acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'
El passat 29 de gener, Ibercamera torn\u00e0 a delectar el p\u00fablic barcelon\u00ed amb un concert delici\u00f3s protagonitzat per la Frankfurt Radio Symphony<\/strong>, Andr\u00e9s Orozco-Estrada<\/strong>, i un joven\u00edssim Fumiaki Miura<\/strong>, tots ells sota l\u2019aixopluc de L\u2019<\/strong>Auditori de Barcelona<\/strong>, ple a vessar. El programa compt\u00e0 amb grans noms del repertori simf\u00f2nic del turn-de-si\u00e8cle, entre ells Mussorgsky, Txaikovski i Strauss.<\/em> La segona pe\u00e7a del concert f\u00e9u apar\u00e8ixer en escena al violinista Fumiaki Miura<\/strong> i el seu Stradivarius, que abordaren el Concert per a viol\u00ed i orquestra en Re major, op. 35 <\/em>de Txaikovsky amb una tranquil\u00b7litat sorprenent. El concert escrit pel compositor rus, que sobrepassa sobradament el qualificatiu de greatest hit<\/em>, fou tractat d\u2019una manera ben original pel director, que aport\u00e0 una energia temperada i flexible a la pe\u00e7a. L\u2019obvi virtuosisme del solista compt\u00e0 amb el suport constant d\u2019Andr\u00e9s Orozco-Estrada, que entrella\u00e7\u00e0 la sonoritat pulcra i decidida de Miura amb la de l\u2019Orquestra. I finalment fou el torn del magn\u00edfic Rosenkavalier<\/em>, en la seva versi\u00f3 escrita per a orquestra. Despr\u00e9s del terrabastall donjuanesc fou el torn dels valsos decadents i magn\u00edfics del cavaller de la rosa i els seus precipicis harm\u00f2nics, materialitzats pels moviments d\u2019un en\u00e8rgic Andr\u00e9s Orozco-Estrada. Les davallades tonals de la Suite<\/em> foren magistralment abordades per una orquestra al complet i uns solistes de gran talent. Podria dir-se que deixaren la sala immersa en una catarsi sonora i un sentit renovat del que pot representar un \u201cdrama\u201d musical. Fotos: l’Auditori de Barcelona.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El passat 29 de gener, Ibercamera torn\u00e0 a delectar el p\u00fablic barcelon\u00ed amb un concert delici\u00f3s protagonitzat per la Frankfurt Radio Symphony, Andr\u00e9s Orozco-Estrada, i un joven\u00edssim Fumiaki Miura, tots ells sota l\u2019aixopluc de L\u2019Auditori de Barcelona, ple a vessar. El programa compt\u00e0 amb grans noms del repertori simf\u00f2nic del turn-de-si\u00e8cle, entre ells Mussorgsky, Txaikovski […]<\/p>","protected":false},"author":14,"featured_media":12684,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[267],"tags":[373,388],"class_list":["post-12327","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critica","tag-auditori-de-barcelona","tag-ibercamera"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12327","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/14"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12327"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12327\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12685,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12327\/revisions\/12685"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12684"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12327"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12327"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12327"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nL\u2019obra que encet\u00e0 la vetllada fou el greatest hit <\/em>de Mussorrsgky Una nit a la muntanya pelada<\/em>, arranjada per Rimski-K\u00f3rsakov vint anys m\u00e9s tard. La fabulosa orquestra de la r\u00e0dio de Frankfurt, dirigida pel seu titular Andr\u00e9s Orozco-Estrada<\/strong>, arranc\u00e0 amb una energia desbordant i una sonoritat plet\u00f2rica, molt pr\u00f2pia de les grans orquestres germ\u00e0niques que, tristament, encara arrosseguen estereotips d\u2019all\u00f2 m\u00e9s rancis, com per exemple que tant contrabaixos com metalls comptin amb una rid\u00edcula (i en casos inexistent) representaci\u00f3 femenina.<\/p>\n
El director colombi\u00e0, amb una agilitat poc corrent sobre els podis orquestrals, tra\u00e7\u00e0 l\u00ednies, harmonies i matisos excepcionals en la primera obra del programa, teixint uns contrastos magn\u00edfics, potser excessius per un p\u00fablic constantment soroll\u00f3s i mal educat. Com \u00e9s habitual a les sales barcelonines, van sonar un parell o tres de tel\u00e8fons, van caure nombrosos objectes, i els estossecs i esternuts van anar-se combinant amb cada comp\u00e0s del concert.<\/p>\n
\nDespr\u00e9s d\u2019una pausa que serv\u00ed per a calmar els \u00e0nims i preparar-se per a la sessi\u00f3 straussiana <\/em>de la segona part, l\u2019Orquestra torn\u00e0 a seure al mateix temps que ho feia el p\u00fablic, fins que aparegu\u00e9 Andr\u00e9s Orozco-Estrada i f\u00e9u l\u2019impuls de comen\u00e7ar quan encara hi havia una forta remor a la sala.
\n.jpg\")
\nEl Don Juan op.20 <\/em>de Richard Strauss \u00e9s quelcom meravell\u00f3s per a les amants del simfonisme del turn de si\u00e8cle<\/em>. La seva capacitat de tergiversar l\u2019o\u00efda i l\u2019enteniment sobre all\u00f2 que s\u2019escolta, que segons Jacobo Z\u00e1balo il\u00b7lustra la \u201cpassi\u00f3 volc\u00e0nica\u201d de l\u2019autor i els seus personatges, qued\u00e0 perfilada pels moviments del director i els matisos de l\u2019orquestra, tots ells impecables en la seva interpretaci\u00f3. Tot i l\u2019evident perfecci\u00f3 t\u00e8cnica i interpretativa de l\u2019orquestra, el Don Juan <\/em>evidenci\u00e0 tamb\u00e9 la qualitat musical dels i les solistes de la vetllada, que deixaren bocabadada la majoria del p\u00fablic.<\/p>\n
\nI \u00e9s que, fins i tot les cr\u00edtiques m\u00e9s fervoroses, que solem arremetre contra les programacions can\u00f2niques i testoster\u00f2niques, podem tenir una debilitat especial per certs personatges de la hist\u00f2ria musical.<\/p>\n