Despr\u00e9s de l\u2019\u00e8xit obtingut l\u2019any anterior, el 23 de desembre es va realitzar la segona edici\u00f3 del Messies Participatiu organitzat per l\u2019Associaci\u00f3 Messies Participatiu Barcelona <\/strong>a L\u2019Auditori<\/strong>, enguany interpretat per l\u2019orquestra barroca Vespres d\u2019Arnad\u00ed<\/strong>, el Cor de Cambra de Granollers<\/strong> i el Cor Jove Amics de la Uni\u00f3 <\/strong>com a cors pilot, un cor de 450 participants individuals, la soprano Irene Mas<\/strong>, la contralt Anna Al\u00e0s<\/strong>, el tenor David Alegret <\/strong>i el bar\u00edton El\u00edas Benito<\/strong>, tots sota la direcci\u00f3 de Josep Vila i Casa\u00f1as<\/strong>.
\nEns trobem en dies de reflexi\u00f3 personal i prop\u00f2sits ambiciosos, de balan\u00e7, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n dies de passar acompanyats, d\u2019oferir temps, \u00e0pats i regals als amics i fam\u00edlia. Aquesta idea de compartir (en aquest cas, m\u00fasica) \u00e9s precisament la que va protagonitzar el concert del Messies Participatiu de l\u2019altre dia. Si b\u00e9 el Messies<\/em> de Ha\u00ebndel \u00e9s una de les obres que m\u00e9s s\u2019interpreta aquests dies, costa trobar-ne un que consti d\u2019un cor participatiu tan nombr\u00f3s.<\/p>\n

L\u2019orquestra barroca Vespres d\u2019Arnad\u00ed<\/strong> va encarar l\u2019obertura marcant el contrast en les din\u00e0miques, fet que atorgava un car\u00e0cter expressiu al n\u00famero. Al llarg de tota l\u2019obra, de fet, la for\u00e7a i la seguretat del conjunt van ser un punt de suport per la resta d\u2019int\u00e8rprets: tot i tractar-se d\u2019una orquestra de petites dimensions, no va quedar sobrepassada per la quantitat de so dels participatius en els moments de tutti<\/em>. A destacar el solo de trompeta del \u00abThe trumpet shall sound\u00bb, prec\u00eds i brillant i el de la concertino a \u00abIf God be for us\u00bb per la direcci\u00f3 de les respostes i la conducci\u00f3 de totes les frases.<\/p>\n

David Alegret<\/strong>, que va haver de substituir a \u00faltima hora al tamb\u00e9 tenor Llu\u00eds Vilamaj\u00f3, va defensar el seu paper amb una veu coberta i gens estrident i agilitat en els passatges m\u00e9s r\u00e0pids. Tot i que va necessitar estar for\u00e7a pendent de la partitura i, per tant, es trobava limitat en la gesticulaci\u00f3, va executar les seves parts amb seguretat i professionalitat. La contralt Anna Al\u00e0s<\/strong> va presentar-se des del principi amb una veu plena, madura i gens pesante<\/em> i amb uns greus de pell de gallina. A felicitar tamb\u00e9 unes frases molt ben condu\u00efdes, amb uns pedals que aguantaven el vibrato<\/em> fins al final. A destacar igualment la pres\u00e8ncia de la cantant dalt de l\u2019escenari que, amb serenitat i confian\u00e7a, s\u2019adre\u00e7ava directament al p\u00fablic. Igualment a nivell d\u2019interpretaci\u00f3, cal parlar de l\u2019\u00e0ria \u00abHe was despised\u00bb, amb un canvi del col\u00b7locaci\u00f3 de la veu en un moment determinat per donar \u00e8mfasi al text i una especial atenci\u00f3 a les consonants de \u00abshame and spitting\u00bb final. Potser la falta de treball conjunt amb Alegret es va notar en el duo \u00abO death\u00bb, on la projecci\u00f3 del tenor va quedar m\u00e9s recollida i la de la contralt m\u00e9s endavant.<\/p>\n

El\u00edas Benito<\/strong>, bar\u00edton, tot i no tenir una veu especialment gruixuda, s\u00ed que va fer sonar uns greus ben treballats i uns mitjos vellutats amb una denotada voluntat de fer arribar el missatge al p\u00fablic. Irene Mas<\/strong>, soprano, va interpretar les parts de soprano amb solv\u00e8ncia, passant per les notes r\u00e0pides amb detall, realitzant uns salts interv\u00e0lics nets i dol\u00e7os, i uns dibuixos mel\u00f2dics acurats. Transmetia tranquil\u00b7litat i for\u00e7a amb un color ben trobat als mitjos, tot i que perdia pres\u00e8ncia als greus i que tenia uns aguts un p\u00e8l vibrats pel tipus de m\u00fasica. Va interpretar l\u2019\u00e0ria \u00abI know that my redeemer liveth\u00bb amb delicadesa i gran destresa expressiva.<\/p>\n

