El passat mes de juliol, el Festival Castell de Peralada<\/strong> ens va brindar l’estrena de la darrera \u00f2pera de Joan Magran\u00e9<\/strong>, Di\u00e0legs de Tirant e Carmesina<\/em>, amb dramat\u00fargia de Marc Rosich<\/strong>, un genial artefacte d’orfebreria. El 13, 14 i 15 de febrer s’interpreta al Foyer del Gran Teatre de Liceu<\/strong> amb Anna Al\u00e0s, Josep-Ramon Oliv\u00e9 <\/strong>i Isabella Gaud\u00ed<\/strong>.<\/div>\n
<\/div>\n
El que ens ofereix el jove compositor Joan Magran\u00e9 <\/strong>\u00e9s un madrigal escenificat amb un refinat llenguatge de segle XXI que, al seu torn, presenta aroma a m\u00fasica medieval i renaixentista. No \u00e9s casualitat que l’\u00faltima \u00f2pera de cambra que ens presenta esculli la tem\u00e0tica de Joanot Martorell i la seva nuclear novel\u00b7la Tirant lo blanc<\/em>, essencialitzada de manera magistral pel dramaturg Marc Rosich<\/strong>. Magran\u00e9 \u00e9s un amant de la m\u00fasica que va de Josquin des Prez a Monteverdi i les seves lectures sovint van encaminades a la poesia d’un Joan Ro\u00eds de Corella o el mateix Joanot Martorell. Di\u00e0legs de Tirant e Carmesina<\/em> \u00e9s d’una radicalitat absoluta alhora que se’ns fa amable i seductora. Prodigis d’una escriptura delicada de la m\u00e0 d’un artista de gran sensibilitat.
\n $\"\"$
\nLa tem\u00e0tica de la tensi\u00f3 amorosa entre Tirant i Carmesina, a la merc\u00e8, sovint, de la positiva figura de Plaerdemavida, que els vol junts, i la negativa de la Viuda Reposada, plena de gelosia perqu\u00e8 tamb\u00e9 estima a Tirant. La primera part es situa a la cort, amb l’arribada de Tirant, el que correspondria al retorn del cavaller despr\u00e9s de la queste<\/em> en termes chr\u00e9tienians. Es fa la llum i els joves s’enamoren, per\u00f2 la seva relaci\u00f3 \u00e9s una tensi\u00f3 sexual resolta nom\u00e9s a al final i de forma massa breu. Tots dos moriran, per\u00f2 abans, i despr\u00e9s de di\u00e0legs sensuals, jocs d’un erotisme subtil i un humor refinat proven el fruit prohibit. Exactament durant un minut d’una dial\u00e8ctica er\u00f2tica a ritme trepidant.
\n
\nEn aquesta obra el text pren especial rellev\u00e0ncia. No es tracta d’un pre-text per a gaudir de la m\u00fasica, sin\u00f3 que \u00e9s l’eix central de la imaginaci\u00f3 creativa de Magran\u00e9, sempre al servei de la parole<\/em>. \u00c9s un treball m\u00e9s lligat a la ret\u00f2rica que a la pr\u00f2pia il\u00b7lustraci\u00f3 de la paraula i al discurs. Excepte comptats moments en qu\u00e8 Plaerdemavida emet melismes, l’escriptura vocal \u00e9s extremadament sil\u00b7l\u00e0bica i articulada, amb molta part recitativa d’una bellesa austera que es converteix en exuberant en les parts m\u00e9s l\u00edriques. El treball amb el text ha estat impecable, es podien entendre pr\u00e0cticament tots els versos, escrits en catal\u00e0 antic, una mena d’interpretaci\u00f3 de la llengua que fa de pont entre la modernitat de l’escriptura musical i l’arcaisme de l’escena. Les l\u00ednies mel\u00f2diques tenen predominan\u00e7a respecte a la part instrumental, que serveix com un il\u00b7lustre vassall a l’escena, a excepci\u00f3 de dos moments brillants de batalla sonora i de tempesta, on es pot veure una intricada escriptura, amb l\u00ednies entrella\u00e7ades i m\u00e9s tensi\u00f3 $\"\"$ harm\u00f2nica. La resta de l’obra es movia en una elegant atmosfera vaporosa i esponjosa, subtil i transl\u00facida, com el vestit-llen\u00e7ol que Carmesina vestia a la consumaci\u00f3, i que va donar molt de joc esc\u00e8nic -felicitem a Joana Mart\u00ed pel vestuari. Tot encaixa, Magran\u00e9 ha arribat a una primera maduresa creativa, moment dol\u00e7 en qu\u00e8 la precisi\u00f3 de les l\u00ednies mel\u00f2diques, la feina de essencialitzaci\u00f3 harm\u00f2nica, una consolidada tradici\u00f3 polif\u00f2nica i l’amor a l’humanisme traspassa l’escena i es converteix en pura emoci\u00f3. Cal destacar que el quartet de corda (format pels integrants de Lassus, Joel Bardolet, Antonio Vi\u00f1uales, Adam Newman i Daivid Eggert<\/strong>) fa una interpretaci\u00f3 d’alt\u00edssim nivell i la inclusi\u00f3 de l’arpa (Esther Pinyol<\/strong>), per refor\u00e7ar la seducci\u00f3, i la flauta (Neus Puig<\/strong>), que ens recorda a la puresa del que arcaic, va ser una elecci\u00f3 magistral per part de Magran\u00e9. Francesc Prat<\/strong> coneix a fons la veu i \u00e9s un artista que es fa seva la partitura, i dirigeix \u200b\u200bamb eleg\u00e0ncia i extrema precisi\u00f3 les p\u00e0gines magranianas.
