Els m\u00fasics de BCN216 sabien el que es feien al Petit Palau el passat dijous. Experimentats int\u00e8rprets de m\u00fasica de nova creaci\u00f3 s\u2019agruparen per fer una demostraci\u00f3 de bona praxis i talent per homenatjar aquell personatge ple de bonhomia, genialitat, extrema sensibilitat, profunditat est\u00e8tica i obertura de mires. Joan Guinjoan sabia conjugar amb intel\u00b7lig\u00e8ncia diverses corrents est\u00e8tiques amb ofici i intu\u00efci\u00f3, i rebre l\u2019aplaudiment del p\u00fablic sense perdre l\u2019autenticitat. Va conrear diverses vessants art\u00edstiques: pianista, compositor, director, impulsor de la nova m\u00fasica (amb la creaci\u00f3 de Diabolus in Musica) i la defensa del gran repertori del XX (especialment Sch\u00f6nberg, Stravinski, Ligeti, Messiaen, Boulez o Hindemith, dels quals se\u2019n sentia deutor), a banda de donar suport als joves compositors i va tenir inter\u00e8s per dialogar amb les arts pl\u00e0stiques. Els experts l\u2019anomenen el \u201ccartesi\u00e0 mediterrani\u201d, arrelat a la terra, per\u00f2 alhora tan universal, aquesta mescla entre la meridionalitat i l\u2019inter\u00e8s per la ci\u00e8ncia (sincrot\u00f3 Alba) i all\u00f2 f\u00e0ctic passat pel filtre de la seva subjectivitat.<\/p>\n

La primera pe\u00e7a que es va interpretar va ser GIC 79<\/em>, obra dedicada a Grup Instrumental Catal\u00e0 i que s\u2019iniciava al l\u00edmit de l\u2019audible. L\u2019aut\u00e8ntica creativitat de Guinjoan es percebia en la conjunci\u00f3 de t\u00e8cniques instrumentals expandides, alhora que no perdia mai l\u2019element l\u00edric i les ganes d\u2019explicar-se, de crear una comuni\u00f3 amb el p\u00fablic que pocs artistes estan disposats a generar -per\u00f2 als quals tots aspiren. A m\u00e9s, en totes les seves obres hi ha una recerca de la riquesa t\u00edmbrica extraordin\u00e0ria i, en aquesta pe\u00e7a, concretament, van ser rellevants tamb\u00e9 els jocs r\u00edtmics que fins i tot ens feien pensar en influ\u00e8ncies jazzianes. Estructuralment, l\u2019obra estava fonamentada en petites c\u00e8l\u00b7lules que anaven mutant en si mateixes i entre els instruments, generant contrastos. Cal destacar tamb\u00e9 un \u00fas molt intel\u00b7ligent de les din\u00e0miques que dotaven d\u2019\u00e0nima la pe\u00e7a.<\/p>\n

Barcelona 216<\/em> va ser dedicada al grup que la interpretava, mostra tamb\u00e9 del foment de la m\u00fasica cl\u00e0ssica i el suport a (en aquells temps) joves formacions emergents. \u00c9s una pe\u00e7a que no deixa de ser un reducte d\u2019aquell Romanticisme generatriu i inspirador que tots els autors del vint porten a dins. L\u2019\u00fas de la percussi\u00f3 \u00e9s depurat i es percebia un contrast entre un cert impressionisme en el tractament atmosf\u00e8ric d\u2019aquesta i el piano i, en canvi, seccions m\u00e9s dures en la corda. Al cap i a la fi, la contraposici\u00f3 entre all\u00f2 l\u00edric i all\u00f2 prosaic que donava un resultat molt amigable a l\u2019escolta, fins i tot la m\u00e9s desacostumada tamb\u00e9, potser, perqu\u00e8 el discurs flu\u00efa de forma org\u00e0nica i es convertia en generatriu de noves sensacions com, per exemple, del plugim que es desprenia d\u2019uns aguts controlats per\u00f2 inspirats. Al final, un toc de geni f\u00e9u esclatar el p\u00fablic a aplaudir.<\/p>\n

Ja a la segona part, Homenatge a Chopin<\/em> no amagava gens la influ\u00e8ncia de la font d\u2019inspiraci\u00f3, que \u00e9s l\u2019op. 35 del compositor polon\u00e8s, amb un piano al l\u00edmit sempre entre la conson\u00e0ncia i la disson\u00e0ncia, una revisitaci\u00f3 totalment innovadora i actual de l\u2019ideal delicat i edulcorat que alguns tenen de Chopin, amb un piano a cops fren\u00e8tic i amb uns aguts m\u00e9s densos que els del polon\u00e8s. Una visi\u00f3 gens id\u00edl\u00b7lica per\u00f2 s\u00ed idealista de la m\u00fasica de Chopin, que era present intel\u00b7ligentment en cada gest, cada interval i cada sospir de l\u2019instrumentista.<\/p>\n

El concert es va cloure amb Homenatge a Carmen Amaya<\/em>, una altra pe\u00e7a dedicat\u00f2ria que reflectia perfectament l\u2019esperit de l\u2019artista, amb una percussi\u00f3 que cantava, ballava, sonava al ritme de les palmes i creava melodies suggerents i marcades de car\u00e0cter. De fet, aquest atribut, el car\u00e0cter, definia la pe\u00e7a, de la mateixa manera que defineix l\u2019homenatjada, plena de rauxa i autenticitat, que inspir\u00e0 moments musicals tan feli\u00e7os que l\u2019espectador amb una mica de sensibilitat gaudia fins a la catarsi. De fet, una catarsi col\u00b7lectiva per\u00f2 que encara \u00e9s minorit\u00e0ria. Pensar que hi ha tantes \u00e0nimes perdudes en l\u2019era de l\u2019acceleraci\u00f3 i la superflu\u00eftat que, potser, mai s\u2019atreviran a escoltar una mica d\u2019aquesta m\u00fasica, em sacseja. Per\u00f2 no perdrem mai l\u2019esperan\u00e7a en unes noves generacions que estan m\u00e9s preparades que mai i tenen un talent i una empenta inesgotables. I sempre restarem aquells a qui, en concerts com el de dijous, i fins i tot sent els m\u00e9s ateus, se\u2019ns manifesta all\u00f2 aut\u00e8nticament div\u00ed.<\/p>\n

Fotos: Joan Guinjoan amb partitura; Ernest Mart\u00ednez Izquierdo dirigint<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest dijous vam poder gaudir, al Petit Palau, d\u2019un emotiu concert en homenatge al mestre Joan Guinjoan, a qui vam perdre ara fa un any. Enric Mart\u00ednez Izquierdo, al capdavant de BCN216, va ser l\u2019encarregat de retre el tribut a aquesta figura fonamental i el resultat sonor va ser de primer nivell. El concert s\u2019emmarcava […]<\/p>","protected":false},"author":8,"featured_media":12775,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[466],"tags":[363],"class_list":["post-12284","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-none","tag-palau-de-la-musica"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12284","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12284"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12284\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20996,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12284\/revisions\/20996"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12775"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12284"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12284"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12284"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}