Notice: Function _load_textdomain_just_in_time was called incorrectly. Translation loading for the acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131

WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]
SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'

{"id":12279,"date":"2020-01-18T16:59:00","date_gmt":"2020-01-18T16:59:00","guid":{"rendered":"http:\/\/box5205.temp.domains\/~arinfoco\/barcelonaclassica\/musica-i-literatura-en-la-musica-vocal-nanie-de-schiller-a-brahms\/"},"modified":"2020-04-26T14:17:28","modified_gmt":"2020-04-26T14:17:28","slug":"musica-i-literatura-en-la-musica-vocal-nanie-de-schiller-a-brahms","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/musica-i-literatura-en-la-musica-vocal-nanie-de-schiller-a-brahms\/","title":{"rendered":"M\u00fasica i literatura en la m\u00fasica vocal. N\u00e4nie: de Schiller a Brahms"},"content":{"rendered":"

Isaiah Berl\u00edn, a The Roots of Romanticism, <\/em>qualifica Schiller com a rom\u00e0ntic moderat – juntament amb Kant i Fichte – i com a oposici\u00f3 als rom\u00e0ntics desenfrenats als que va acabar desembocant aquest moviment. Apunta que, segons l\u2019escriptor alemany, “l\u2019\u00fanica cosa que fa l\u2019home a l\u2019home \u00e9s la seva capacitat d\u2019elevar-se per sobre de la naturalesa, de modelar-la d\u2019explotar-la i de subjugar-la a la seva preciosa, lliure i moralment encausada voluntat”: l\u2019autor es refereix constantment a m\u00faltiples llibertats.<\/p>\n

\u00c9s a partir d\u2019aquesta llibertat que l\u2019autor construeix el seu concepte de trag\u00e8dia, que no \u00e9s una simple observaci\u00f3 del patiment; all\u00f2 realment tr\u00e0gic \u00e9s la resist\u00e8ncia de l\u2019home a all\u00f2 que l\u2019oprimeix, el desafiament en nom d\u2019algun ideal amb el que s\u2019ha comprom\u00e8s. Aix\u00ed, l\u2019objectiu de l\u2019art hauria de consistir en representar als homes conduint-se “de la manera m\u00e9s humana possible […] La naturalesa \u00e9s indiferent a l\u2019home, \u00e9s amoral i ens destrueix a tots de la manera m\u00e9s despiadada i horrible”.<\/p>\n

Cal tenir present la doctrina central de l\u2019escriptor per entendre millor un poema que, de fet, \u00e9s un cant f\u00fanebre; la transcripci\u00f3 musical que en fa Brahms la dedica precisament al seu difunt amic i pintor Anselm Feuerbach. Entre els compassos d’aquesta obra podrem entreveure d\u2019una banda la lamentaci\u00f3 i de l\u2019altra la cerca d\u2019un consol: hi ha una part de tristesa, de plor, de r\u00e0bia fins i tot per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha resignaci\u00f3, de consci\u00e8ncia d\u2019una finitud o de consci\u00e8ncia de la grandiositat de la naturalesa.<\/p>\n

Per tant, si ens preguntem de quina manera la m\u00fasica es fa transmissora del sentit del text, Rossana Dalmonte a “El concepto de expansi\u00f3n en las teor\u00edas relativas a las relaciones entre m\u00fasica y poes\u00eda” defensa la musicalitzaci\u00f3 d\u2019un poema per part d\u2019un m\u00fasic com a una expansi\u00f3 dels seus components sonors i r\u00edtmics, de manera que la m\u00fasica no nom\u00e9s es fa transmissora del sentit del text sin\u00f3 que explora els l\u00edmits de la seva significaci\u00f3 donant valor a la no-significaci\u00f3, a aquells elements que conformen l\u2019estructura, la forma del poema i que, en \u00faltima inst\u00e0ncia, serveixen de material musical al compositor.<\/p>\n

$\"\"$ Si, d\u2019altra banda, ens plantegem com es desnaturalitza el poema de Schiller per tal d\u2019esdevenir lletra de Brahms, podem trobar resposta a l\u2019article de Nicolas Ruwet “Fonctions de la parole dans la musique vocale”, per\u00f2 cal tenir en compte el fet que la traducci\u00f3 art\u00edstica d\u2019un llenguatge disciplinari a un altre comporta necess\u00e0riament aquesta transformaci\u00f3: \u00e9s la reinterpretaci\u00f3 d\u2019una obra liter\u00e0ria que esdev\u00e9 una obra musical per\u00f2 en cap cas desapareix. Com apunta el te\u00f2ric, un mateix text pot ser musicat de diferents maneres i cada manera \u00e9s significativa (de la mateixa manera que una mateixa melodia es pot interpretar amb textos diferents).<\/p>\n

A la pregunta “Podem continuar parlant de m\u00fasica i literatura per separat en un cas com aquest o l\u2019obra les fusiona i nom\u00e9s es poden entendre conjuntament?”, hi ha una idea base en tots els te\u00f2rics anteriors i \u00e9s que el resultat de la uni\u00f3 entre m\u00fasica i literatura genera un resultat que \u00e9s molt m\u00e9s que una suma. All\u00f2 que aporta una i l\u2019altra es multiplica, de manera que no podem continuar parlant de m\u00fasica i literatura per separat, sin\u00f3 que cal entendre-les com a constituents d\u2019un tot que \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva complementarietat.<\/p>\n

<\/a>Com recull Isaiah Berlin, Schiller considera que “si l\u2019home \u00e9s lliure, no ho ha de ser simplement per complir amb el seu deure, sin\u00f3 per escollir entre donar-li lloc a la naturalesa o complir lliurement amb el seu deure”. Per aix\u00f2 el seu poema recull en primer lloc la hist\u00f2ria d\u2019Orfeu i Euridice, perqu\u00e8 \u00e9s la lluita de la llibertat de l\u2019home (la d\u2019escollir no rendir-se per una mort injusta) contra la naturalesa implacable: “Un sol cop va entendrir l’amor el senyor de les ombres, \/ I aix\u00ed i tot, al llindar mateix encara va exigir, sever, que se li torn\u00e9s el regal”.<\/p>\n

Nom\u00e9s el que \u00e9s vulgar i com\u00fa baixa als inferns amb silenci – “Car el que \u00e9s vulgar i com\u00fa baixa als inferns en silenci” -, els herois (com l\u2019amic de Brahms, Anselm Feuerbach) hi baixaran (perqu\u00e8 hi han de baixar tots, tamb\u00e9 els que s\u00f3n bells i perfectes) amb un cant f\u00fanebre com aquest N\u00e4nie. <\/em>Des de l\u2019esperit m\u00e9s rom\u00e0ntic, tan Schiller com Brahms afronten la mort amb una tristesa orgullosa, una resignaci\u00f3 agitada, una consci\u00e8ncia de la grandiositat d\u2019una naturalesa imperdonable.<\/p>\n

Caspar David Friedrich, Caminant sobre un mar de n\u00favols, El somiador.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"