En la nodrida hist\u00f2ria del Gran Teatre del Liceu<\/strong>, l\u2019 Aida<\/em> de Verdi ha estat l\u2019\u00f2pera m\u00e9s representada, concretament 454 funcions, a les que s\u2019hauran d\u2019afegir les 14 d\u2019aquesta nova tanda que es podr\u00e0 veure fins el 2 de febrer. La llista del Top Ten <\/em>leceista continua encara amb una altra obra de Verdi, Rigoletto<\/em>, a m\u00e9s a m\u00e9s d\u2019obres del repertori franc\u00e8s com La favorite<\/em> o Faust<\/em>. M\u00e9s Verdi encara, Il trovatore<\/em>, Donizetti (Lucia di Lammermoor<\/em>) i Meyerbeer amb Els hugonots <\/em>(225), la grand op\u00e9ra <\/em>que no s\u2019ha tornat a representar des del lluny\u00e0 1971.
\nEl tercer edifici commemora enguany els 20 anys de la seva inauguraci\u00f3. Ha estat, per tant, una voluntat hist\u00f2rica la que ha portat el teatre a tornar a programar l\u2019\u00f2pera de Verdi. Si la temporada s\u2019iniciava amb una Turandot <\/em>futurista en la sorprenent producci\u00f3 multim\u00e8dia de Franc Aleu, amb aquesta Aida<\/em> el Liceu ha volgut girar la mirada cap al seu glori\u00f3s passat, almenys pel que fa a la seva vessant escenogr\u00e0fica.<\/p>\n

Assist\u00edrem a la segona funci\u00f3, la del 14 de febrer i la primera del segon repartiment. En aquesta ocasi\u00f3 l\u2019orquestra del Liceu ha estat dirigida pel valenci\u00e0 Gustavo Gimeno<\/strong>, amb una visi\u00f3 molt unit\u00e0ria de la llarga partitura verdiana, amb un bon control de les din\u00e0miques i els volums, per\u00f2 sense encisar en els moments m\u00e9s l\u00edrics, com el delicat preludi o l\u2019escena de nocturn vora el Nil de l\u2019acte tercer. L\u2019orquestra son\u00e0 compacta, sense els desajustos d\u2019altres t\u00edtols, amb una millora considerable especialment en la secci\u00f3 de metalls, tan importants en els moments m\u00e9s triomfals de l\u2019\u00f2pera.<\/p>\n

El cor, visiblement nodrit amb refor\u00e7os externs, tamb\u00e9 tingu\u00e9 una feli\u00e7 prestaci\u00f3 sota la direcci\u00f3 de Conxita Garcia<\/strong>. Destac\u00e0 la secci\u00f3 masculina, amb unes poderoses interpretacions en escenes tan compromeses com la del temple de Ftah al final de l\u2019acte primer o el judici dels sacerdots al comen\u00e7ament del quart.<\/p>\n

Malauradament, un teatre de grans veus com el Liceu, unes veus unides inevitablement a l\u2019\u00f2pera de Verdi (el recompte que en fa el mestre Trib\u00f3 al programa de m\u00e0 \u00e9s impressionant), sembl\u00e0 empetitir uns cantants a mig gas.<\/p>\n

La soprano nordamericana Jennifer Rowley<\/strong> debutava la protagonista et\u00edop i tamb\u00e9 al teatre de la Rambla. \u00c9s la seva una veu interessant, amb uniformitat a tota la tessitura i calidesa de timbre, malgrat alguns aguts poc cuidats. La soprano decid\u00ed culminar l\u2019acte segon amb el m\u00edtic Mi bemoll, proesa que pass\u00e0 bastant desapercebuda per la poca pot\u00e8ncia de l\u2019emissi\u00f3. Deixant de banda aquesta curiositat, a la seva interpretaci\u00f3 li manc\u00e0 rauxa, passi\u00f3 verdiana, italianit\u00e0<\/em>.<\/p>\n

