L\u2019adhesi\u00f3 de Maragall al wagnerisme va ser intensa i persistent. De jove form\u00e0 part de la colla de dels Paquenyus, una dotzena de mel\u00f2mans entusiastes i una mica exc\u00e8ntrics que compartien una \u201cadmiraci\u00f3 amb un bull de fanatisme\u201d pel mestre, i entre els quals hi havia figures tan interessants com Pompeu Fabra, Alexandre Cortada o Jaume Brossa; per\u00f2, com en tantes coses, el wagnerisme maragalli\u00e0 tenia un punt d\u2019heterod\u00f2xia. Ho demostra el fet que en ocasi\u00f3 de la confer\u00e8ncia que hem esmentat en la primera part, El drama musical de Mozart<\/em>, donada a la Wagneriana (8-II-1905), parteix del seu reconeixement al geni musical de Wagner: \u201cJo penso que fou sobretot un gran m\u00fasic, i per aix\u00f2 les seves obres interessen tant i tant, fins en fragments sentits sols musicalment\u201d i despr\u00e9s al\u00b7ludeix a la Gesamkunstwerk<\/em>, la idea wagneriana de l\u2019obra d\u2019art total, a \u201cl\u2019emoci\u00f3 d\u2019una obra art\u00edstica completa\u201d, perqu\u00e8 \u201cfou ensems un gran home de teatre conscient de la mena d\u2019acci\u00f3, d\u2019ambient, de moviment esc\u00e8nic, de qualitat dels personatges i dels sentiments que el drama musical millor convenien\u201d. Per\u00f2, dit aix\u00f2, considera que el cim de la idea del drama musical l\u2019assoleix Mozart en el  Don Giovanni<\/em> i, tot seguit, fa una interessant an\u00e0lisi de l\u2019\u00f2pera i del seu protagonista, \u201cun calavera de mal g\u00e8nere, c\u00ednic, pervers, (…) tarat pel vici, un cercadones l\u00fabric i sense amor\u201d, un personatge que, inevitablement, ens remet al comte Arnau. Mozart \u00e9s \u201cel drama fet m\u00fasica: \u00e9s a dir, els homes, llurs passions i els conflictes que en brollen i les cat\u00e0strofes es tornen sons musicals. (…) Estem en plena metaf\u00edsica?\u201d. I, l\u2019autor, despr\u00e9s de negar-ho (\u201cOh!, no, no; estem en plena del\u00edcia del sentit \u00edntim i de l\u2019extern, tot u\u201d) formula una veritable metaf\u00edsica de la m\u00fasica del Don Giovanni<\/em>, en un moment, recordem-ho, en qu\u00e8 Mozart encara no tenia el reconeixement massiu que assoliria a la segona meitat del segle XX.<\/div>\n
$\"\"$ \u00c9s obvi que l\u2019inter\u00e8s de Maragall i els modernistes per Wagner tenia un component nacionalista, dins la l\u00f2gica expressada el 1847 per Rubi\u00f3 i Ors (al pr\u00f2leg del poemari que sign\u00e0 com Lo Gaiter del Llobregat<\/em>), en recon\u00e8ixer que l\u2019extrema dificultat que Catalunya pogu\u00e9s assolir la independ\u00e8ncia pol\u00edtica no havia d\u2019impedir la seva independ\u00e8ncia cultural de facto.<\/em> A La sardana y el g\u00e9nero chico<\/em> (1905) fa una apologia de \u201cla dansa m\u00e9s bella de totes les danses que es fan i es desfan\u201d, com diu al fam\u00f3s poema, perqu\u00e8  \u201ces la danza social, la danza de todo un pueblo, pero de un pueblo libre, la danza catalana\u201d, per oposar-la al \u201ctrist\u00edsimo g\u00e9nero chico, hijo de aridez y funesto ensimismamiento (…), una horrible profanaci\u00f3n\u201d, tot oposant la vitalitat catalana a l\u2019Espanya decadent. \u201cLa q\u00fcesti\u00f3 per Catalunya \u00e9s europe\u00eftzar-se, tallant m\u00e9s o menys lentament la corda que la lliga a la Morta<\/em>\u201d, havia escrit l\u2019octubre de 1898 al seu amic Joaquim Freixas.<\/p>\n
