Notice: Function _load_textdomain_just_in_time was called incorrectly. Translation loading for the acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131

WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]
SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'

{"id":12329,"date":"2020-01-30T22:32:00","date_gmt":"2020-01-30T22:32:00","guid":{"rendered":"http:\/\/box5205.temp.domains\/~arinfoco\/barcelonaclassica\/la-clemenza-di-tito-i-les-segones-oportunitats\/"},"modified":"2020-04-26T01:10:55","modified_gmt":"2020-04-26T01:10:55","slug":"la-clemenza-di-tito-i-les-segones-oportunitats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/la-clemenza-di-tito-i-les-segones-oportunitats\/","title":{"rendered":"“La Clemenza di Tito” i les segones oportunitats"},"content":{"rendered":"

Durant la segona meitat del mes de febrer torna al Gran Teatre del Liceu <\/strong>La Clemenza di Tito<\/strong><\/em>, <\/em>l\u2019\u00faltima \u00f2pera de Mozart <\/strong>que a ser durament criticada per algunes personalitats de l\u2019\u00e8poca i ha sigut oblidada durant molt de temps. En aquesta ocasi\u00f3, per\u00f2, podrem gaudir-la en una versi\u00f3 estrenada al Festival d\u2019Ais de Proven\u00e7a el 2011 i amb d\u2019un repartiment integrat per especialistes en el cant mozarti\u00e0.
\n $\"\"$ <\/a>Per poder entendre una mica m\u00e9s aquesta \u00f2pera seriosa en dos actes cal viatjar en el temps fins el moment en qu\u00e8 va ser composta: l\u2019estiu de 1791. Mozart ja estava treballant en tres composicions en paral\u00b7lel: un concert per a clarinet, Die Zauberfl\u00f5te <\/em>i, a m\u00e9s, ja havia rebut el misteri\u00f3s i summament conegut enc\u00e0rrec del seu R\u00e8quiem <\/em>final. En aquest context, Domenico Guardasoni, director del Teatre Nacional de Praga, va proposar-li compondre una nova \u00f2pera per a la cerim\u00f2nia de coronaci\u00f3 de Leopold II com a rei de Boh\u00e8mia.<\/p>\n

Malgrat el poc temps del que disposava (es tracta d\u2019una obra composta en menys de tres setmanes) i el volum de feina que ja tenia, Mozart va acceptar l\u2019enc\u00e0rrec segurament per motius econ\u00f2mics. Cal apuntar que, pr\u00e8viament, Guardasoni havia intentat contractar a Salieri, per\u00f2 l\u2019etern rival del compositor austr\u00edac no va acceptar, desbordat per la feina que li comportava ser el director del Teatre Imperial de la Cort a Viena.<\/p>\n

Per contextualitzar l\u2019obra, tamb\u00e9 cal assenyalar que el llibret de La Clemenza di Tito, <\/em>de Caterino Tommaso Mazzol\u00e0, es basa en l\u2019obra hom\u00f2nima de Pietro Metastasio, llibretista de la versi\u00f3 original de 1734 d\u2019Antonio Caldara (recordem que ens trobem m\u00e9s de cinquanta anys m\u00e9s tard). La dificultat amb la que es va trobar el poeta itali\u00e0 va ser la d\u2019adaptar el text als gustos de l\u2019\u00e8poca, respectant alhora els versos de Metastasio per les \u00e0ries i recitatius, retallant els passatges que es poguessin fer massa pesats i, a la vegada, passant de tres actes originals als dos actes que demanaven els Estats de Boh\u00e8mia. Tot i aquest enorme esfor\u00e7 realitzat, recordem, amb molt poc temps, la rebuda per part del p\u00fablic de les altes esferes va ser totalment de rebuig.<\/p>\n

$\"\"$ La Clemenza di Tito <\/em>va ser estrenada el 6 de setembre de 1791 al Teatre de la Ciutat Vella de Praga a c\u00e0rrec de la companyia del mateix Domenico Guardasoni. \u00c9s aqu\u00ed on citem les conegudes valoracions de Maria Louisa \u2013 \u00abuna porcheria tedesca\u00bb \u2013 i el compte Zinzendorf – \u00abplus ennuyeux spectacle\u00bb. A aquestes cr\u00edtiques s\u2019hi oposa l\u2019opini\u00f3 del primer bi\u00f2graf de Mozart, Franz Xavier Niemetschek, que afirmava just tres anys despr\u00e9s de l\u2019estrena: \u00abThere is a certain Grecian simplicity, a still sublimity, which strikes a sensitive heart gently but none the less profoundly \u2013 which fit admirably to the character of Titus, the times and the entire subject, and also reflect honour on Mozart\u2019s delicate taste and his sense of characterisation [\u2026] Connoisseurs are in doubt whether Titus does not in fact surpass Don Giovanni\u00bb. Potser haur\u00edem de culpar a les afirmacions d\u2019aquestes poderoses personalitats l\u2019oblit que ha tingut aquesta obra entre el 1830 i el 1974, quan la Royal Opera House va realitzar-ne una producci\u00f3 hist\u00f2rica amb una fitxa art\u00edstica de primer ordre.<\/p>\n

