El contratenor franc\u00e8s Philippe Jaroussky<\/strong> s’ha presentat novament en recital al Palau de la M\u00fasica<\/strong>, amb un repertori del tot inusual per a un contratenor: el lied de Schubert. Sembla que Andreas Scholl ha creat escola, ja que a part de Jaroussky, tamb\u00e9 vam poder sentir Xavier Sabata interpretant el Winterreise<\/em>. Sens dubte, Jaroussky \u00e9s un bon cantant, per\u00f2 el lied no \u00e9s repertori per a la seva veu.
\nAcompanyat del pianista J\u00e9r\u00f4me Ducros<\/strong>, tots dos van enfilar un programa dedicat \u00edntegrament a Schubert, que s\u2019estructurava en quatre blocs, entremig dels quals es van intercalar dues peces per a piano, tamb\u00e9 de Schubert. Jaroussky va cantar alguns dels lieder m\u00e9s c\u00e8lebres del compositor austr\u00edac, com An die Musik<\/em>, An Sylvia<\/em> o Herbst<\/em>. Cantar lied exigeix una emissi\u00f3 de la veu del tot homog\u00e8nia, per poder abordar frases tant ascendents com descendents, amb facilitat. Aquest va ser el punt feble de Jaroussky.<\/p>\n

El contratenor franc\u00e8s, que excel\u00b7leix en la interpretaci\u00f3 del repertori barroc, no va saber trobar la manera adequada d\u2019acostar-se al romanticisme de Schubert. Malgrat el treball evident, que s\u2019apreciava en un fraseig molt cuidat i un preciosisme en la dicci\u00f3 de les frases, hi havia una mancan\u00e7a t\u00e8cnica en el pas de la veu de pit a la de cap, que creava disfuncions quan passava del registre central a l\u2019agut en un legato<\/em>. Com a contratenor, Jaroussky t\u00e9 una veu m\u00e9s aviat prima, que no li deixa gaire marges per fer matisos d\u2019intensitat. I Schubert requereix tots els matisos de la veu per expressar l\u2019emoci\u00f3 continguda de les seves can\u00e7ons.<\/p>\n

El Schubert de Jaroussky va ser molt detallista, per\u00f2 fred. El contratenor deixava veure el seu treball esfor\u00e7at i la seva comprensi\u00f3 del m\u00f3n schuberti\u00e0, per\u00f2 el resultat no arribava al p\u00fablic. Jaroussky comunicava, per\u00f2 els l\u00edmits t\u00e8cnics de la seva veu no li permetien expressar tot el que volia dir. En alguns casos van faltar harm\u00f2nics i la veu sonava plana. Per al barroc funciona molt b\u00e9, per\u00f2 Schubert \u00e9s un m\u00f3n diferent.<\/p>\n

J\u00e9r\u00f4me Ducros, en solitari, va oferir la Klavierst\u00fcck<\/em> D. 946\/2, que va sonar massa dol\u00e7a i arrodonida, sense respirar l\u2019angoixa inherent a Schubert. En canvi, l\u2019Impromptu <\/em>D. 899\/3 va ser del tot exquisit; va expressar emocions i sentiments a flor de pell, i Ducros va demostrar un gran control de la for\u00e7a dels dits en una pe\u00e7a t\u00e8cnicament molt exigent per a la m\u00e0 dreta.<\/p>\n

\u00c9s ben sabut que el repertori tradicional dels contratenors es limita normalment al barroc, i potser Jaroussky tenia ganes d\u2019explorar-ne de nous, per\u00f2 malgrat el seu esfor\u00e7 i dedicaci\u00f3, el resultat no va ser satisfactori. Philippe Jaroussky \u00e9s un dels millors contratenors del moment, per\u00f2 en el seu repertori natural.<\/p>\n

Foto: J\u00e9r\u00f4me Ducros, Philippe Jaroussky (Font: ara.cat)<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El contratenor franc\u00e8s Philippe Jaroussky s’ha presentat novament en recital al Palau de la M\u00fasica, amb un repertori del tot inusual per a un contratenor: el lied de Schubert. Sembla que Andreas Scholl ha creat escola, ja que a part de Jaroussky, tamb\u00e9 vam poder sentir Xavier Sabata interpretant el Winterreise. Sens dubte, Jaroussky \u00e9s […]<\/p>","protected":false},"author":4,"featured_media":12703,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[252],"tags":[363],"class_list":["post-12313","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lied","tag-palau-de-la-musica"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12313","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12313"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12313\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12704,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12313\/revisions\/12704"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12703"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12313"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12313"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12313"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}