El tenor mexic\u00e0 retorna en el 20\u00e8 aniversari del Gran Teatre del Liceu<\/strong> amb el seu primer recital oper\u00edstic d\u2019obres de Charles Gounod, Gaetano Donizetti, \u00c9douard Lalo, Vincenzo Bellini, Friedrich von Flotow i Giuseppe Verdi, al costat del pianista \u00c1ngel Rodr\u00edguez<\/strong>.<\/div>\n
El Liceu era ple a vessar, com ho s\u00f3n nom\u00e9s aquelles nits que fan hist\u00f2ria amb la pres\u00e8ncia d\u2019una estrella l\u00edrica. Fins i tot els laterals de l\u2019escenari eren arrenglerats amb files de cadires extra per encabir l\u2019aforament d\u2019una vetllada excepcional. Javier Camarena<\/strong> (Xalapa, Veracruz, M\u00e8xic, 1976) s\u2019obr\u00ed pas enmig de l\u2019exaltaci\u00f3 creixent. La indisposici\u00f3 per un refredat hagu\u00e9s portat a la cancel\u00b7laci\u00f3 de qualsevol altre cantant; el tenor mexic\u00e0 adre\u00e7\u00e0 unes paraules al p\u00fablic i anunci\u00e0 que tot i aquell impediment estava disposat a complir amb el programa. I com si es tract\u00e9s d\u2019una tasca f\u00e0cil, sense anar m\u00e9s lluny, amb dues parts que conformaven nou de les \u00e0ries m\u00e9s exigents de la hist\u00f2ria belcantista i del repertori franc\u00e8s del s. XIX. Hi ha una gran difer\u00e8ncia entre aquells cantants que tot i posseir un bon instrument s\u00f3n incapa\u00e7os d\u2019explicar res, d\u2019aquells que amb un simple bri de veu poden negar els ulls de ll\u00e0grimes a milers d\u2019espectadors, o eri\u00e7ar-ne la pell. Ambdues condicions que se sumen al cas de Javier Camarena, un dels millors tenors l\u00edric-lleugers del s.XXI; No \u00e9s nom\u00e9s posse\u00efdor d\u2019un sublim instrument, sin\u00f3 que sap com transmetre tot all\u00f2 que descriu la partitura acompanyat d\u2019una expressivitat \u00fanica que el converteix en un artista excepcional.
\n $\"\"$
\nUn registre agut brillant i timbrat, excel\u00b7lent projecci\u00f3, mitges veus d\u2019ensomni, resson\u00e0ncia in maschera<\/em> impecable i un temperament gradual i mesurat al punt per a cada passatge. La varietat de programa permetia poder apreciar tots els matisos, comen\u00e7ant pel \u201cL\u2019amour, l\u2019amour!…Ah! L\u00e8ve-toi soleil…\u201d del Rom\u00e9o et Juliette<\/em> de Charles Gounod, que ja de bon principi es pos\u00e0 el p\u00fablic del Liceu a la butxaca. El seguiren \u201cUn ange, une femme inconnue…\u201d de La favorite de Gaetano Donizetti i \u201cVainement, ma bien-aim\u00e9e\u201d de Le roi d\u2019Ys<\/em> d\u2019\u00c9dourard Lalo, destacant en aquesta darrera per la seva delicadesa en la l\u00ednia de mitja veu i en general per la brillant qualitat en la dicci\u00f3 i el color de les \u00e0ries franceses d\u2019un repertori que Camarena cada vegada aborda amb m\u00e9s comoditat. Conclo\u00efa el primer bloc amb \u201cSeul sur la terre…\u201d de Dom S\u00e9bastien, roi de Portugal<\/em> de Gaetano Donizetti i l\u2019\u00e0ria dels nou do de pit, \u201cAh! Mes amis, quel jour de f\u00eate…\u201d que el 2014 vis\u00e0 en plena representaci\u00f3 de La fille du regiment<\/em> de Donizetti, al Teatro Real de Madrid. El Liceu es rendia ja als peus de Camarena abans de la segona part. Tothom se\u2019n feia creus que un cantant que s\u2019havia presentat sense exhibir el m\u00e0xim del seu potencial pogu\u00e9s fer tocar el cel com ho estava fent. La m\u00e0gia no es vei\u00e9 en cap moment eclipsada, tampoc en el segon bloc.<\/p>\n
Tot i que en alguns punts de la segona part es va deixar entreveure les raons de salut anunciades pel cantant, la t\u00e8cnica i el magnetisme del tenor fou tan immensament superior que tals mostres de cansament en l\u2019emissi\u00f3 restaren totalment secund\u00e0ries. La segona part culmin\u00e0 amb \u201c\u00c8 serbao a questo acciaro…L\u2019amo tant, e m\u2019\u00e8 si cara…\u201d de I Capuleti e i Montecchi<\/em> de Vincenzo Bellin, amb un fraseig impecable \u201cTombe degli avi miei… Fra poco a me ricovero\u201d de Lucia di Lammermoor<\/em> de Gaetano Donizetti, \u201cMappar\u00ec tutt\u2019amor…\u201d de Martha<\/em> de Friedrich von Flotow i un celebrat final amb \u201cLunge da lei…De\u2019 miei bolleni spiriti…O mio rimorso…\u201d de La traviata<\/em> de Giuseppe Verdi.<\/p>\n
Menci\u00f3 especial per al pianista \u00c1ngel Rodr\u00edguez<\/strong>, acompanyant habitual de Javier Camarena, que al llarg del recital mostr\u00e0 una sincronia perfecta amb el tenor i una excel\u00b7lent compenetraci\u00f3. Tamb\u00e9 al llarg del concert es feu pal\u00e8s el caliu entre el cantant i el p\u00fablic, una confian\u00e7a que Camarena es prengu\u00e9 tamb\u00e9 per recomen\u00e7ar una de les \u00e0ries degut al so d\u2019un m\u00f2bil entre el p\u00fablic. Finalment, dues propines culminaren l\u2019emocionant vetllada: \u201cFlor Roja\u201d de Los Gavilanes<\/em> de Jacinto Guerrero i un sentit \u201cRos\u00f3\u201d que el p\u00fablic correspongu\u00e9 amb gran efusi\u00f3 i llargs aplaudiments. Segurament tots els pensaments coincidirien en aquella veu que s\u2019al\u00e7\u00e0 fort enmig del clam: -Javier, t\u2019estimem! <\/p>\n
El valent, el vencedor i el veritable.<\/strong> Tres adjectius en un de sol que podrien definir Javier Camarena com un tenor inigualable, que arrisca per guanyar sense renunciar mai a la seva ess\u00e8ncia. <\/p>\n
Foto: Javier Camarena<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El tenor mexic\u00e0 retorna en el 20\u00e8 aniversari del Gran Teatre del Liceu amb el seu primer recital oper\u00edstic d\u2019obres de Charles Gounod, Gaetano Donizetti, \u00c9douard Lalo, Vincenzo Bellini, Friedrich von Flotow i Giuseppe Verdi, al costat del pianista \u00c1ngel Rodr\u00edguez. El Liceu era ple a vessar, com ho s\u00f3n nom\u00e9s aquelles nits que fan hist\u00f2ria amb la […]<\/p>","protected":false},"author":20,"featured_media":12705,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[245],"tags":[],"class_list":["post-12311","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opera"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12311","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12311"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12311\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12706,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12311\/revisions\/12706"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12705"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12311"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12311"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12311"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}