acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'
Diumenge 26 de gener en el marc de les Resid\u00e8ncies Musicals de La Pedrera<\/strong>, el contratenor V\u00edctor Jim\u00e9nez D\u00edaz<\/strong>, acompanyat de Berta Brull <\/strong>al piano, va oferir un recital d\u2019obres de cinc compositors contemporanis de la ciutat de Barcelona. El repertori de Mariona Vila<\/strong>, Alberto Garcia-Demestres<\/strong>, Albert Guinovart<\/strong> i Miquel Ortega<\/strong> va vertebrar un concert que va acabar amb l\u2019obra d\u2019estrena absoluta My Old Gramophon #2<\/em> de Raquel Garcia-Tom\u00e0s.<\/strong> Jim\u00e9nez, amb un domini esc\u00e8nic m\u00e9s que evident, va fer-se seu el p\u00fablic des del primer moment. Amb una expressivitat transparent i sense excuses va anar presentant diferents registres interpretatius al llarg del concert, tots passats per un filtre personal, amb un car\u00e0cter segur i una indiscutible pres\u00e8ncia. Amb uns aguts brillants, ressonats a la m\u00e0scara i amb un so molt natural, gens engolat, va defensar totes les peces amb eleg\u00e0ncia, tenint tots els compositors asseguts a primera fila. Sens dubte, un repte que va aprovar amb nota.<\/p>\n Va fer sonar les obres de Mariona Vila<\/strong> amb una gran expressivitat i una veu vibrada, afectat de vegades, humor\u00edstic en d\u2019altres, c\u00f2mode en aquesta vessant m\u00e9s teatral. Sota una l\u00ednia mel\u00f2dica aparentment simple, el coix\u00ed harm\u00f2nic del piano de Berta Brull va acotxar el clima de la sala. Jim\u00e9nez, aprofitant la llargada d\u2019un pedal, canviava la textura de la mateixa nota, passant d\u2019un color m\u00e9s clar a un de m\u00e9s fosc i donant d\u2019aquesta manera matisos molt interessants a la interpretaci\u00f3. En un parell d\u2019ocasions, per\u00f2, quan el registre baixava for\u00e7a per a la forquilla d\u2019un contratenor es va fer perceptible el canvi de veu de pit a veu de cap. D\u2019altra banda, per\u00f2, cal dir que t\u00e8cnicament va estar impecable als fortes de la pen\u00faltima can\u00e7\u00f3, vibrats, expansius, rodons, amples.<\/p>\n De les obres de Demestres<\/strong> cal destacar-ne les din\u00e0miques i els canvis de posicions. Si en el cas del bloc de Vila va optar per una interpretaci\u00f3 m\u00e9s aviat c\u00f2mica, en el cas d\u2019aquest compositor polifac\u00e8tic va mostrar-se m\u00e9s seri\u00f3s, que no menys present. El domini dels gestos va ser precisa i encertada i la mirada que s\u2019atrevia a llen\u00e7ar al p\u00fablic era del tot confident. Tot i un petit rescat continu a la veu en algun moment, Jim\u00e9nez va arribar a la mitja part amb fortes ovacions.<\/p>\n Finalment, a les obres d\u2019Ortega<\/strong> va poder lluir uns trinos i brodedures escaients al repertori i algun glissando teatral que va accentuar aquest punt folkl\u00f2ric. A Testament <\/em>ens va ensenyar la part m\u00e9s delicada i suau i a Mi coraz\u00f3n no puede con la carga,<\/em> va fer sonar la paraula \u00abcarga\u00bb de manera pesante,<\/em> com ho demana el propi significat.<\/p>\n Com avan\u00e7\u00e0vem a l\u2019entradeta, l\u2019obra de Raquel Garc\u00eda-Tom\u00e0s<\/strong>, My old gramophone #2, <\/em>va tancar el concert. La pianista es va posar les ulleres, el contratenor va deixar caure l\u2019agulla sobre el vinil i un soroll de gram\u00f2fon va esmunyir-se a trav\u00e9s de les butaques. L\u2019obra inspirada en l\u2019Allemande<\/em> de la Suite Francesa n\u00fam.2 <\/em>de J.S.Bach forma part del cicle My old Gramophone<\/em>, creat expressament per a la Resid\u00e8ncia de la Pedrera i que pret\u00e9n evocar a l\u2019oient a una mecanitzaci\u00f3 del