Homenatges<\/strong><\/span><\/h2>\n

 
\nEnguany, la m\u00fasica catalana presenta dos grans efem\u00e8rides, com s\u00f3n el 125\u00e8 aniversari del naixement d\u2019Eduard Toldr\u00e0 <\/strong>i el 50\u00e8 aniversari de la mort de Robert Gerhard<\/strong>. A m\u00e9s, lligats musicalment a ell, celebrem l\u2019any Josep Carner<\/strong>. Tots tres t\u00f2tems, m\u00e9s vius que mai, seran presents als homenatges vocals del Cicle Int\u00e8rprets Catalans al Palau de la M\u00fasica<\/strong>.
\n 
\nLa primera can\u00e7\u00f3 que va cantar David Alegret<\/strong> va ser Festeig,<\/em> de Toldr\u00e0: \u201cSi saps declamar, Toldr\u00e0 \u00e9s com un massatge per la veu, \u00e9s un plaer cantar-lo. Si em pogu\u00e9s guanyar la vida cantant nom\u00e9s Toldr\u00e0, potser ho faria\u201d. De fet, Alegret Alegret mant\u00e9 una estreta relaci\u00f3 amb Narcisa Toldr\u00e0: \u201cSe sap totes les can\u00e7ons de mem\u00f2ria i les canta afinad\u00edssimes\u201d. Toldr\u00e0 l\u2019ha dut a con\u00e8ixer compositors que s\u00f3n fascinants, per\u00f2 tamb\u00e9 meravellosos poetes, com Josep Carner, del qual enguany celebrem el 50\u00e8 aniversari de la seva mort, esdevinguda, com en Gerhard, el 1970. N\u00faria Rial dedicar\u00e0 tot un concert a compositors que han musicat Carner, al costat de Francisco Poyato.
\n 
\nGerhard ser\u00e0 objecte d\u2019atenci\u00f3 d\u2019Elena Copons i Jordi Armengol: \u201cRobert Gerhard tracta la can\u00e7\u00f3 popular catalana, g\u00e8nere que sempre m\u2019ha agradat molt\u00edssim i que \u00e9s un repertori que s\u2019ha de cuidar\u201d. Precisament, les Can\u00e7ons populars catalanes<\/em> foren estrenades a Viena per Conxita Badia amb gran \u00e8xit, i \u201cvan rebre un gran acolliment per part dels compositors per la instrumentaci\u00f3 i el tracte harm\u00f2nic, per mi s\u00f3n gran obres\u201d, declara la soprano. I Alegret, que el cantar\u00e0 properament amb la Fundaci\u00f3 Joan Man\u00e9n, afegeix: \u201cVocalment s\u00f3n can\u00e7ons molt dif\u00edcils, amb un toc wagneri\u00e0, entre la tonalitat i l\u2019atonalitat\u201d. Cert \u00e9s que Gerhard \u00e9s un compositor que necessita \u201cestudi i sedimentaci\u00f3, per\u00f2 no \u00e9s inaccessible, perqu\u00e8 Sch\u00f6nberg no ho \u00e9s pas\u201d. Tota la q\u00fcesti\u00f3 rau, segons Alegret, en l\u2019educaci\u00f3 musical al nostre pa\u00eds.
\n <\/p>\n