A l\u2019hora de tractar sobre la naturalesa musical d\u2019El comte Arnau, <\/em>no cal insistir en les clares connotacions wagnerianes de l\u2019inici del poema, una proclama del naixent nacionalisme catal\u00e0 que s\u2019obre amb els timbals que \u201cofenen l\u2019aire\u201d \u2013una premonici\u00f3 del Zaratustra <\/em>de Richard Strauss-, per anunciar la cavalcada del comte despr\u00e9s d\u2019una nit orgi\u00e0stica. A la secci\u00f3 III, despr\u00e9s que Arnau hagi entrat a la cambra d\u2019Adalaisa, l\u2019alosa canta tres vegades  per marcar els tres moments de l\u2019enfrontament dial\u00e8ctic entre el cos i l\u2019\u00e0nima, entre la terra i el cel, entre la vida i la mort que tenen el comte i l\u2019abadessa, mentre que la secci\u00f3 IV presenta el cor de les Veus de la terra -les veus dels instints i les pulsions, en el sentit freudi\u00e0-, que retreuen al comte no haver raptat Adalaisa. Entre el Cor de la trag\u00e8dia grega  i els Cors Clav\u00e9, les Veus de la terra reapareixen a la secci\u00f3 VI: \u201cTotes les veus de la terra\/aclamen el comte Arnau\u201d, i s\u2019inicia un di\u00e0leg d\u2019una intensa musicalitat, pel ritme  que el poeta imprimeix  als versos: \u201c Fill de la terra, fill de la terra\/ comte l\u2019Arnau\/ara demana, ara demana\/qu\u00e8 no podr\u00e0s\u201d, pregunten les Veus, i Arnau respon: \u201cViure, viure, viure sempre\/no voldria morir mai…\u201d, amb una cad\u00e8ncia que es mant\u00e9 fins al final de la secci\u00f3, quan les Veus proclamen Arnau com l\u2019\u00dcbermensch<\/em>, \u201cl\u2019home sobre home\u201d d\u2019un Nietzsche que moriria el mateix any de la publicaci\u00f3 del poema: \u201cSer\u00e0s roure, ser\u00e0s penya,\/ser\u00e0s mar esvalotat,\/ ser\u00e0s aire que s\u2019inflama\/ ser\u00e0s astre rutilant,\/ ser\u00e0s home sobre home\/ perqu\u00e8 en tens la  voluntat\u201d, etc\u00e8tera. La darrera perversi\u00f3 del protagonista \u00e9s la necrof\u00edlia: les monges \u201cvaren trobar la morta fora el sot, \/ que tomava la rosada\u201d i Maragall s\u2019ha d\u2019enfrontar a la q\u00fcesti\u00f3 plantejada per Barbey d\u2019Aurevilly sobre J.K. Huysmans, a prop\u00f2sit d\u2019\u00c0 rebours<\/em>(1884), la B\u00edblia del decadentisme i del dandisme pervers que representa Des Esseintes, quan encara no havia arribat als extrems del sadisme sat\u00e0nic del mariscal Gilles de Rais, de L\u00e0-bas<\/em> (1891): \u201cApr\u00e9s un tel livre, il ne reste plus \u00e0 l\u2019auteur qu\u2019a choisir entre la bouche d\u2019un pistolet ou les pieds de la croix\u201c.<\/p>\n
