![\"\"](\"http:\/\/box5205.temp.domains\/~arinfoco\/barcelonaclassica\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/Liceu-Don-Giovanni-1024x683.jpg\")
De hecho, el mismo Mozart anot\u00f3 en su cat\u00e1logo personal: “Il disoluto punitivo o il Don Giovanni, opera buffa in 2 Atti”. Y se qued\u00f3 tan ancho. Es decir, para el compositor salzburgu\u00e9s aquel era un t\u00edtulo m\u00e1s, una obra enmarcada en el g\u00e9nero buffo (c\u00f3mic), tal y como lo era Las bodas de Figaro y como lo ser\u00eda Cos\u00ec fan tutte. De hecho, ninguna de estas \u00f3peras -y hay que incluir Don Giovanni- se puede encasillar en los par\u00e1metros fijos de los g\u00e9neros, porque Mozart siempre en vano reventar las fronteras: a pesar de la linealidad argumental a modo de vaudeville, Le nozze di Figaro explora el drama interno de sus personajes para acabar con un grito de optimismo a partir de la reconciliaci\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
Tanmateix, el somriure del conclusiu \u201cCorriam tutti a festeggiar!\u201d es congelar\u00e0 a Cos\u00ec fan tutte<\/em>, l\u2019\u00f2pera del desenc\u00eds malgrat el joc c\u00f2mic de l\u2019intercanvi de parelles. Claus Guth, en el seu muntatge de l\u2019obra estrenat a Salzburg el 2009, concebia la dramat\u00fargia a partir d\u2019una idea tan l\u00facida com c\u00ednica: \u00e9s la infidelitat sexual la que fa feli\u00e7 la condici\u00f3 humana. Felicitat fuga\u00e7, certament, pr\u00f2pia dels temps postmoderns. L\u2019actualitat i vig\u00e8ncia de l\u2019\u00f2pera, per tant, torna a ser inq\u00fcestionable, com en el cas dels personatges de Le nozze di Figaro<\/em>. \u00d2peres c\u00f2miques? Potser m\u00e9s aviat drames jocosos, perqu\u00e8 en tot drama sempre hi ha un punt de joc i de gr\u00e0cia. I Don Giovanni<\/em>? La l\u00f2gica liter\u00e0ria de l\u2019\u00e8poca feia comprensible la gestaci\u00f3 d\u2019una obra com aquella: el mateix any de l\u2019estrena a Praga del dramma giocoso<\/em> de Mozart i Da Ponte s\u2019havien estrenat a Ven\u00e8cia, el mateix dia (5 de febrer) dues \u00f2peres de Giuseppe Gazzaniga i de Francesco Gardi sobre la mateixa tem\u00e0tica. En anys anteriors n\u2019hi havia hagut d\u2019altres, de m\u00fasics avui oblidats com ara Bambini (1734), Righini (1777), Tritto (1783) o Albertini (1783). Segurament, tots sota la influ\u00e8ncia del Don Giovanni Tenorio<\/em> de Goldoni (1736), que en les seves mem\u00f2ries no deixava de mostrar la seva antipatia cap al personatge protagonista: \u201cTothom coneix aquesta mala pe\u00e7a espanyola, que els italians anomenen Il convitato di pietra <\/em>i els francesos Le festin de pierre. <\/em>Sempre l\u2019he mirada, a It\u00e0lia, amb horror, i no podia entendre com era que aquella farsa s\u2019hagu\u00e9s pogut aguantar tant de temps, atraure la gent en multitud, i fer les del\u00edcies d\u2019un pa\u00eds educat. Els mateixos c\u00f2mics italians n\u2019estaven sorpresos; i, fos per fac\u00e8cia, fos per ignor\u00e0ncia, alguns deien que l\u2019autor del Convitato di pietra <\/em>havia fet un pacte amb el diable per sostenir-lo\u201d. <\/p>\n\n\n\n De fet, en el pr\u00f2leg de l\u2019obra el comedi\u00f2graf veneci\u00e0 havia escrit sobre Don Joan: \u201cO no s\u2019ha de dur en escena un vici\u00f3s de tal car\u00e0cter, o se l\u2019ha de sancionar, corregint aix\u00ed l\u2019esc\u00e0ndol dels seus costums perversos amb un c\u00e0stig visible i r\u00e0pid, de manera que els espectadors, que en algun moment puguin haver-se complagut amb la mala vida de Don Joan, se\u2019n vagin m\u00e9s tard atemorits per la seva fi miserable, tement sempre la just\u00edcia de D\u00e9u, que tolera fins a cert punt les culpes per\u00f2 que t\u00e9 a punt el raig per castigar-les.\u201d <\/p>\n\n\n\n \u201cTothom coneix aquesta mala pe\u00e7a espanyola, que els italians anomenen Il convitato di pietra i els francesos Le festin de pierre.”