El proper diumenge 26 de gener, l\u2019Orquestra Simf\u00f2nica Camera Musicae<\/strong>, juntament amb Daniel Kharitonov <\/strong>al piano i sota la direcci\u00f3 de G\u00e1bor Tak\u00e1cs-Nagy<\/strong>, interpretaran el Concert per a piano i orquestra n\u00fam. 1, op. 23<\/em> de Txaikovski<\/strong> i la Simfonia n\u00fam. 6, op. 68 <\/em>de Beethoven<\/strong>, m\u00e9s coneguda com la \u201cPastoral<\/strong><\/em>\u201d al Palau de la M\u00fasica Catalana<\/strong>.
\nNo us descobreixo res de nou si us dic que aquest any sentirem a parlar, i molt, de Beethoven i tampoc us sorprendr\u00e9 si afirmo que la sisena, subtitulada com la Pastoral <\/em>(1808), \u00e9s una de les obres mestres del compositor. \u00c9s per aix\u00f2 que en la pr\u00e8via d\u2019aquest concert de l\u2019OCM he volgut deixar parlar a veus expertes que m\u2019han desmuntat els t\u00f2pics d\u2019aquesta simfonia, composta en paral\u00b7lel amb la cinquena i sobre la qual s\u2019ha vessat tanta tinta.<\/p>\n

El primer moviment, Despertar d’alegres sentiments amb l’arribada al camp. Allegro ma non troppo,<\/em> \u00e9s el cap\u00edtol de benvinguda, amb un tema senzill d\u2019aire popular on el compositor pret\u00e9n transmetre un equilibri entre els elements de la naturalesa, una exaltaci\u00f3 vital. El segon moviment, Escena al rierol. Andante molto mosso,<\/em> segueix amb aquesta calma (aparent) i ho fa amb dos colors musicals: d\u2019una banda, el so de les trompes i les cordes que s\u00f3n l\u2019aigua que s\u2019esmuny entre les pedres, all\u00f2 que flueix i d\u00f3na veu a la terra. D\u2019altra banda, el cantar dels ocells situen l\u2019oient a un estadi celestial que no hem d\u2019entendre com a descripci\u00f3 d\u2019una realitat, sin\u00f3 com una met\u00e0fora, un reflex de comuni\u00f3 amb all\u00f2 creat.<\/p>\n

El tercer moviment, Alegre reuni\u00f3 de camperols. Allegro<\/em>, \u00e9s un Scherzo, paraula que en itali\u00e0 s\u2019associa amb el joc, de car\u00e0cter lleuger i sense forma fixa. No nom\u00e9s \u00e9s una dansa, un moment d\u2019esbarjo, sin\u00f3 que simbolitza el fet de brindar pel present. Aquest moviment s\u2019enlla\u00e7a seguidament amb la coneguda Tempesta. Allegro<\/em>: de cop, tot tremola i el p\u00e8ndul se\u2019n va fins al b\u00e0ndol oposat d\u2019on es trobava. Finalment, l\u2019obra acaba amb un Allegretto<\/em>, que \u00e9s un Cant dels pastors. Acci\u00f3 de gr\u00e0cies despr\u00e9s de la tempesta. <\/em>L\u2019home humil d\u00f3na gr\u00e0cies a l\u2019esperit de la naturalesa per la pluja i perqu\u00e8 el perill, representat pels llamps i els trons, hagi desaparegut. L\u2019acci\u00f3 torna al rep\u00f2s.<\/p>\n

El catedr\u00e0tic Ram\u00f3n Garc\u00eda-Avello, en un article sobre l\u2019obra de Beethoven, ens exposa que tot i que la intenci\u00f3 musical de descriure situacions o pintar paisatges \u00e9s tan antiga com la idea d\u2019expressar passions i sentiments de l\u2019\u00e0nima, el mateix compositor no estava d\u2019acord amb el que es podria anomenar com a \u00abexageraci\u00f3 del sentit descriptiu\u00bb. De fet, cita a algunes frases del m\u00fasic extretes de quaderns personals i de la mateixa partitura com a rebuig de concepcions massa poem\u00e0tiques: \u00abDeixem a l\u2019o\u00efent que trobi per si mateix les situacions\u00bb; \u00abA la m\u00fasica instrumental, tota pintura sonora, si es porta massa lluny, perd valor\u00bb; \u00abExpressi\u00f3 de sentiments m\u00e9s que pintura sonora\u00bb.<\/p>\n