Irregular va ser el tenor Luciano Ganci<\/strong>, amb bons aguts i una veu agradable, per\u00f2 amb alguns problemes t\u00e8cnics que, a mesura que avan\u00e7\u00e0 la funci\u00f3, afectaren a la seva interpretaci\u00f3, amb un final de l\u2019acte tercer on el cantant va haver de fer \u00fas de la declamaci\u00f3 davant d\u2019una veu que ja no responia. Afortunadament, en el meravell\u00f3s duo final del seg\u00fcent acte, Ganci sembl\u00e0 recuperar-se.<\/p>\n

L\u2019Amneris de Judit Kutasi<\/strong> tingu\u00e9, malgrat un color vocal no especialment agradable, una progressi\u00f3 ascendent, que culmin\u00e0 amb una sentida escena del judici a l\u2019acte quart, que el p\u00fablic premi\u00e0 amb ovaci\u00f3.
\n\u00c0ngel \u00d2dena<\/strong> configur\u00e0 una excel\u00b7lent caracteritzaci\u00f3 del sibil\u00b7l\u00ed Amonasro. No hi faltaren a la seva interpretaci\u00f3 els accents verdians, la passi\u00f3 llatina… aspectes que en algun moment afectaren a la correcta afinaci\u00f3 d\u2019alguns passatges, per\u00f2 que a canvi conformaren un personatge colpidor.<\/p>\n

En la banda oposada se situ\u00e0 el Ramfis de Marko Mimica<\/strong>, un baix de veu indefinida, sense la rotunditat vocal necess\u00e0ria per a una part amena\u00e7adora, gaireb\u00e9 demon\u00edaca, com la de Ramfis. Suposem que la corda de baix deu ser la m\u00e9s perjudicada en els temps actuals, ja que tampoc el rei de Mariano Buccino<\/strong> arrib\u00e0 al nivell acceptable, amb seriosos problemes d\u2019afinaci\u00f3. Bona prestaci\u00f3 la de Josep Fad\u00f3 en la insignificant part de missatger, com tamb\u00e9 la soprano Berna Perles com a sacerdotessa.<\/p>\n

En aquest exercici commemoratiu es recuper\u00e0 (es diu per darrera vegada) l\u2019antiga escenografia de Mestres Cabanes, vista per primer cop al teatre ara fa 75 anys. Malgrat el temps transcorregut, els papers pintats del genial manres\u00e0 encara continuen seduint el p\u00fablic amb el seu \u00fas de la perspectiva, una m\u00e0gia escenogr\u00e0fica amb maj\u00fascules. Lamentablement la direcci\u00f3 d\u2019escena d\u2019aquesta nova reposici\u00f3, a c\u00e0rrec de Thomas Guthrie, no an\u00e0 gaire m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un pr\u00f2leg i ep\u00edleg amb l\u2019escenari buit de decorats i unes interessants parts de ballet a forma de capoeira. Els personatges ens semblaren deixats a la seva pr\u00f2pia improvisaci\u00f3, amb una interacci\u00f3 gaireb\u00e9 inexistent i mancada de qualsevol contingut dram\u00e0tic.<\/p>\n

Malgrat tot, en aquestes \u00e8poques de freds plafons escenogr\u00e0fics, de produccions carregades de continguts cr\u00edptics o de la vulgaritat convertida en substrat oper\u00edstic, no deixa de ser un b\u00e0lsam poder admirar, ni que sigui per darrer cop, el resplendor dels anys gloriosos del nostre estimat teatre.<\/p>\n

Foto: A. Bofill, Aida.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En la nodrida hist\u00f2ria del Gran Teatre del Liceu, l\u2019 Aida de Verdi ha estat l\u2019\u00f2pera m\u00e9s representada, concretament 454 funcions, a les que s\u2019hauran d\u2019afegir les 14 d\u2019aquesta nova tanda que es podr\u00e0 veure fins el 2 de febrer. La llista del Top Ten leceista continua encara amb una altra obra de Verdi, Rigoletto, […]<\/p>","protected":false},"author":4,"featured_media":12708,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[245],"tags":[],"class_list":["post-12309","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opera"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12309","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12309"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12309\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12709,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12309\/revisions\/12709"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12708"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12309"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12309"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12309"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}