acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'
El cicle Iberc\u00e0mera<\/strong> ens ha dut un dels que ser\u00e0 sens dubte dels millors concerts de la temporada. L\u2019Orquestra Simf\u00f2nica de R\u00e0dio Frankfurt<\/strong>, dirigida pel seu titular, Andr\u00e9s Orozco-Estrada<\/strong>, van oferir, a L\u2019Auditori<\/strong>, un programa espl\u00e8ndid i electritzant que inclo\u00efa obres de Mussorgsky, Txaikovski i Richard Strauss<\/strong>. A m\u00e9s a m\u00e9s, el concert comptava amb un solista d\u2019excepci\u00f3: el jove violinista Fumiaki Miura<\/strong>. La sensaci\u00f3 despr\u00e9s del concert era d\u2019haver presenciat una obra d\u2019art total, perfecta i exquisida. Fotos: Andr\u00e9s Orozco-Estrada, Fumiaki Miura<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El cicle Iberc\u00e0mera ens ha dut un dels que ser\u00e0 sens dubte dels millors concerts de la temporada. L\u2019Orquestra Simf\u00f2nica de R\u00e0dio Frankfurt, dirigida pel seu titular, Andr\u00e9s Orozco-Estrada, van oferir, a L\u2019Auditori, un programa espl\u00e8ndid i electritzant que inclo\u00efa obres de Mussorgsky, Txaikovski i Richard Strauss. A m\u00e9s a m\u00e9s, el concert comptava amb […]<\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":12673,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[254],"tags":[388],"class_list":["post-12338","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-simfonica","tag-ibercamera"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12338","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12338"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12338\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12674,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12338\/revisions\/12674"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12673"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12338"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12338"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12338"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n
El concert s\u2019obria amb el poema Una nit a la muntanya pelada<\/em>, de Mussorgsky, un poema simf\u00f2nic que evoca un m\u00f3n de bruixes i de ritus sat\u00e0nics. El mestre Orozco-Estrada va demostrar un control ferri d\u2019una orquestra de grans dimensions, amb una direcci\u00f3 molt precisa que aconseguia que cada instrument son\u00e9s perfectament al seu lloc. \u00c9s una pe\u00e7a plena de rauxa desfermada en qu\u00e8 corda i vent anaven completament coordinats i en gran equilibri sonor. Potser l\u2019\u00fanica cosa que podr\u00edem retreure a Orozco-Estrada \u00e9s un estil un xic massa delicat i apol\u00b7lini per a una obra que \u00e9s tota foc i passi\u00f3.
\n
\nSi la carta de presentaci\u00f3 de l\u2019orquestra havia estat Mussorgsky, la de Fumiaki Miura<\/strong> va ser Txaikovski, amb el seu concert per a viol\u00ed. Hav\u00edem vist Miura la temporada anterior, al costat de Varvara, i aquesta vegada passava de la cambra a la simf\u00f2nica. \u00c9s un violinista amb una t\u00e8cnica absolutament fora de s\u00e8rie, amb un so brillant i poder\u00f3s. Aix\u00ed com en la seva primera actuaci\u00f3 a Barcelona va tocar massa pendent de fer sortir un bon so, aquesta vegada Miura ha ven\u00e7ut algunes retic\u00e8ncies i es va mostrar m\u00e9s expressiu al costat de l\u2019orquestra, en un concert rom\u00e0ntic molt arravatat. Frega les cordes amb l\u2019arc amb una facilitat que titllar\u00edem d\u2019insultant, produeix unes dobles cordes d\u2019afinaci\u00f3 immaculada, i fa que les piruetes m\u00e9s diab\u00f2liques semblin senzilles. Les hores i hores d\u2019estudi sacrificat queden del tot ocultes darrere d\u2019una interpretaci\u00f3 fant\u00e0stica. Cal dir, per\u00f2, que Miura encara ha de millorar una mica la capacitat expressiva en els moviments lents, ja a que l\u2019Andante<\/em> central li va faltar un xic de volada.
\n
\nLa segona part del concert estava exclusivament dedicada a Richard Strauss, amb dos poemes simf\u00f2nics: Don Joan<\/em> i la suite per a orquestra d\u2019El cavaller de la rosa<\/em>. La m\u00fasica
de Strauss \u00e9s molt rica i complexa, elaborada a partir de frases trencades i enlla\u00e7ades amb un gran lirisme. Dirigir Strauss no \u00e9s f\u00e0cil, ja que hi ha una gran pl\u00e8tora d\u2019instruments que cal fer sonar en una unitat molt diversa. El mestre Orozco-Estrada va fer sonar un Strauss ple de matisos, delicat, brillant, elegant i sensible. La corda era potent i tocava amb molta seguretat, i el vent fusta va interpretar la seva part amb la m\u00e0xima precisi\u00f3, del tot integrat amb la resta de l\u2019orquestra.
\n
\nLes danses d\u2019El cavaller de la rosa<\/em>, per\u00f2, van arribar al nivell de l\u2019apoteosi m\u00e0xima. La pe\u00e7a t\u00e9 un inici espectacular amb el so de les trompes, per\u00f2 de seguida rebaixa al to a unes melodies delicades de la corda. Orozco-Estrada va donar un toc d\u2019exquisidesa a cada frase, amb un so embolcallant que semblava que emet\u00e9s guspires de brillantor. Amb la finor i l\u2019etere\u00eftat d\u2019un somni, la interpretaci\u00f3 de l\u2019orquestra de Frankfurt incitava al ball, un ball cort\u00e8s que mutava en una dansa m\u00e9s salvatge, fins a l\u2019esclat final. Sens dubte, l\u2019Strauss de l\u2019orquestra de Frankfurt romandr\u00e0 en la nostra mem\u00f2ria durant molt de temps. I el mestre Orozco-Estrada, visiblement satisfet, va passar de Strauss a Strauss, i va posar el colof\u00f3 al concert amb una polka de l\u2019Strauss vien\u00e8s. Un somni fet m\u00fasica.<\/p>\n