La primera cita de la vuitena temporada dels <\/em>Sopars L\u00edrics<\/strong><\/em>, un projecte de <\/em>Roger Alier<\/strong><\/em>, <\/em>Jordi Maddaleno<\/strong><\/em> i<\/em> el <\/em>Restaurant 7 Portes<\/strong><\/em> de Barcelona<\/em>,<\/strong><\/em> va comptar amb el tenor <\/em>Samuel Pel\u00e1ez<\/strong><\/em> i el bar\u00edton <\/em>Jan Antem<\/strong><\/em>. Gastronomia i m\u00fasica van conjugar-se en una ocasi\u00f3 especial, emmarcada en la nit de Santa Cec\u00edlia. Aix\u00ed es va apropar l\u2019\u00f2pera i els joves talents als assistents d\u2019un sopar excepcional en una nit de conte.<\/em><\/div>\n
Hi havia una vegada, i una altra, unes files de llumetes que resseguien les finestres d\u2019un menjador. Eren les que il\u00b7luminaven l\u2019espai ple de parelles, amics i olors de la cuina que mai dorm del cl\u00e0ssic de Barcelona. Al Restaurant 7 portes,<\/strong> durant la nit de Santa Cec\u00edlia, va tenir lloc el primer Sopar L\u00edric<\/strong> de la seva 8a temporada. Va ser una vetllada que tindr\u00e0 en la mem\u00f2ria dels assistents un regust especial, gaireb\u00e9 de conte, com aquells que proporcionen arguments i espais a les \u00f2peres, l\u2019element diferencial de la nit. Com van destacar els seus art\u00edfexs Roger Alier<\/strong> i Jordi Maddaleno,<\/strong> la captaci\u00f3 d\u2019inter\u00e8s per l\u2019\u00f2pera \u00e9s la meta final de tot Sopar L\u00edric<\/em>. Per aquesta ra\u00f3, tot i que el cantant convidat t\u00e9 llibertat d\u2019elecci\u00f3, s\u2019acorden repertoris atractius en qu\u00e8 la varietat d\u2019obres ha de permetre recon\u00e8ixer-ne algunes i descobrir-ne d\u2019altres. Despr\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia i en fullejar el record, l\u2019oient es reconduir\u00e0 a l\u2019atmosfera del <\/strong>Sopar <\/strong><\/em>i potser fins a les portes d\u2019una sala de concerts. Aquest seria el <\/strong>bis, <\/strong><\/em>exit\u00f3s ap\u00e8ndix, de la iniciativa.<\/strong><\/p>\n
$\"\"$ Bacall\u00e0 amb mussolina d\u2019alls, crema calenta de llagosta. Castanya, xocolata; pastissos i trufes. Vi blanc, vi negre; cava i caf\u00e8. El primer acte va ser un sopar de \u201cfesta major\u201d, ep\u00edtet que en la carta i programa de la vetllada descrivia tant els canelons trufats com l\u2019ambient durant l\u2019\u00e0pat. El dringar de les copes i l\u2019\u00f2rbita met\u00e0l\u00b7lica de les culleretes es van apagar amb l\u2019inici del segon. Havien arribat els protagonistes, per primer cop en plural, de la part musical: Samuel Pel\u00e1ez i Jan Antem. <\/strong>Cadascun, com els bons personatges de tota narraci\u00f3, tenia la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria. Pel\u00e1ez era un d\u2019aquells herois que segueixen les passes d\u2019un mestre, instructor i mentor en la seva aventura: forma part del cercle d\u2019estudiants del tenor Jaume Aragall. Des de Vene\u00e7uela fins a Sabadell, ha participat en nombroses produccions interpretant papers com Rodrigo a Otello <\/em>a l\u2019\u00d2pera de Sabadell i guanyant premis com el d\u2019aquesta instituci\u00f3 en el XI Curs Internacional de Cant Camerata Sant Cugat<\/em>. Va ser presentat com hereu d\u2019un dels grans amb veu jove per\u00f2 ja sedimentada.<\/p>\n
El perfil de Jan Antem era diferent. Amb tan sols 21 anys -amb una veu de bar\u00edton que encara pot variar-, gaudeix d\u2019una carrera incipient iniciada en fa tan sols cinc anys. El cantant ja ha participat en el prestigi\u00f3s Rossini Opera Festival<\/em> de P\u00e8saro en el rol de Don Alvaro a Il Viaggio a Reims<\/em> i com a Dandini a La Cenerentola<\/em> en el context de l\u2019escola d\u2019\u00d2pera de Sabadell. Antem \u00e9s la clara aposta jove de la temporada, un d\u2019aquells protagonistes <\/strong>emergents<\/strong><\/em>; en aquest cas, tamb\u00e9 des del p\u00fablic m\u00e9s fidel dels <\/strong>Sopars L\u00edrics<\/strong><\/em>.<\/strong> D\u2019entre les taules que bastien els Sopars n\u2019hi havia una amb nom propi. La dels \u201cTheorins\u201d pertany a un grup d\u2019amants de l\u2019\u00f2pera (i d\u2019una veu en concret) que compta com a membre regular qui aleshores s\u2019havia col\u00b7locat al costat del piano.<\/p>\n