Els compositors i els poetes<\/strong><\/span><\/h2>\n

 
\nPer als apassionats de la cultura catalana, els recitals de veus del cicle del Palau s\u00f3n una gran oportunitat d\u2019aprenentatge, alhora que una porta cap al plaer del reconeixement. David Alegret cantar\u00e0 Eduard Toldr\u00e0 i alguns dels seus lieder amb Trinitat Catas\u00fas (1887-1940): Abril, Can\u00e7\u00f3 d\u2019un bell amor, Maig<\/em>; <\/em>Joan Maragall (1860-1911): La mar estava alegra, L\u2019hort, Festeig; <\/em>Josep Carner (1884-1970): Menta i farigola, Can\u00e7\u00f3 incerta, El gessam\u00ed i la rosa, Recan\u00e7a, Els obercocs i les petites collidores, Canticel<\/em> o Tom\u00e0s Garc\u00e9s (1901-1993), de qui s\u2019interpretar\u00e0 el Cicle de can\u00e7ons \u201cA l\u2019ombra del lledoner\u201d<\/em>.<\/em> Fins i tot Josep Maria de Sagarra (1894-1961) es passejar\u00e0 pel podi de la can\u00e7\u00f3 catalana, amb Roman\u00e7 de Santa Ll\u00facia, Les garbes dormen al camp, Can\u00e7\u00f3 de passar cantant, Vinyes verdes vora el mar <\/em>i Can\u00e7\u00f3 de vela.<\/em>
\nEl recital d\u2019Alegret tindr\u00e0 dues sorpreses. La primera, que Albert Guinovart tocar\u00e0, per a piano sol, Par\u00e0frasi sobre \u201cLa camperola\u201d d\u2019Eduard Toldr\u00e0<\/em>, <\/em>\u201cNocturn a Maria\u201d <\/em>i \u201cT\u2019estim\u201d<\/em> (sobre un poema de Manuel Forcano). La segona \u00e9s \u201cCan\u00e7\u00f3 d\u2019un doble amor\u201d <\/em>(sobre un poema de Josep Carner), composta per Alicia de Larrocha. Aix\u00f2 ser\u00e0 el 4 de febrer a les 20.00h al Petit Palau.
\n 
\nLa dedicaci\u00f3 de N\u00faria Rial, soprano & Francisco Poyato ser\u00e0, po\u00e8ticament, exclusiva de Josep Carner, el 4 de maig de 2020 a les 20.00h, amb compositors com Manuel Blancafort o el mateix Toldr\u00e0, sobre qui la soprano afirma que \u201cper a mi la seva m\u00fasica \u00e9s molt innocent, plena d\u2019autenticitat i sinceritat\u201d, mentre \u201cMompou \u00e9s molt introvertit, no tan solar\u201d, i Guinovart \u201c\u00e9s, senzillament, inconfusible\u201d.
\n 
\nLa soprano Elena Copons i el pianista Jordi Armengol, que actuaran el 4 juny de 2020 a les 20.00h al mateix Petit Palau, s\u00f3n m\u00e9s ecl\u00e8ctics i presenten aquestes can\u00e7ons de Gerhard, a banda de Quatre can\u00e7ons en llengua catalana<\/em> i Tr\u00edptic de moss\u00e8n Cinto,<\/em> de Joaqu\u00edn Rodrigo, o les Can\u00e7ons sobre poemes de Carner<\/em> Joaquim Serra.<\/p>\n

Estrenes<\/strong><\/span><\/h2>\n

 
\nA m\u00e9s, Elena Copons presenta dues estrenes magn\u00edfiques: Can\u00e7ons sobre textos de Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al<\/em>, d\u2019Antoni Ros Marb\u00e0, i Can\u00e7ons sobre poemes de Carner<\/em>, de Joan Magran\u00e9. Copons afirma que \u201cJoan Magran\u00e9 \u00e9s polifac\u00e8tic i sempre sorprenent, amb aquella finor i eleg\u00e0ncia que el caracteritzen\u201d, mentre les can\u00e7ons que es cantaran de Ros Marb\u00e0 musiquen Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al, \u201creivindicativa, feminista\u201d. Segons Elena Copons, \u201cel tracte de la melodia \u00e9s molt m\u00e9s interv\u00e0lic i ampli, amb unes l\u00ednies molt expressives en Ros Marb\u00e0, mentre que Joan Magran\u00e9 t\u00e9 un tracte m\u00e9s impressionista, en aquest cas, que s\u2019aproxima m\u00e9s a la can\u00e7\u00f3 catalana de principis de segle\u201d. Reconeix amb entusiasme que \u201ctot el programa que presenta s\u00f3n can\u00e7ons noves per a mi, excepte Serra\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Relaci\u00f3 entre poesia i m\u00fasica<\/strong><\/span><\/h2>\n

