El proper diumenge 16 de febrer, l\u2019Orquestra Simf\u00f2nica Camera Musicae<\/strong> ens retornar\u00e0 a la primera meitat del segle XX amb la interpretaci\u00f3 de dues obres clau: la Serenata per a tenor, trompa i orquestra, op. 31<\/em> de Britten<\/strong>, que comptar\u00e0 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Mark Padmore<\/strong> (tenor) i Pablo Hern\u00e1ndez<\/strong> (trompa), i, finalment, la Simfonia n\u00fam. 5, op. 47<\/em> de Xostak\u00f3vitx<\/strong>. Tot, dirigit pel mestre Tom\u00e0s Grau<\/strong>.<\/div>\n
<\/div>\n
1943. A una banda de l\u2019Atl\u00e0ntic, Duke Ellington pujava per primera vegada a l\u2019escenari del Carnegie Hall de Nova York; a l\u2019altra, un dels m\u00e9s grans malsons de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia recent arribava al seu punt culminant: l\u2019Holocaust. Enmig d\u2019un m\u00f3n ca\u00f2tic amb una societat perduda, Benjamin Britten composava la Serenata per a tenor, trompa i orquestra, op. 31<\/em>. Despr\u00e9s d\u2019una estan\u00e7a de tres anys als Estats Units amb el tenor Peter Pears, ambd\u00f3s amics van decidir retornar al Regne Unit i adquirir el reconeixement oficial d\u2019objectors de consci\u00e8ncia. Va ser llavors quan Britten escrigu\u00e9 aquest cicle de can\u00e7ons, el tema de les quals gira al voltant de la nit, tant en la seva faceta m\u00e9s serena com en els seus trets m\u00e9s sinistres.
\n $\"\"$
\nLa serenata est\u00e0 composta de 8 moviments, dos dels quals est\u00e1n constitu\u00efts \u00fanicament per la m\u00fasica de la trompa solista. Amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del cr\u00edtic Edward Sackville-West, Britten tri\u00e0 sis poemes d\u2019\u00e8poques i estils molt variats per a la resta de moviments. L\u2019obra s\u2019obre amb el Pr\u00f2leg<\/em> de la trompa solista, que interpreta un solo ser\u00e8 que va augmentant en pot\u00e8ncia a mesura que avan\u00e7a. El segon moviment \u00e9s la Pastoral<\/em>, en el qual Britten va posar m\u00fasica als versos de The Evening Quatrains<\/em> de Charles Cotton que descriuen el capvespre, com s\u2019amaguen els \u00faltims raigs de sol del dia per donar pas a les enormes siluetes conformades per les ombres de la nit. El text del Nocturn<\/em> que ve a continuaci\u00f3 procedeix del Blow, bugle, blow<\/em> del poeta angl\u00e8s Alfred Tennyson, on es tracta el tema de la guerra i la p\u00e8rdua. El quart moviment, Elegia<\/em>, compta amb el poema The sick rose<\/em> de William Blake: a trav\u00e9s de les figures d\u2019una rosa i un cuc que sovint s\u2019han considerat com a \u201cfigures de la humanitat\u201d, Britten musica un poema que parla sobre com l\u2019experi\u00e8ncia s\u2019acaba apoderant de la (fins ara) incorrupta innoc\u00e8ncia. Despr\u00e9s de la guerra i la corrupci\u00f3 de les \u00e0nimes, arriba el viatge d\u2019aquestes fins el purgatori: \u00e9s el succeeix al Cant f\u00fanebre<\/em>, el 5\u00e8 moviment de la serenata, amb l\u2019adaptaci\u00f3 de la can\u00e7\u00f3 folkl\u00f2rica anglesa Lyke-Wake Dirge<\/em>. En l\u2019Himne<\/em>, Britten retorna a l\u2019obscuritat de la nit amb Diana<\/em>, de Ben Jonson, un poema que homenatja la lluna. L\u2019\u00faltim poema el trobem en el Sonet<\/em>, el set\u00e8 moviment: es tracta del To<\/em> sleep, <\/em>de John Keats: el tenor expressa en aquest poema el seu desig d\u2019adormir-se en arribar la nit, associant aquesta met\u00e0fora de la mort a una calma i un benestar inassolibles amb els patiments del dia, met\u00e0fora de la vida. La serenata finalitza amb l\u2019Ep\u00edleg<\/em>, on tornem a sentir el trompista solista repetir el mateix fragment mel\u00f2dic del Pr\u00f2leg<\/em>, ara, per\u00f2, m\u00e9s distant: est\u00e0 fora d\u2019escena, la nit s\u2019acaba.