<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Moralista o no amb Don Joan, el cert \u00e9s que el segle XVIII \u00e9s el dels costums llibertins: les mem\u00f2ries de Lorenzo Da Ponte mostren sense pudor el car\u00e0cter donjoanesc del seu autor, compatriota del c\u00e8lebre Giacomo Casanova -autor igualment d\u2019unes sucoses i molt m\u00e9s extenses mem\u00f2ries. Per no parlar de novel\u00b7les com l\u2019epistolar Les liaisons dangereuses<\/em> de Choderlos de Laclos (1782) o del \u201cdiv\u00ed\u201d Marqu\u00e8s de Sade: en una obra com Les 120 jornades de Sodoma<\/em>, l\u2019inventari de vexacions i perversions que els nobles tancats al castell de Silling est\u00e0 fet amb un criteri taxon\u00f2mic, de la mateixa manera que Leporello, en el Don Giovanni<\/em> mozarti\u00e0, fa inventari les conquestes del seu amo, amb patrons geogr\u00e0fics, estacionals o sobre el color de la pell de les \u201cbelle che am\u00f2 il padron mio\u201d. Parlem, \u00e9s clar, de l\u2019\u00e0ria del cat\u00e0leg. Don Joan \u00e9s un mite de la modernitat, estudiat a bastament i amb reflexions que ja s\u00f3n un cl\u00e0ssic, com les de S\u00f6ren Kierkegaard, Ortega y Gasset, Gregorio Mara\u00f1\u00f3n, Mercedes S\u00e1ez-Alonso o, m\u00e9s recentment, Giovanni Macchia, Jacobo Cortines, Ian Watt o Edgardo Dobry, entre d\u2019altres. <\/p>\n\n\n\n \u00c9s evident que el context de la Contrareforma, i m\u00e9s en concret la seva implantaci\u00f3 a la Castella del segle XVII sembla el marc natural per a l\u2019emerg\u00e8ncia del primer text documentat que ficcionalitza uns fets llegendaris sobre un tal Don Juan Tenorio (El burlador de Sevilla<\/em> de Tirso de Molina, 1630): la idea del \u201cqui la fa la paga\u201d, doncs, ser\u00e0 una de les focalitzacions amb qu\u00e8 s\u2019han narrat les aventures del protagonista. Des d\u2019aleshores, la literatura, l\u2019assaig, la m\u00fasica, la dansa o el cinema han explorat els mil-i-un matisos d\u2019un personatge tan fascinant, carism\u00e0tic i poli\u00e8dric com ho s\u00f3n tamb\u00e9 Don Quixot i Faust. Entre Tirso i Mozart, per\u00f2, no podem deixar de banda el Dom Juan ou le festin de pierre<\/em> de Moli\u00e8re (1665), una pe\u00e7a fonamental que confereix al personatge trets impius i un expl\u00edcit ateisme, als que cal afegir la condici\u00f3 de sacr\u00edleg en profanar la tomba del Comanador, a qui pr\u00e8viament ha mort en un duel.<\/p>\n\n\n\n En mans de Mozart i Da Ponte, tamb\u00e9 Don Giovanni gaudeix de l\u2019assoliment de l\u2019 hedonisme. Per aix\u00f2, i com un s\u00e0tir, no dubta a comportar-se amb el cinisme de qui \u2013sent com \u00e9s un \u201csignor cavaliere\u201d- fingeix rebaixar la seva condici\u00f3 senyorial a la dels servents que hi ha per sota seu: el duet \u201cL\u00e0 ci darem la mano\u201d juga amb dos compassos diferents: l\u2019inicial andante senyorial en 2\/4 i despr\u00e9s, un cop Zerlina ha proclamat, rendida, un gens ambigu \u201cAndiam!\u201d, el 6\/8 propi de la dansa camperola. Per a Don Giovanni, l\u2019important no \u00e9s tant la conquesta sin\u00f3 el seu proc\u00e9s. Da Ponte i Mozart no van poder concloure l\u2019\u00f2pera amb la davallada als inferns del protagonista, tot i que sembla que les representacions a Viena d\u2019un any despr\u00e9s de l\u2019estrena a Praga s\u00ed que van prescindir de l\u2019ep\u00edleg conclusiu (\u201cAh, dove il perfido?\u201d), imposat per la moral de l\u2019\u00e8poca. Avui dia, alguns directors opten per tallar la intervenci\u00f3 final de Leporello, Donna Elvira, Don Ottavio, Donna Anna, Masetto i Zerlina. \u00c9s una idea plausible, tot i que aquest material conclusiu en el fons no \u00e9s tan sobrer, despr\u00e9s de l\u2019escena anterior, marcada per la irrupci\u00f3 brutal de l\u2019est\u00e0tua del Commendatore i la desaparici\u00f3 de Don Giovanni \u201ctra fumo e fuoco\u201d i agombolat per un cor invisible de criatures infernals. I no \u00e9s sobrer, com d\u00e8iem, perqu\u00e8 l\u2019escena amb el Commendatore no cal llegir-la en clau realista o fant\u00e0stica. Avui dia, tots sabem que els morts no s\u2019alcen de les seves tombes i