Posats a triar entre el su\u00efcidi i la creu, L\u2019\u00e0nima<\/em> (1906), la segona part del poema arnaldi\u00e0, opta per la genuflexi\u00f3 i la penit\u00e8ncia \u2013com finalment, tamb\u00e9 faria Huysmans. El nucli d\u2019aquesta part abandona la llegenda rom\u00e0ntica recollida el 1843 per Mari\u00e0 Aguil\u00f3, que inspiraria les versions de V\u00edctor Balaguer, Frederic Sol\u00e9, Anicet de Pag\u00e8s o Jacint Verdaguer. Ara parteix de la can\u00e7\u00f3 tradicional \u2013del temps del Barroc- publicada per Mil\u00e0 i Fontanals el 1853 on, al capdavall, hi ha l\u2019\u00e0nima del comte, perqu\u00e8 n\u2019assegura la perviv\u00e8ncia del mite: \u201cEl comte Arnau plora, i dins de son plor\/ ha trobat son \u00e0nima\/ que \u00e9s una can\u00e7\u00f3\u201d. Comen\u00e7a amb una pregunta d\u2019Arnau a Elvira, l\u2019esposa exemplar: \u201cTota sola feu la vetlla, \/muller lleial\/ tota sola feu la vetlla viudeta igual?\u201d. Ella respon  que l\u2019acompanyen D\u00e9u i la Verge Maria, a m\u00e9s de les filles que broden a la seva cambra. No les podr\u00e0 veure, perqu\u00e8 \u201cMassa les espantar\u00edeu\/comte l\u2019Arnau,\/massa les espantar\u00edeu\/ valga\u2019m D\u00e9u val\u201d. Amb la seva melodia trista i repetitiva que es desplega lentament, la can\u00e7\u00f3 es una espiral d\u2019enumeracions de crims, greuges i pecats que turmenten la cavalcada mil\u00b7len\u00e0ria de l\u2019espectre : \u201cQue \u00e9s llarga l\u2019eternitat.\/Nom\u00e9s fa mil anys que corre\/ el comte Arnau… i est\u00e0 cansat\u201d, diu l\u2019obertura de L\u2019\u00e0nima<\/em>, mentre que el seu final ens deixa \u201ctot seguint la cavalcada\/ que se\u2019n porta el comte Arnau,\/ amb els mossos i amb les filles\u201d, per\u00f2 ara ja ha iniciat el viatge\u201dpels camins de la gran pau\u201d, quan la can\u00e7\u00f3 s\u2019ha endolcit, \u201cque l\u2019esposa que la canta\/ poc a poc s\u2019hi va enternint\u201d. $\"\"$ <\/p>\n
La fi del comte Arnau<\/em> tanca definitivament a pany i forrellat el poema i el llarg vagareig dels seus personatges fantasmag\u00f2rics. Apareix el 1911 a Seq\u00fc\u00e8ncies<\/em>, per\u00f2 sembla que ja estava enllestit a finals de 1909. El seu tema \u00e9s la redempci\u00f3 per la m\u00fasica, molt en la l\u00ednia de Schopenhauer \u2013al capdavall, la mateixa intu\u00efci\u00f3 que mou Clav\u00e9 en un nivell estrictament pol\u00edtic i social: redimir l\u2019obrer condemnat a la taverna i el prost\u00edbul. Cal tenir present que el fil\u00f2sof del Wille<\/em>va exercir una extensa, pregona i duradora, per\u00f2 tardana, influ\u00e8ncia sobre la intel\u00b7lectualitat europea, precisament a partir de la seva lectura per Wagner el 1854 \u2013 trenta-cinc anys despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de Die Welt als Wille und Vorstellung<\/em>, l\u2019obra mestra d\u2019un Schopenhauer que sempre menystingu\u00e9 l\u2019\u00f2pera wagneriana.