Acabades les presentacions, per\u00f2, \u00e9s moment de saber de qu\u00e8 tracta aquesta \u00f2pera. L\u2019acci\u00f3 t\u00e9 lloc a la Roma del segle I d.C, moment en qu\u00e8 Tito acaba de ser nomenat emperador i planeja casar-se amb la reina eg\u00edpcia Berenice (que no apareix en cap moment de l\u2019\u00f2pera). Finalment i a causa de les pressions per casar-se amb una dona romana, decideix fer-se enrere.Aquest gest d\u00f3na un bri d\u2019esperan\u00e7a a Vitellia, filla de l\u2019antic emperador Vitellius, que aspira a ser ella l\u2019escollida pel nou emperador. Resulta, per\u00f2, que Tito escull Servilia, la germana del seu millor amic Sesto, que al seu torn est\u00e0 perdudament enamorat de Vitellia. Ella, encegada de gelosia, ordena a Sesto que traeixi l\u2019emperador i el mati. Horroritzat, Sesto accedeix per\u00f2 fracassa i el protagonista de la trama sobreviu. Durant el transcurs de tot plegat, Vitellia descobreix que Tito ha abandonat el seu pla de casar-se amb Servilia, despr\u00e9s que li diguessin que aquesta est\u00e0 enamorada realment d\u2019Annio. Tito ara es casar\u00e0 amb Vitellia i Sesto, corsecat pels remordiments, es confessa al prom\u00e8s de la seva germana. Vitellia, tement sortir esquitxada amb aquestes declaracions, persuadeix a Sesto per qu\u00e8 no la impliqui. Finalment, Sesto no acusa a Vitellia i \u00e9s declarat culpable per\u00f2 Tito, incr\u00e8dul i angoixat, es debat entre la condemna a mort i la clem\u00e8ncia pel seu amic. En adonar-se que Sesto est\u00e0 disposat a morir per ella, Vitellia es confessa p\u00fablicament i renuncia a tota possibilitat de poder. En un acte de clem\u00e8ncia, com ja anuncia el t\u00edtol de l\u2019obra, Tito perdona tots els implicats en la trama.<\/p>\n

$\"\"$ Segurament un dels moments m\u00e9s emotius d\u2019aquesta hist\u00f2ria se situa al segon acte, \u201cDeh, per questo istante\u201d, quan Sesto li diu al seu amic Tito que recordi els or\u00edgens de la seva amistat: es fa petit i senzill com un nen per envoltar-se novament de realitat i afirmar que no t\u00e9 por de la mort, la seva \u00fanica por \u00e9s convertir-se en un tra\u00efdor en la mirada del seu amic. \u00abDeh, per questo istante solo ti ricorda il primo amor. Ch\u00e8 morir mi fa di duolo il tuo sdegno il tuo rigor. Di pietade indegno \u00e8 vero, sol spirar io deggio orror; pur saresti men severo, se vedessi questo cor. Deh per questo istante, [….] Disperato vado a morte; ma il morir non mi spaventa; il pensiero mi tormenta che fui teco un traditor!\u00bb. Podem trobar en el principi d\u2019aquesta \u00e0ria alguna cosa molt pura, molt evocadora i genu\u00efna de l\u2019emoci\u00f3 humana.<\/p>\n

De totes maneres, la trama no \u00e9s especialment innovadora: amor frustrat, maquinaci\u00f3 pol\u00edtica, tra\u00efci\u00f3, amistat noble i, finalment, la pres\u00e8ncia d\u2019un governant ben\u00e8vol, heroi protagonista i salvador. Cal tenir en compte, per\u00f2, que un dels principals objectius era mostrar un governant savi, humil i hum\u00e0: t\u00e9 sentit, aix\u00ed doncs, escollir aquesta obra. Entre l\u00ednies, a m\u00e9s, tamb\u00e9 s\u2019adverteix un toc d\u2019atenci\u00f3: ens situem a l\u2019any 1791, poc despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 Francesa, i \u00e9s necessari que els reis omnipotents governin amb prud\u00e8ncia.
\nPer acabar, nom\u00e9s queda reflexionar sobre el fet que de vegades la tradici\u00f3 desvia i aparta certes obres per motius ben diversos i tot sovint injustos. \u00c9s per aix\u00f2 que val la pena deixar de banda els prejudicis i donar una segona oportunitat (de la mateixa manera que ho fa Tito) a aquells t\u00edtols que se\u2019ns permet revisitar.<\/p>\n

Foto: La Clemenza di Tito, Liceu<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"