El Cor de Cambra de Granollers<\/strong> (Josep Vila Jover, director) i el Cor Jove Amics de la Uni\u00f3<\/strong> (Marta Dosaiguas, directora) van executar les seves parts amb un so homogeni i cuidat. Tot i algun desajust en els passatges m\u00e9s r\u00e0pids de l\u2019inici, van trobar-se mes c\u00f2modes als n\u00fameros finals, a destacar el \u00abTheir sound is gone out\u00bb, el \u00abLet us break their bonds\u00bb o el \u00abSince by man came death\u00bb. Les sopranos van presentar un color jove amb uns aguts brillants i precisos i els baixos van mostrar un so rod\u00f3, segur i ample. En un primer moment va faltar for\u00e7a en els tenors per\u00f2 van fer-se escoltar durant la segona meitat del concert i les contralts van defensar la seva corda amb habilitat, tot i que va faltar enfosquir el color.<\/p>\n

Qui va ser el protagonista indiscutible de la nit, per\u00f2, va ser el cor de participants individuals<\/strong> (Alfred Ca\u00f1amero i Mart\u00ed Ferrer, directors preparadors) que omplia a vessar els dos patis de butaques laterals, a m\u00e9s de la meitat de l\u2019escenari. L\u2019entrada d\u2019aquest cor de m\u00e9s de 450 persones a l\u2019inici de l\u2019obra va ser impressionant per la quantitat de so. Els desajustos en el tempo que es van anar donant al llarg de l\u2019obra van ser totalment normals pel volum de gent i la dist\u00e0ncia que els separava del director. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 cal dir que la pron\u00fancia del text tenia un fort accent catal\u00e0 i alguns intervals i acords finals quedaven calats.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed, insisteixo amb el m\u00e8rit de voler formar part d\u2019aquesta experi\u00e8ncia i l\u2019ambient que la caracteritza: l\u2019\u00abHallelujah\u00bb que va tancar la segona part va ser espectacular i es notava que estava cantada amb l\u2019emoci\u00f3 a flor de pell. Ara b\u00e9, cal posar el toc d\u2019atenci\u00f3 en els estossecs d\u2019entre moviments, que van ser exagerats i no venien nom\u00e9s del p\u00fablic: el silenci tamb\u00e9 forma part de la m\u00fasica.<\/p>\n

Finalment, a destacar la m\u00e0 esquerra de Josep Vila Casa\u00f1as<\/strong> a l\u2019hora de donar indicacions a un gruix de cantants de coneixements musicals tan diferents. Elegant, conduint els int\u00e8rprets amb un gest amable, va fer caminar la melodia en els passatges lents i va decidir for\u00e7ar m\u00e9s el tempo<\/em> als r\u00e0pids.<\/p>\n

Ja per acabar, en aquesta cr\u00edtica volia parlar d\u2019un dels participants individuals que em va cridar l\u2019atenci\u00f3 per dos motius: perqu\u00e8 portava uns texans blaus mig gastats (tothom anava de negre) i perqu\u00e8 no va obrir la partitura en cap moment de les tres hores de concert. Trobo que son dos trets significatius de l\u2019ess\u00e8ncia popular (pertanyent al poble) i popular (coneguda per tothom) d\u2019aquest Messies. Desitgem que la propera edici\u00f3 d\u2019aquest 2020 sigui tamb\u00e9 d\u2019aquesta manera: que per molts anys puguem cantar l\u2019\u00abHallelujah\u00bb!<\/p>\n

Fotos: Messies Participatiu, arxiu<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despr\u00e9s de l\u2019\u00e8xit obtingut l\u2019any anterior, el 23 de desembre es va realitzar la segona edici\u00f3 del Messies Participatiu organitzat per l\u2019Associaci\u00f3 Messies Participatiu Barcelona a L\u2019Auditori, enguany interpretat per l\u2019orquestra barroca Vespres d\u2019Arnad\u00ed, el Cor de Cambra de Granollers i el Cor Jove Amics de la Uni\u00f3 com a cors pilot, un cor de […]<\/p>","protected":false},"author":4,"featured_media":12790,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[255],"tags":[373],"class_list":["post-12272","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-coral","tag-auditori-de-barcelona"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12272","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12272"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12272\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12791,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12272\/revisions\/12791"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12790"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12272"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12272"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12272"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}