P\u00e0tria, honor i amor. Aquests s\u00f3n els tres Leitmotiven <\/em><\/span><\/a>que repeteix Verdi en les seves \u00f2peres, i Aida<\/strong> no n’\u00e9s una excepci\u00f3. En una posada en escena espectacular i un elenc d’alt nivell, el Liceu posa tota la carn a la graella per una de les produccions m\u00e9s esperades d’aquest segon tram de temporada. Almenys per l’assidu p\u00fablic del Gran Teatre que aplaudeix l’ortodoxa representaci\u00f3, pr\u00e0cticament encegat per l’esplendor dels excel\u00b7lents decorats de Mestres <\/span>Cabanes<\/span><\/a>, un dels millors escen\u00f2grafs de la postguerra barcelonina. I \u00e9s que malgrat la innegable qualitat de la posada en escena, estem davant d’un <\/span>Aida<\/em><\/span><\/a> que no aposta ni aporta res de nou a l’espectador. Un \u201cbravo!\u201d abans d’hora a la fi de l’extrem \u201cCeleste Aida\u201d, indicava que el p\u00fablic que freq\u00fcenta aquests seients obvia el desfasament del contingut i la forma de l’obra i aplaudeix amb fervor propostes que podrien haver estat exactament representades ara fa cinquanta anys.<\/span><\/p>\n Tot i el desprop\u00f2sit conceptual de la representaci\u00f3, l’\u00f2pera s’inunda de virtuosisme vocal amb un elenc de primera divisi\u00f3. El clar protagonista que va captar tots els focus a l\u2019estrena \u00e9s el Radam\u00e8s interpretat amb pot\u00e8ncia i una gran direccionalitat vocal pel sud-core\u00e0 Yonghoon Lee<\/strong> qui, de forma pr\u00e0cticament marcial, enva\u00efa tot l’escenari amb la seva pres\u00e8ncia. Un tenor spinto<\/em><\/span><\/a> <\/span>que, malgrat la fermesa en<\/span><\/a> l’exclamaci\u00f3 que li requereix un personatge com un soldat egipci, t\u00e9 mancances en la finor expressiva que Verdi buscava en certs passatges. L’orquestra simf\u00f2nica del Liceu, com sempre, brillant. Tot i que molts recordem Aida<\/em> per la famosa marxa triomfal instrumental, la part orquestral t\u00e9 un paper secundari i molt pocs cops pren el protagonisme a la veu a excepci\u00f3 dels inicis de quadre. L’orquestra \u00e9s subtil en les entrades per\u00f2 amb una capacitat de creixement sonor al llarg de les \u00e0ries molt s\u00f2lida i que en cap cas trepitja els cantants. I tot aix\u00f2 ho fa a la batuta de Gustavo Gimeno<\/strong> que torna al seu pa\u00eds natal despr\u00e9s de triomfar arreu d’Europa i Am\u00e8rica.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/imscdn.abcore.org\/r\/barcelonaclasica.info\/w450-h450\/mm\/image\/aida-liceu%20(2).jpg\")
Malgrat l’hiperrealisme i el gran domini de l’angle mestre de l’escenografia, la resta d’elements disten de ser fidels a la realitat hist\u00f2rica de l’Egipte d’Aida i manca absolutament de representativitat. Sorpr\u00e8n la pres\u00e8ncia d’un sol figurant negre en una multitud d’esclaus suposadament Et\u00edops interpretats per gent que no ho \u00e9s. \u00c9s ir\u00f2nic que, a la primera escena, els<\/span><\/a> dos personatges que apareguin siguin interpretats per asi\u00e0tics, cosa que ens fa pensar que ens trobem davant d’un drama japon\u00e8s. Per\u00f2 no, \u00e9s un grup de gent europea interpretant Egipcis i Et\u00edops que porten vestits propis d’una festa veneciana renaixentista.
\nImpacta que s’aplaudeixi i es perpetu\u00efn els rols de g\u00e8nere en una \u00f2pera al segle XXI, amb una Amneris hist\u00e8rica i una Aida incapa\u00e7 d’imposar-se. I, per descomptat, totes dues bojament perdudes pel fort i ferm Radam\u00e8s. Si b\u00e9 \u00e9s cert que seria un error desvirtuar la hist\u00f2ria original i la “parola scenica” de Verdi amb un canvi radical de gui\u00f3, un gir en quin g\u00e8nere representa cada rol en l’acci\u00f3 podria entrar en conson\u00e0ncia amb un buscat p\u00fablic jove acostumat a la dial\u00e8ctica del “me too” i la <\/span>sororitat.<\/span><\/a> Aquest conservadorisme contraproduent d’aquesta Aida<\/em>, per\u00f2, no \u00e9s un cas a\u00efllat. \u00c9s un m\u00e9s d’una temporada oper\u00edstica d’enguany, ortodoxa i que prima una gran recaptaci\u00f3 d’un p\u00fablic envellit per sobre la innovaci\u00f3 i el progr\u00e9s.<\/span><\/p>\n
\nUna falta de dec\u00f2rum que s’evidencia al costat de l’Aida d’Angela Meade<\/strong> qui, en conson\u00e0ncia amb el que simbolitza el seu personatge, excel\u00b7leix en expressivitat i regulaci\u00f3 de les din\u00e0miques amb un particular “vibrato stretto” que aixeca opinions diverses en el p\u00fablic assistent.
\nCl\u00e9mentine Margaine <\/strong>en el paper d’Amneris t\u00e9 una veu potent que h\u00e0bilment dirigeix cap a Aida, contra qui llan\u00e7a tota la f\u00faria i histerisme i transmet el que era tenir tot un sistema en contra, amb una mirada nata penetrant i impositiva. Malgrat la gran difer\u00e8ncia t\u00edmbrica entre tots tres artistes, les tres veus casen sorprenentment.
\nAra b\u00e9, tot amb qu\u00e8 brillen com a cantants ho enfosqueixen com a int\u00e8rprets. La falta de qu\u00edmica entre Radam\u00e8s i la seva estimada Aida, com aix\u00ed una falta de desenvolupament esc\u00e8nic, tant per part dels protagonistes com del cor, i uns figurants que semblen est\u00e0tues <\/span>enmig<\/span><\/a> d’una font de dramatisme musical, fa encara m\u00e9s t\u00e8trica i antiquada la representaci\u00f3 en un acabat d’estrenar 2020.<\/span>
\nL’\u00fanica excepci\u00f3 \u00e9s el fara\u00f3, que d\u00f3na vida el baix Mariano Buccino qu<\/span><\/a>e aconsegueix reunir una adequaci\u00f3 vocal i interpretativa, generant un halo al seu voltant que secunda amb una esmorte\u00efda per\u00f2 impositiva veu.<\/span><\/p>\n