\nA la cloenda del poema trobem el resum de la segona part: \u201cCantant, cantant, nasqu\u00e9 la inf\u00e0mia,\/ (…) el comte Arnau tenia l\u2019\u00e0nima a la merc\u00e8 d\u2019una can\u00e7\u00f3\u201d. Hem obviat el vers intermedi, que ens d\u00f3na la clau de tot plegat: \u201c…i descantant, la redempci\u00f3\u201d. \u00bf Qu\u00e8 vol dir el poeta amb \u201cdescantar\u201d? i \u00bfqui descanta?. Es tracta de des-fer<\/em> el malefici i nom\u00e9s ho pot fer la Innoc\u00e8ncia, la Bellesa i la Veritat \u2013que des de Keats s\u00f3n una mateixa cosa: \u201cBeauty is truth, truth beauty \u2013that is all.\/ Ye know on earth, and all ye need to know\u201d, diu a l\u2019Ode on a Grecian Urn<\/em>, el seu poema m\u00e9s reconegut. La metamorfosi d\u2019Arnau ha culminat aix\u00ed: ha passat de la immoralitat \u2013 o amoralitat<\/em>, diria Freud- de la primera part, a la hipermoralitat<\/em>de l\u2019\u00e0nima que busca la redempci\u00f3 de la segona, per arribar a la s\u00edntesi hegeliana de la moralitat, la civilitat i el tenir-cura dels altres \u2013de tot el seu pa\u00eds. I aquest progressi\u00f3 dial\u00e8ctica \u00e9s possible gr\u00e0cies a l\u2019aparici\u00f3 del personatge que encarna el poble en la seva ingenu\u00eftat \u2013en el sentit etimol\u00f2gic del mot: \u201cin- genus<\/em>\u201d, ben nascut, que ha nascut  lliure i est\u00e0 lliure de mal\u00edcia. Nom\u00e9s la Pastora de veu clara, que per al Maragall postrom\u00e0ntic (rousseauni\u00e0, com Guimer\u00e0) encarna la Bondat, la Bellesa i la Veritat que hi ha a la Natura, lluny de la civilitzaci\u00f3 decadent, nom\u00e9s la criatura virginal pot trencar la maledicci\u00f3 quan canta la vella can\u00e7\u00f3 amb un nova tonada: \u201cCanta que canta la can\u00e7\u00f3:\/ li ha mudat tota la tonada\/ i ha redimit el pecador\u201d. Per al poeta-profeta que encara \u00e9s el darrer Maragall la salvaci\u00f3 nom\u00e9s pot venir del poble: \u201cLo que la mort tanca i captiva\/ sols per la vida \u00e9s deslliurat:\/ basta una noia amb la veu viva\/ per redimir la humanitat\u201d. \u00c9s la soluci\u00f3 de la Gretchen del Faust<\/em> i la Senta de Der fliegender H\u00f6llander<\/em> de Wagner, per\u00f2 el poeta encara va m\u00e9s enll\u00e0, perqu\u00e8 somia la redempci\u00f3 nacional del seu poble en redimir un dels seus mites fundacionals.<\/p>\n
Miquel Esplugues, el religi\u00f3s que seria el primer bi\u00f2graf del poeta, explicava com la m\u00fasica l\u2019acompany\u00e0 fins al final de la seva vida:
\n\u201cEfectivament, cap al tard del dia 30 de novembre experiment\u00e0 una sobtada crescuda de la temperatura i un vertader desencaixament de totes les seves funcions: accident que li sobrevingu\u00e9 mentre estava al piano tocant una sonata del gran Beethoven (…) Hagu\u00e9, doncs, de deixar amb gran recan\u00e7a la tasca heroica que, per a distreure\u2019s a si mateix, dissimular el malestar que sentia i alegrar els seus, s\u2019havia imposada i seguidament es fic\u00e0 al llit, d\u2019on no torn\u00e0 a al\u00e7ar-se\u2019n mai m\u00e9s\u201d.<\/p>\n
Fotos: Wagner i El comte Arnau<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019adhesi\u00f3 de Maragall al wagnerisme va ser intensa i persistent. De jove form\u00e0 part de la colla de dels Paquenyus, una dotzena de mel\u00f2mans entusiastes i una mica exc\u00e8ntrics que compartien una \u201cadmiraci\u00f3 amb un bull de fanatisme\u201d pel mestre, i entre els quals hi havia figures tan interessants com Pompeu Fabra, Alexandre Cortada o […]<\/p>","protected":false},"author":6,"featured_media":12598,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[248],"tags":[],"class_list":["post-12597","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recomanacions"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12597","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12597"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12597\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12599,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12597\/revisions\/12599"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12598"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12597"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12597"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12597"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}