que justament celebrava all\u00f2 c\u00edclic del temps religi\u00f3s. Crear un concert de tem\u00e0tica nadalenca durant 113 <\/strong>anys significa collar-se a la tradici\u00f3 prou per venerar l\u2019ocasi\u00f3 i lliurar-se, al mateix temps, a una necess\u00e0ria innovaci\u00f3 per a dotar-lo de renovat inter\u00e8s i valor.<\/strong> Per aconseguir-ho, una de les eines va ser l\u2019estrena de tres obres, un fet que permet tamb\u00e9 fer valdre la tasca dels nostres compositors actuals. En la primera intervenci\u00f3, conjunta de tots els cors, vam poder descobrir el Cant dels Joves <\/strong><\/em>de Carles Prat<\/strong>, que a m\u00e9s de compositor \u00e9s cantant del Cor de Cambra. La lletra de Joan Maragall va sonar especialment bella en la secci\u00f3 final, \u201cper l\u2019aire, llavors pur\u201d<\/em>, en qu\u00e8 les veus femenines, tot imitant-lo, van crear un acompanyament mel\u00f3s i din\u00e0mic per les masculines. El Cor de Cambra en canvi va donar veu a la composici\u00f3, Inventar el naixement <\/strong><\/em>de Joan Magran\u00e9,<\/strong> una pe\u00e7a a capela de to cl\u00e0ssic, pausada i que evoca al recolliment, amb text de la poetessa convidada d\u2019enguany Blanca Llum Vidal. La darrera estrena, Una estrella cau al prat<\/strong><\/em> de Josep Vila<\/strong>, exdirector de l\u2019Orfe\u00f3, va cloure la primera part del concert amb la (re)uni\u00f3 de tots els cors i la intervenci\u00f3 del bar\u00edton Oriol Mallart, que va quedar una mica empetitida en el context coral. La composici\u00f3, autodescrita com a \u201cpopurri\u201d de can\u00e7ons tradicionals, fou un col\u00f3s de la tradici\u00f3 nadalenca digne de recordar, dotat d\u2019un to \u00e8pic i una pot\u00e8ncia de totes les veus a l\u2019al\u00e7ada del que podria ser un \u201chimne\u201d del nadal.<\/strong><\/p>\n

U<\/strong>n altre punt clau del concert, lligat tamb\u00e9 a la seva innovaci\u00f3 sobre el tema del nadal i de les seves can\u00e7ons, va ser la relectura de les hist\u00f2ries contades. Especialment els cors dels Petits i Mitjans van cantar sobre Betlem, el cam\u00ed cap a aquesta ciutat i els personatges d\u2019un pessebre que en aquesta ocasi\u00f3 eren tant l\u2019estrella van col\u00b7locar a l\u2019escenari com les persones que actualment es dirigeixen a un punt incert, en el cam\u00ed de l\u2019\u00e8xode.<\/strong> La segona part del concert es va obrir amb els cors de l\u2019escola coral i l\u2019emotiva lletra de La mia stela<\/em> del compositor Ivo Antognini, que la va escriure arran de l\u2019encontre amb un nen del vaixell Lampedusa. Les veus dolces i blanques van crear una atmosfera preciosa i absolutament trista alhora, quan cantaven una can\u00e7\u00f3 sobre els que estan al fons del mar i sobre els que entre les onades i el fred busquen sense \u00e8xit nyota yangu<\/em>, \u201cla meva estrella\u201d en suahili, per a guiar-se. El comprom\u00eds pol\u00edtic tamb\u00e9 va ser protagonista al final de la vetllada en el moment m\u00e9s emotiu del concert. Durant el <\/strong>Cant de la senyera<\/strong><\/em> i <\/strong>Els segadors,<\/strong><\/em> una marea de veus i banderes van al\u00e7ar-se entre el p\u00fablic i cantaires en favor de la llibertat dels presos pol\u00edtics i de la independ\u00e8ncia de Catalunya.<\/strong><\/p>\n

L<\/strong>a gran fam\u00edlia de cantants que fa possible el concert agrupa 300 cantaires amb 110 minuts de m\u00fasica quasi seguida. El treball en com<\/strong>\u00fa dels directors i directores de cada cor van superar el repte de crear un espectacle ben cohesionat i din\u00e0mic.<\/strong> El concert estava dividit en intervencions en qu\u00e8 cada cor o agrupats, cantava dues peces de car\u00e0cters diferenciats. El contrast entre aquests i les r\u00e0pides transicions entre pe\u00e7a i pe\u00e7a van ser claus per tal que fos din\u00e0mic. En canvi, per una coreografia captivant per\u00f2 no protagonista i una molt bona gesti\u00f3 dels canvis dels cors a l\u2019escenari cal felicitar a Dani Coma<\/strong>, encarregat de la direcci\u00f3 esc\u00e8nica i dramat\u00fargia. La interpretaci\u00f3 sals\u00edstica del Cantemos a Mar\u00eda<\/em>, la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019una jove gimnasta que encarnava el personatge de l\u2019estel o la primera intervenci\u00f3 del Cor de Noies s\u00f3n un exemple de tot l\u2019esmentat. En aquest \u00faltim cas, els piano <\/em>del cor de noies en How far is to Betlehem<\/em> van lligar-se de forma natural a la juganera nadala txeca Pujdem spolu do Betl\u00e9ma <\/em>mentre que,<\/em> creant dues columnes i amb una coreografia que integrava sobretot cap, bra\u00e7os, man han demostrat com la millor de l\u2019escenografia no t\u00e9 perqu\u00e8 passar factura a les seves veus.<\/p>\n

L<\/strong>a combinaci\u00f3 de fam\u00edlia, qualitat, innovaci\u00f3, comprom\u00eds i cohesi\u00f3 en un esdeveniment com el concert de Sant Esteve s\u00f3n cinc raons que ens permeten parlar d\u2019aquesta ocasi\u00f3 amb molt d\u2019orgull. Els valors, musicals i humans que despr\u00e8n aquesta ocasi\u00f3, defugen ser un monopoli dels cors del palau; s\u00f3n compartits entre els que estimem la m\u00fasica i tamb\u00e9 els que compartim els altres que es posen de manifest en aquesta ocasi\u00f3. <\/strong>Per aix\u00f2, aquest concert del dia de Sant Esteve pot ser -i \u00e9s ja per a molts- un cl\u00e0ssic en totes aquelles cases que el vulguin acollir. Podem pensar en all\u00f2 de Per nadal cada ovella al seu corral, <\/em>i no deixar d\u2019afegir que per Sant Esteve, cadasc\u00fa a casa seva,<\/em> o a la dels cants.<\/p>\n

Bon any nou!<\/p>\n

Fotos:Panor\u00e0mica des de platea del Palau de la M\u00fasica; Pablo Larraz dirigint<\/em> el Cant de la senyera<\/em> i el p\u00fablic mostrant banderes estelades al final del concert.
\n <\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat 26 de desembre va tenir lloc al Palau de la M\u00fasica Catalana el tradicional concert de Sant Esteve. Hi van participar L\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00e0 i tots els cors que s\u2019apleguen sota aquest gegant coral, com tamb\u00e9 el Cor de Cambra del Palau. Aquest concert, de qui n\u2019\u00e9s el director art\u00edstic Simon Halsey, \u00e9s una […]<\/p>","protected":false},"author":8,"featured_media":12794,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1545],"tags":[365,363],"class_list":["post-12269","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-concerts","tag-orfeo-catala","tag-palau-de-la-musica"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12269","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12269"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12269\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12795,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12269\/revisions\/12795"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12794"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12269"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12269"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12269"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}