so, tra\u00e7ant un clar paral\u00b7lelisme amb el fet que salti l\u2019agulla i es produeixi una \u00abrepetici\u00f3 d\u2019un fragment curt de manera reiterada o el canvi de to degut a l\u2019alentiment del motor que fa girar el disc\u00bb. A m\u00e9s, el text del que se servia la composici\u00f3 era una mera exploraci\u00f3 del fonetisme, mostrant un significant sense significat. L\u2019acompanyava una v\u00eddeo-creaci\u00f3 amb imatges d\u2019infants jugant, connectant aix\u00ed el dispositiu musical que donava t\u00edtol a l\u2019obra amb aquesta etapa de la vida. L\u2019obra estava creada amb molt de gust, no hi va haver cap element que sobr\u00e9s, tot respirava amb la seva l\u00f2gica. Esperem que aquests dos grans m\u00fasics residents enguany tornin a col\u00b7laborar m\u00e9s endavant en escenaris ben diversos!<\/p>\n Foto: V\u00edctor Jim\u00e9nez, V\u00edctor Jim\u00e9nez i Raquel Garc\u00eda-Tom\u00e0s<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Diumenge 26 de gener en el marc de les Resid\u00e8ncies Musicals de La Pedrera, el contratenor V\u00edctor Jim\u00e9nez D\u00edaz, acompanyat de Berta Brull al piano, va oferir un recital d\u2019obres de cinc compositors contemporanis de la ciutat de Barcelona. El repertori de Mariona Vila, Alberto Garcia-Demestres, Albert Guinovart i Miquel Ortega va vertebrar un concert […]<\/p>","protected":false},"author":4,"featured_media":12671,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[253],"tags":[],"class_list":["post-12339","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cambra"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12339","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12339"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12339\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12672,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12339\/revisions\/12672"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12671"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12339"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12339"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12339"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n
V\u00edctor Jim\u00e9nez<\/strong> dedicava el concert a \u00abalguns dels millors i m\u00e9s propers compositors vius de la nostra ciutat\u00bb i aprofitava per reivindicar \u00abla m\u00fasica concebuda als nostres dies\u00bb. Estem acostumats a escoltar els contratenors en terreny barroc, amb melodies lleugeres i contrapunt\u00edstiques, amb un clave de fons i resson\u00e0ncies hist\u00f2ricament informades per\u00f2 despr\u00e9s del concert de diumenge passat, queda del tot demostrat que no hi ha \u00e8poca que pugui limitar els bons m\u00fasics.<\/p>\n
A la segona part vam poder sentir un Guinovart<\/strong> molt cuidat, amb un piano de Brull delicat i sensible que va poder prendre m\u00e9s protagonisme als compassos on tenia espai per fer-ho per\u00f2 que tamb\u00e9 va respectar la veu solista quan l\u2019havia d\u2019acompanyar. El moment simp\u00e0tic de la nit el va protagonitzar una senyora del p\u00fablic, que va comentar \u00abara s\u00ed que podem aplaudir, no?\u00bb, amb el que Jim\u00e9nez, saltant-se el protocol, va respondre: \u00abaplaudeixi quan vulgui!\u00bb. Seguint el concert, el T\u2019estim<\/em> va tenir uns fortes c\u00e0lids i vellutats i va acabar amb un piano que va caminar cap un crescendo fins a forte i va tornar a piano amb una boca closa final que va arrencar aplaudiments d\u2019all\u00f2 m\u00e9s sincers. \u00c9s aqu\u00ed quan va aprofitar el comentari dist\u00e8s d\u2019abans i el fet de trobar-nos en petit comit\u00e8 per fer alguna broma.<\/p>\n