que les est\u00e0tues no caminen ni parlen. Com cal llegir, doncs, aquesta darrera escena? No crec que hi hagi una resposta un\u00edvoca, per\u00f2 ens podria orientar la idea segons la qual el que apareix davant de Don Giovanni no \u00e9s tant una est\u00e0tua, sin\u00f3 l\u2019emerg\u00e8ncia de la consci\u00e8ncia davant d\u2019un individu sense consci\u00e8ncia. \u00c9s aix\u00f2, penso, el que atorga a Don Giovanni la seva condici\u00f3 de personatge no pas immoral, sin\u00f3 amoral. I \u00e9s la irrupci\u00f3 brusca, violenta, de la moral \u2013personificada en l\u2019est\u00e0tua- la que acaba amb Don Giovanni. Evidentment, aix\u00f2 situa el personatge i la tradici\u00f3 liter\u00e0ria pr\u00e8via i posterior en el terreny de l\u2019actualitat, ara que a banda de saber que els morts no ressuciten vivim una relaxaci\u00f3 de costums m\u00e9s que evident. M\u00e9s que mai, dramaturgs i directors d\u2019escena han explorat visions de l\u2019\u00f2pera de Mozart a partir de realitats quotidianes de caire hiperrealista (Peter Sellars, Calixto Bieito) o amb rerefons simb\u00f2lic (Claus Guth, Martin Kusej, Kasper Holten), per\u00f2 sempre sobre la base que el mite donjoanesc est\u00e0 present en la nostra quotidianitat. I que la de Mozart segueix sent la seva millor banda sonora. Poco se deb\u00edan imaginar Mozart y el libretista Da Ponte, aquel a\u00f1o de 1787, que la segunda \u00f3pera fruto de su colaboraci\u00f3n convertir\u00eda una de las cimas indiscutibles de la cultura occidental. De hecho, el mismo Mozart anot\u00f3 en su cat\u00e1logo personal: “Il disoluto punitivo o il Don Giovanni, opera buffa in 2 Atti”. Y […]<\/p>","protected":false},"author":23,"featured_media":20001,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[245,269,1],"tags":[],"class_list":["post-12365","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opera","category-reflexio","category-uncategorized"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12365","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12365"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12365\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20002,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12365\/revisions\/20002"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20001"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12365"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12365"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12365"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/p>\n\n\n\nContext cultural<\/h2>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\nActualitat<\/h2>\n\n\n\n
I a tot plegat, arribats al Don Giovanni<\/em> de Mozart, no podem deixar d\u2019afegir matisos. El primer d\u2019ells \u00e9s la condici\u00f3 de saltallits de Don Joan. Seria un error veure\u2019l com un playboy<\/em> de baixa estofa: la mateixa obertura que el compositor va escriure per a l\u2019\u00f2pera (la nit abans de l\u2019estrena, per cert), presenta ja la dualitat thanatos-eros inherent al donjoanisme: neix en un context de mort per\u00f2 celebra la vida amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies. \u00c9s aix\u00ed, doncs, com no podem reduir Don Joan al car\u00e0cter de seductor. Perqu\u00e8 ell \u00e9s un seductor sedu\u00eft, que opta pels camins dionis\u00edacs en una celebraci\u00f3 permanentment festiva (\u201cVivvan le femmine, vivva il buon vino, sostegno e gloria d\u2019umanit\u00e0!\u201d) en la que tan important com el sexe ho s\u00f3n tamb\u00e9 els plaers del bon menjar i del bon beure. De fet, aix\u00ed eren els llibertins del segle XVIII: reduir Casanova a la figura d\u2019un depredador sexual \u00e9s minimitzar un personatge la vida del qual va tenir molts altres interessos, a banda del sexe.
<\/p>\n\n\n\n![\"\"\/](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/9\/97\/Max_Slevogt_Francisco_d%27Andrade_as_Don_Giovanni.jpg\/800px-Max_Slevogt_Francisco_d%27Andrade_as_Don_Giovanni.jpg\")
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"