 
\nLa soprano N\u00faria Rial ens comenta que \u201cjo crec que poesia i m\u00fasica es complementen, que la m\u00e0gia, la bellesa de les paraules es fon amb la m\u00e0gia de la m\u00fasica i les sensacions es multipliquen\u201d. D\u2019aquesta manera, ambdues arts t\u2019arriben de manera molt profunda, ja que totes dues es potencien entre si, i afirma: \u201cS\u00f3n m\u00e9s aconseguits els casos en qu\u00e8 la m\u00fasica ha pogut reflectir el pes i els accents de les paraules i de les imatges\u201d.
\n 
\n\u201cCom a int\u00e8rpret -afirma Copons-, no pots deixar una cosa sense l\u2019altra\u201d. Si no tens un profund coneixement del poema, de la intenci\u00f3 que hi ha, el context, res sortir\u00e0 reeixit. De la mateixa manera que t\u2019informes sobre els compositors, comenta, tamb\u00e9 cal fer-ho dels poetes, amb un aprofundiment que no sigui merament filol\u00f2gic, per\u00f2 que ajuda en la interpretaci\u00f3. \u201c\u00c9s impressionant veure com un text llegit per diferents persones pot ser interpretat de tantes maneres diferents\u201d, remarca Copons, que creu que \u201cel compositor ha agafat aquest text i li ha donat la seva visi\u00f3 respectant el que hi ha, afegeix un llenguatge musical tenyit de la seva manera de fer m\u00fasica. I, llavors, cal desfer aquests passos per intentar arribar a l\u2019ess\u00e8ncia\u201d.
\n 
\nPer la seva banda, Alegret considera que \u201cest\u00e0s recitant un poema i, per tant, l\u2019important \u00e9s que s\u2019entengui el text, que transmetis la paraula amb la m\u00fasica. Crec que el text t\u00e9 un punt m\u00e9s d\u2019import\u00e0ncia. Per\u00f2 el gran compositor de lied \u00e9s aquell que, com Toldr\u00e0, \u201cfa que aquest petit esgra\u00f3 no es vegi i tot quedi en pla d\u2019igualtat\u201d.
\n 
\nN\u00faria Rial ens regala una definici\u00f3 meravellosa: \u201cEl lied \u00e9s la forma musical m\u00e9s depurada que hi ha\u201d. Com Alegret, la soprano creu que \u201ccal que el text s\u2019entengui i que el p\u00fablic tingui els textos en un llibret per\u00f2, sobretot, cal que nosaltres ho expliquem b\u00e9\u201d. Fins i tot, afirma que \u201cde vegades has de renunciar a bellesa vocal perqu\u00e8 s\u2019entenguin les vocals, les consonants i se n\u2019emeti un color bell per un so rod\u00f3\u201d.
\n 
\n\u201cLa novetat, afrontar nous reptes sempre \u00e9s interessant, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s aprofundir i tenir l\u2019oportunitat d\u2019interpretar una can\u00e7\u00f3, un lied, una m\u00e9lodie<\/em>, deu, quinze vegades en escenari\u201d, comenta Elena Copons, \u201cperqu\u00e8 la lectura que en fas cada cop \u00e9s diferent i el grau d\u2019aprofundiment \u00e9s molt m\u00e9s elevat\u201d. Tanmateix, afirma que \u201cuna cosa que m\u2019agrada dels nous reptes \u00e9s que cal endinsar-t\u2019hi i s\u2019obre un m\u00f3n nou\u201d. Finalment, afirma que \u201cpenso que \u00e9s important fer aquella m\u00fasica que tu creus que pot servir de la millor manera a trav\u00e9s de la teva veu\u201d.
\n <\/p>\n

El duo de lied<\/strong><\/span><\/h2>\n

 
\nElena Copons cantar\u00e0 al costat de Jordi Armengol, amb qui treballa des de fa dotze anys, tot i que gaudeix compartint estudi i escenari amb altres pianistes, com li passa a David Alegret: \u201cUn duo de lied \u00e9s una formaci\u00f3 de cambra, sempre hi haur\u00e0 gent amb qui el treball \u00e9s m\u00e9s flu\u00eft, i \u00e9s bo variar, seguint uns tempos d\u2019adaptaci\u00f3\u201d. Aquesta idea es repeteix en N\u00faria Rial, tot i que confessa gran admiraci\u00f3 per Francisco Poyato: \u201c\u00c9s un referent en el m\u00f3n del lied, per aix\u00f2 em sento molt segura al seu costat. T\u00e9 un gran domini del repertori\u201d. \u201cNom\u00e9s escoltant-nos i relacionant als \u00edmputs de l\u2019altre pots fer m\u00fasica de cambra\u201d, afirma Rial. En el seu cas, que combina la m\u00fasica antiga amb el lied, li cal un \u201cper\u00edode d\u2019adaptaci\u00f3 mental i vocal ja que, per exemple, el legato<\/em> \u00e9s molt diferent\u201d.
\n 
\nAlegret confessa que va pensar en Guinovart \u201cperqu\u00e8 hem treballat molt junts i \u00e9s un pianista que marca la difer\u00e8ncia perqu\u00e8 va acompanyar Vict\u00f2ria dels \u00c0ngels\u201d. Tanmateix, com en les seves companyes, Alegret no es casa amb ning\u00fa: \u201cNo s\u00f3c persona que m\u2019agradi treballar \u00fanica i exclusivament amb un pianista. Al final \u00e9s un duo, \u00e9s m\u00fasica de cambra, cap dels dos \u00e9s m\u00e9s important\u201d. Perqu\u00e8 \u201ca mi m\u2019agrada que els pianistes m\u2019aportin coses noves. Disfruto molt del treball preconcert i fer-ho amb una persona nova ho trobo fascinant, perqu\u00e8 ens anem coneixent l\u2019un a l\u2019altre a trav\u00e9s de la m\u00fasica\u201d.
\n <\/p>\n