\n
\n1937. La II Guerra Mundial encara no ha esclatat, per\u00f2 alguns ja fa temps que viuen un calvari. \u00c9s el cas de Dmitri Xostak\u00f3vitx: fa un any que l\u2019han denunciat p\u00fablicament i Stalin no perdona. L\u2019angoixa el duu a no estrenar la seva quarta simfonia. En canvi, per\u00f2, presenta la Simfonia n\u00fam. 5, op. 47<\/em>. \u00c9s una obra que constitueix un retorn al conservadorisme, la porta oberta que li permetr\u00e0 tornar a ser mereixedor d\u2019\u00e9sser considerat un \u201cvertader artista sovi\u00e8tic\u201d: Xostak\u00f3vitx presenta una partitura que cont\u00e9 els tradicionals 4 moviments, a m\u00e9s a m\u00e9s d\u2019una plantilla instrumental de dimensions \u201cnormals\u201d. Malgrat tot, l\u2019ambig\u00fcetat en el llenguatge d\u2019aquesta simfonia torna a ser tan caracter\u00edstic com ho va ser la personalitat del compositor en vida. Qualsevol compositor contemporani del realisme socialista que es vivia en aquella \u00e8poca tenia una \u00fanica missi\u00f3: mostrar la crueltat i el dramatisme de la vida per poder presentar, despr\u00e9s, la soluci\u00f3 a tots els problemes en la figura del Gran L\u00edder, Stalin, amb un final triomfant i entusiasmant. Xostak\u00f3vitx obeeix. Amb la incorporaci\u00f3 de m\u00fasica molt imaginativa i moderna, el compositor decideix, a m\u00e9s a m\u00e9s, incorporar al\u00b7lusions a la seva can\u00e7\u00f3 Vozrozhdenije<\/em>, que havia escrit precisament entre 1936 i 1937 i el text de la qual (d\u2019Alexander Pushkin) tracta el tema del renaixement. Quin era, doncs, el vertader missatge que Xostak\u00f3vitx enviava a trav\u00e9s de la seva m\u00fasica? $\"\"$
\n
\nL\u2019estrena de la 5a simfonia<\/em> va ser un \u00e8xit rotund i va rebre l\u2019acceptaci\u00f3 tant del p\u00fablic com de la cr\u00edtica oficial. Ara b\u00e9, si la intenci\u00f3 de Xostak\u00f3vitx era realment doblegar-se al r\u00e8gim stalinista (com van interpretar-ho alguns) o mostrar-se com una de les nombroses v\u00edctimes del r\u00e8gim (com van interpretar-ho uns altres), mai ho sabrem: decidir si el b\u00e9 derrota el mal i celebra la victoria en el 4rt moviment de la simfonia queda a c\u00e0rrec de cadasc\u00fa. \u00c9s possiblement en aquest debat on radica la m\u00e0gia de la incerteza i el misteri de Xostak\u00f3vitx i la seva Simfonia n\u00fam. 5, op. 47<\/em>.
\n
\nAmb aquesta obra s\u2019acaba el viatge de la Orquestra Simf\u00f2nica Camera Musicae<\/strong> sota la batuta de Tom\u00e0s Grau<\/strong> a trav\u00e9s de la nit m\u00e9s fosca: la que cobr\u00ed el cel del m\u00f3n en el segle passat. No podeu perdre-us aquest concert si voleu con\u00e8ixer com sonava el m\u00f3n en aquella \u00e8poca!<\/p>\n
Fotos: Orquestra Simf\u00f2nica Camera Musicae i Tom\u00e0s Grau, Mark Padmore. <\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El proper diumenge 16 de febrer, l\u2019Orquestra Simf\u00f2nica Camera Musicae ens retornar\u00e0 a la primera meitat del segle XX amb la interpretaci\u00f3 de dues obres clau: la Serenata per a tenor, trompa i orquestra, op. 31 de Britten, que comptar\u00e0 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Mark Padmore (tenor) i Pablo Hern\u00e1ndez (trompa), i, finalment, la Simfonia n\u00fam. 5, op. 47 de Xostak\u00f3vitx. Tot, dirigit pel mestre Tom\u00e0s Grau. […]<\/p>","protected":false},"author":6,"featured_media":12651,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[254],"tags":[389],"class_list":["post-12353","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-simfonica","tag-ocm"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12353","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12353"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12353\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12656,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12353\/revisions\/12656"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12651"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12353"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12353"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12353"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}