Potser pel fet que les grans obres acaben estant tant summament estudiades i comentades, acaba sent m\u00e9s dif\u00edcil un apropament real, directe, sense interfer\u00e8ncies i hem acabat adoptant una manera d\u2019entendre aquesta obra simf\u00f2nica que no acaba d\u2019encaixar amb el prop\u00f2sit original de l\u2019autor. De fet, en un primer moment, l\u2019obra no tenia subt\u00edtol: no va ser fins el 1826 que el compositor va escriure el nom de Pastoral<\/em>, entroncant-se aix\u00ed a la tem\u00e0tica del Beatus Ille <\/em>horaci\u00e0.<\/p>\n

A prop\u00f2sit d\u2019aquesta problem\u00e0tica, l\u2019any 2014, Ram\u00f3n Andr\u00e9s va oferir una confer\u00e8ncia per la Fundaci\u00f3n Juan March titulada \u00abLa antigua religi\u00f3n de los dioses. Una reflexi\u00f3n sobre la Sexta Sinfon\u00eda <\/em>de Beethoven.\u00bb que m\u00e9s tard van emetre i publicar la RNE. Andr\u00e9s comen\u00e7ava aquest col\u00b7loqui exposant que, tot i que aquesta obra ha quedat com a l\u2019origen de la m\u00fasica program\u00e0tica, les intencions del compositor estaven ben lluny de la descripci\u00f3 paisatg\u00edstica. Beethoven, de fet, el que pretenia era evocar records campestres, sensacions.<\/p>\n

Andr\u00e9s ens recorda que Beethoven no se sentia massa atret per la pintura, no volia que la m\u00fasica fos una r\u00e8plica de la seva plasticitat. Algunes lectures diuen que Beethoven volia pintar una escena, un quadre que mostr\u00e9s la nuesa de la naturalesa despr\u00e9s de la cinquena per\u00f2 el fil\u00f2sof i music\u00f2leg ens explica que no pot ser aix\u00ed perqu\u00e8 les dues estan escrites a un mateix moment i sembla que conjuntament: van cr\u00e9ixer juntes fins que va arribar un moment que el seu ordre num\u00e8ric estava invertit.<\/p>\n

En la seva simfonia pastoral, per Beethoven, els cels clars o b\u00e9 carregats de n\u00favols s\u00f3n una met\u00e0fora, una encarnaci\u00f3 de l\u2019esperit que es debat entre les possibilitats que H\u00f6lderlin i Ha\u00ebgel defensaven en la seva \u00e8poca, que tamb\u00e9 \u00e9s la del m\u00fasic: la nost\u00e0lgia, l\u2019escolta de l\u2019origen, la percepci\u00f3 que encara hi ha restes sagrades d\u2019un m\u00f3n antic d\u2019una banda i la idea que la societat comporta la creaci\u00f3 d\u2019un futur com a utopia, sempre millor i superador del present, engendrador d\u2019una realitat uniforme. D\u2019aquesta manera, el compositor plasma aix\u00f2 tan rom\u00e0ntic que \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de la naturalesa com a mirall del que passava al seu interior.<\/p>\n

Nom\u00e9s ens queda esperar amb candeletes el concert que l\u2019Orquestra Simf\u00f2nica Camera Musicae<\/strong> acompanyats del jove talent rus Daniel Kharitonov<\/strong> al piano i sota la direcci\u00f3 de G\u00e1bor Tak\u00e1cs-Nagy<\/strong>, un dels m\u00e0xims exponents actuals de la m\u00fasica hongaresa, ens regalin una de les obres can\u00f2niques de la tradici\u00f3 occidental.<\/p>\n

Foto: Pastoral OCM, G\u00e1bor Tak\u00e1cs-Nagy, Daniel Kharitonov<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El proper diumenge 26 de gener, l\u2019Orquestra Simf\u00f2nica Camera Musicae, juntament amb Daniel Kharitonov al piano i sota la direcci\u00f3 de G\u00e1bor Tak\u00e1cs-Nagy, interpretaran el Concert per a piano i orquestra n\u00fam. 1, op. 23 de Txaikovski i la Simfonia n\u00fam. 6, op. 68 de Beethoven, m\u00e9s coneguda com la \u201cPastoral\u201d al Palau de la […]<\/p>","protected":false},"author":4,"featured_media":12727,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[254],"tags":[393],"class_list":["post-12300","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-simfonica","tag-txaikovski"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12300","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12300"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12300\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12728,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12300\/revisions\/12728"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12727"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12300"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12300"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}