Catalunya. Centre o perif\u00e8ria?<\/strong><\/span><\/h2>\n

 
\nHem discutit aquesta q\u00fcesti\u00f3 amb tots tres cantants i Copons s\u2019aventura a dir que \u201cles institucions, evidentment, tenen una responsabilitat, per\u00f2 el que podem fer els int\u00e8rprets \u00e9s proposar repertori nou o que es vulgui recuperar en els nostres espais de llibertat\u201d. A m\u00e9s, creu \u201cque l\u2019intercanvi ling\u00fc\u00edstic juga un paper molt important. No \u00e9s el mateix la via rom\u00e0nica que la via germ\u00e0nica. El mateix Gerhard va seguir aquesta darrera, segurament per les seves arrels. El que puc dir \u00e9s que quan cantes Toldr\u00e0 a centre Europa queden enamorats\u201d. La soprano es mostra optimista, ja que \u201cdes de fa uns anys, el lied a Barcelona ha revifat, per\u00f2 cal insistir en la q\u00fcesti\u00f3 idiom\u00e0tica, s\u2019ha d\u2019intentar que tothom ho entengui per mitj\u00e0 de programes de m\u00e0 i d\u2019altres eines. Per\u00f2, sens dubte, la m\u00fasica peninsular ha transcendit fronteres\u201d. Creu que no estem en una perif\u00e8ria, sin\u00f3 que, tot cas, \u201ces tracta de circuits diferents, com el fet que hi hagi persones molt conegudes a centre Europa i aqu\u00ed no ho s\u00f3n tant i a l\u2019inrev\u00e9s\u201d.
\n 
\nRial \u00e9s m\u00e9s reivindicativa i clama: \u201cHem de fer esfor\u00e7os entre tots\u201d. Explica la seva experi\u00e8ncia amb un programa de can\u00e7\u00f3 popular catalana a Potsdam amb l\u2019ensemble L\u2019Arpeggiata \u201ci vam omplir un teatre bastant gran, ens van posar subt\u00edtols i tothom va quedar encantat; vaig pensar que en canvi, a casa nostra, aquest repertori es menyst\u00e9\u201d. Tot rau, segons la soprano, en la manca d\u2019autoestima, \u201cmentre que de vegades, all\u00f2 m\u00e9s senzill \u00e9s el m\u00e9s bonic\u201d. Tot i ser cr\u00edtica amb les institucions, tamb\u00e9 reconeix la gran feina que fa, per exemple, l\u2019Institut Ramon Llull, que li permetr\u00e0 estrenar m\u00fasica de Bernat Vivancos a Freden, Alemanya, el proper agost.
\n 
\nDavid Alegret segueix la mateixa idea: \u201cAnem per darrere d\u2019Europa en el tema de l\u2019autoestima i el coneixement i reconeixement del nostre repertori i cal que els programadors d\u2019aqu\u00ed i de fora s\u2019arrisquin\u201d. Alegret sempre ha reivindicat els recitals de can\u00e7\u00f3 catalana, \u00e9s una manera, creu, de fer un homenatge als compositors. La clau, per al tenor, \u00e9s que \u201cde vegades la feina no rau en potenciar el patrimoni a fora, perqu\u00e8 per tal que es faci a fora s\u2019ha de fer molt aqu\u00ed\u201d. \u00c9s a dir, \u201ca fora han de veure el valor que tu li dones i, llavors, all\u00e0, es pot fer el pas perqu\u00e8 es conegui i es programi\u201d. Per\u00f2 sobretot considera que \u201cs\u2019ha de programar de manera que no faci la sensaci\u00f3 que es fa per obligaci\u00f3 o quota, sin\u00f3 perqu\u00e8 es coneix i s\u2019estima aquest repertori\u201d. I sentencia: \u201cLa cultura, el pensament, l\u2019art \u00e9s el que cohesiona la societat; hem d\u2019ensenyar a la gent que l\u2019art \u00e9s un b\u00e9 de primera necessitat\u201d.<\/p>\n

Fotos: David Alegret, N\u00faria Rial, Elena Copons (Novak)<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El cicle Int\u00e8rprets Catalans del Palau de la M\u00fasica ens brinda l\u2019oportunitat de gaudir de tres efem\u00e8rides essencials per la nostra cultura, com els aniversaris de Toldr\u00e0, Gerhard i Carner i la m\u00fasica. El tenor David Alegret, al costat d\u2019Albert Guinovart, actuar\u00e0 el proper 4 de febrer 2020 a les 20.00h al Petit Palau en […]<\/p>","protected":false},"author":7,"featured_media":12696,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[252],"tags":[372],"class_list":["post-12319","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lied","tag-palau-de-la-musica-catalana"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12319","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12319"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12319\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12697,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12319\/revisions\/12697"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12696"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}