El periple dels cantants va passar per \u00e0ries molt conegudes per\u00f2 tamb\u00e9 per altres mars m\u00e9s ins\u00f2lits per l\u2019oient. Previ a cada actuaci\u00f3, el music\u00f2leg Roger Alier<\/strong> -un d\u2019aquells personatges ic\u00f2nics, llegendaris- va actuar com a narrador. Unes notes musicol\u00f2giques pr\u00e8vies, riques en detalls i peculiaritats de cada \u00f2pera, van ser assenyalades abans de cada \u00e0ria. El bar\u00edton amb \u201cNon pi\u00f9 andrai\u201d de Le nozze di Figaro<\/em> de Mozart, va obrir el concert amb lleugeresa i to picaresc. A aquest Querubino de veu desimbolta el va seguir l\u2019\u00e0ria de Vainement, ma bien-aim\u00e9e<\/em> de Le roi d\u2019Ys. L\u2019\u00f2pera del franc\u00e8s Lalo, molt poc programada, va pensar-se com una de les troballes pel p\u00fablic, que com els s\u00fabdits del rei de l\u2019illa inundable, van descobrir-se arrossegats pel potent flux de veu del tenor. <\/strong>Pel\u00e1ez va completar un repertori de to m\u00e9s greu i seri\u00f3s que el d\u2019Antem amb \u201c\u00c8 la solita storia del pastore\u201d de L\u2019Arlesiana<\/em> de Cil\u00e8a. Va ser un cant melanc\u00f2lic bellament interpretat, encara que amb algun desajust a la part final. I \u00e9s que sense el conflicte, \u00e9s dif\u00edcil que una narraci\u00f3 es desenvolupi.<\/p>\n
$\"\"$ Les actuacions van ser en general bones, sobretot tenint en compte el gran antagonista de la vetllada; l\u2019ac\u00fastica d\u2019un niu de finestres, taules i mat\u00e8ria dispersa, un espai poc convenient per a la interpretaci\u00f3. <\/strong>La veu de Pel\u00e1ez va sonar sobredimensionada en contrast amb Antem, que visiblement inc\u00f2mode, va fer una actuaci\u00f3 acceptable i va decidir no oferir el bis de rigor. El que d\u00f3na valor als herois dels relats per\u00f2, sovint no \u00e9s la perfecci\u00f3 de les seves accions sin\u00f3 el seu desenvolupament i la reacci\u00f3 davant d\u2019aquestes adversitats. A m\u00e9s de les actuacions individuals, bra\u00e7 a bra\u00e7 van oferir dos duets, especialment el segon, \u201cIn un coupe?\u201d de La boh\u00e8me, amb qu\u00e8 van demostrar que tot i les dificultats contextuals, s\u00f3n dos cantants plenament v\u00e0lids. Seguidament va tenir lloc un d\u2019aquells finals rodons que agraden a totes les orelles. Ja de per si especial per la doble participaci\u00f3 dels cantants i l\u2019inici de temporada, l\u2019aniversari -en data id\u00f2nia- del pianista acompanyant Josep Buforn<\/strong>, va crear un colof\u00f3 coral amb un aniversari feli\u00e7 <\/em>que va agrupar les veus i va fer al\u00e7ar les copes de tots.<\/p>\n
I aix\u00ed, mentre corria el cava celebratiu en la nit de la patrona de la m\u00fasica, els organitzadors ens van recordar que aquest \u00e9s nom\u00e9s l\u2019inici d\u2019aquesta nova edici\u00f3 dels Sopars L\u00edrics<\/em>. La propera cita ser\u00e0 el pr\u00f2xim dijous 23 de gener. El 7 portes es convertir\u00e0 de nou i per una nit, en un espai de m\u00fasica i relat, aquest cop protagonitzat per una hero\u00efna femenina, la mezzo-soprano Anna Gom\u00e0.<\/strong> La temporada de les nits d\u2019hist\u00f2ries, gastronomia i \u00f2pera, tot just ha comen\u00e7at.<\/p>\n<\/div>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La primera cita de la vuitena temporada dels Sopars L\u00edrics, un projecte de Roger Alier, Jordi Maddaleno i el Restaurant 7 Portes de Barcelona, va comptar amb el tenor Samuel Pel\u00e1ez i el bar\u00edton Jan Antem. Gastronomia i m\u00fasica van conjugar-se en una ocasi\u00f3 especial, emmarcada en la nit de Santa Cec\u00edlia. Aix\u00ed es va […]<\/p>","protected":false},"author":8,"featured_media":12758,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[245],"tags":[],"class_list":["post-12294","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opera"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12294","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12294"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12294\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12763,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12294\/revisions\/12763"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12758"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12294"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12294"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12294"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}