\n
\nLes m\u00fasica est\u00e0 escrita ad hoc<\/em> per als int\u00e8rprets: un cerimonial Josep-Ramon Oliv\u00e9 <\/strong>(Tirant), de cos vocal s\u00f2lid i sense asprors, amb un timbre bell i amb el just equilibri entre l’articulaci\u00f3 i la del\u00edcia de la suavitat en el cantabile. Carmesina est\u00e0 encarnada per Isabella Gaud\u00ed<\/strong>, una soprano amb gran facilitat en l’agut, elegant, de veu di\u00e0fana, dol\u00e7 i seductora. La mezzo Anna Al\u00e0s<\/strong>, que interpreta un doble paper amb una capacitat dram\u00e0tica i actoral espl\u00e8ndida, canta amb la mirada. Quan \u00e9s la Viuda Reposada seva veu es fa fosc i amb Plaerdemavida el color era m\u00e9s llumin\u00f3s i clar. Realment, un paper molt dif\u00edcil d’interpretar per la bicef\u00e0lia que implica i, a m\u00e9s -en el cas dels tres-, remarcar la gran resili\u00e8ncia durant els 80 minuts de ininterrompuda acci\u00f3. Cal destacar el duet de bravura de les cambres d\u2019Oliv\u00e9 i Gaud\u00ed, en qu\u00e8, segur, lluiran el millor de si, amb les veus entrella\u00e7ades de forma homog\u00e8nia i empastada en els trios. L’\u00faltima part \u00e9s una gran polifonia on tot flueix, la celebraci\u00f3 musicalment plasmada de l’amor.
\n $\"\"$
\nEn aquesta obra tan teatral es volia fugir del hieratisme i la pausa, perqu\u00e8 l’acci\u00f3 representava el pas inexorable de el temps fins a la mort de Tirant, il\u00b7lustrat per l’espai esc\u00e8nic de Jaume Plensa<\/strong>, que fa un homenatge a Cage, ja que cada 4’33” van apareixent llums de ne\u00f3 en vermell, fins que es dibuixa la paraula UTOPIA. Utopia, com tot amor ideal i com hem de pensar el futur. Si no somiem en les Idees mai es realitzar\u00e0 la seva imatge sensible.<\/p>\n
Fotos: Josep-Ramon Oliv\u00e9, Anna Al\u00e0s, Isabella Gaud\u00ed
\n <\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El passat mes de juliol, el Festival Castell de Peralada ens va brindar l’estrena de la darrera \u00f2pera de Joan Magran\u00e9, Di\u00e0legs de Tirant e Carmesina, amb dramat\u00fargia de Marc Rosich, un genial artefacte d’orfebreria. El 13, 14 i 15 de febrer s’interpreta al Foyer del Gran Teatre de Liceu amb Anna Al\u00e0s, Josep-Ramon Oliv\u00e9 i Isabella Gaud\u00ed. El que ens ofereix el jove […]<\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":12665,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[245],"tags":[],"class_list":["post-12345","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opera"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12345","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12345"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12345\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12666,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12345\/revisions\/12666"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12665"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12345"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12345"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}