Hem de tenir present que Joan Maragall i Gorina (1860-1911) \u00e9s un fill de la burgesia industrial i comercial barcelonina, la classe hegem\u00f2nica d\u2019un pa\u00eds que es reconstrueix al marge d\u2019una aristocr\u00e0cia derrotada i reprimida o assimilada, que s\u2019ha extingit o ha migrat a Madrid, a l\u2019escalf de la Corte de los Milagros<\/em>, que deia Valle-Incl\u00e1n. \u00c9s un desertor desvagat del negoci familiar del t\u00e8xtil i un membre conspicu de la primera generaci\u00f3 d\u2019intel\u00b7lectuals que ha donat un pa\u00eds marcat per d\u00e8cades de repressi\u00f3 pol\u00edtica i cultural, guerres civils salvatges (les tres Carlinades) i una creixent conflictivitat social (amb bullangues, vagues i atemptats) lligada al creixement del proletariat i les seves reivindicacions. Un pa\u00eds din\u00e0mic \u2013per dir-ho de pressa i malament- on hi passa de tot i tothom, lligat de mans i peus a  un altre pa\u00eds let\u00e0rgic on no hi passa res i no hi passa ning\u00fa. \u00c9s un lloc on, de sobte, hi ha gent de lletra que basteix una mirada pr\u00f2pia sobre el m\u00f3n, perqu\u00e8 els cadells dels mercaders del temple, dels qui nom\u00e9s s\u2019han dedicat a guanyar diners de forma m\u00e9s o menys honorable, deixen de mirar cap a Espanya per  homologar-se a la intel\u00b7lectualitat europea: \u201cEt c\u2019est toujours du Nord qui nous vient la lumi\u00e8re\u201d, escrivia Maragall al seu amic Antoni Roura, el 1893.<\/p>\n

En l\u2019\u00e0mbit  estrictament musical, hi ha tres fets que marquen la Barcelona dels anys d\u2019aprenentatge del poeta: 1.- La fundaci\u00f3 del Gran Teatre del Liceu (1847) , 2.- La creaci\u00f3 dels Cors Clav\u00e9 (1850)  i 3.- L\u2019aparici\u00f3 del wagnerisme catal\u00e0 (1874).<\/p>\n

1.- Maragall era un assidu del Liceu, el lloc on la burgesia podia accedir al gran repertori oper\u00edstic \u2013b\u00e0sicament itali\u00e0- i sobretot, on se celebrava a si mateixa com a classe hegem\u00f2nica, en un espai ben catalanesc,  de fa\u00e7ana m\u00e9s aviat discreta que amaga l\u2019opul\u00e8ncia  interior, tal com havien fet els burgesos de Mil\u00e0 amb L\u2019Scala. El gran equipament cultural es bastia al marge de l\u2019Estat i, fins i tot, contra l\u2019Estat, perqu\u00e8 la negativa d\u2019Isabel II a contribuir al finan\u00e7ament de l\u2019obra va rebre la subversiva resposta de fer un teatre sense  llotja reial. L\u2019incipient i combatiu proletariat n\u2019ocupava els seients barats del cinqu\u00e8 pis \u2013el \u201cgalliner\u201d- i s\u2019introdu\u00efa en una cultura musical fomentada pels Cors Clav\u00e9, de manera que al costat \u2013alguns metres m\u00e9s amunt- de les senyores m\u00e9s elegants i estirades hi havia els obrers m\u00e9s il\u00b7lustrats i radicals. El poema Paternal <\/em>est\u00e0 escrit, com consigna l\u2019autor al seu inici, \u201ctornant del Liceu en la nit del 7 de novembre de 1893\u201d, la de la bomba que va fer esclatar a la platea l\u2019anarquista Santiago Salvador, al segon acte del Guillaume Tell <\/em>de Rossini. Aquell moment de mort i destrucci\u00f3 inspirava, paradoxalment, un dels poemes m\u00e9s vitalistes de Maragall, que  s\u2019inicia amb la barb\u00e0rie dels homes (\u201cFurient va esclatant l\u2019odi per la terra\/ regalen sang les colltor\u00e7ades testes\/ i cal an\u00e2 a les festes\/ amb pit ben esfor\u00e7at, com a la guerra\u201d) i es clou amb la b\u00e0rbara innoc\u00e8ncia infantil, amb la for\u00e7a d\u2019una vida que comen\u00e7a i nom\u00e9s t\u00e9 futur: \u201cPro l\u2019infant innocent,\/ que deixa, satisfet, la buidada mamella,\/ se mira en ell, -se mira en ella,\/ i riu b\u00e0rbarament\u201d. Cal recordar que, dies despr\u00e9s, el poeta saludaria en un to provocatiu, obertament nietzsche\u00e0, la possibilitat que la societat fes \u201cuna vuelta a la Naturaleza que le d\u00e9 nueva sangre, a una refrescadora vuelta a las grandes sinceridades de la barbarie\u201d, llegim a Las leyes<\/em> (Diari de Barcelona, 21-XI-1893).<\/p>\n

2.- Entre les obres que s\u2019estrenaren al Liceu la temporada 1858-59 hi ha la primera sarsuela catalana, L\u2019aplec del Remei,<\/em>de Josep Anselm Clav\u00e9 (1824-1874). La contribuci\u00f3 de Clav\u00e9  a la cultura musical del pa\u00eds \u00e9s literalment incalculable. Militant actiu del republicanisme federal, als 19 anys va ser ferit mentre assaltava la Ciutadella, s\u00edmbol de la repressi\u00f3 borb\u00f2nica, i m\u00e9s tard deportat, empresonat dos cops, escollit diputat i nomenat governador de Castell\u00f3 a la primera Rep\u00fablica, per\u00f2 per damunt de tot va ser l\u2019ap\u00f2stol de l\u2019educaci\u00f3 dels treballadors, que va voler arrencar de la taverna, del \u201ccatau de dones de bordell i dropos\u201d.  L\u2019any 1863 recordava: \u201cMe propuse consagrar mi vida entera a conseguir en lo posible el mejoramiento de la aflictiva condici\u00f3n moral y material en que yac\u00eda la desvalida clase obrera\u201d. Com a compositor, va aportar can\u00e7ons com Les flors de maig \u2013<\/em>en paraules de Triad\u00fa, \u201cel poema rom\u00e0ntic m\u00e9s popular de la llengua catalana-, La font del roure, Goigs i planys, De bon mat\u00ed, La verema<\/em> o Els pescadors<\/em>, en l\u2019estela dels lieder<\/em>germ\u00e0nics, amb la finalitat de fornir el repertori de les diferents corals que anava creant i dirigint: el juny de 1864 en va reunir cinquanta-set al festival d\u2019estiu. L\u2019any 1898, Maragall escrivia en ocasi\u00f3 del vint-i-quatr\u00e8 aniversari de la mort de Clav\u00e9: \u201dAvui, amb m\u00e9s devoci\u00f3 que mai, cantem les can\u00e7ons seves: les cantem com a cosa nostra, rejovenides, perqu\u00e8 all\u00f2 que t\u00e9 bones arrels en la terra, cada primavera treu brotada nova i m\u00e9s estesa\u201d. Un fruit d\u2019aquesta brotada nova va ser l\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00e0, fundat el 1891 per Llu\u00eds Millet, Amadeu Vives i Aureli Campmany, que aviat rebrien el suport de m\u00fasics consagrats com Felip Pedrell, Enric Granados o Claudi Mart\u00ednez Imbert, i d\u2019intel\u00b7lectuals i artistes com Maragall, Rusi\u00f1ol, Adri\u00e0 Gual, Alexandre de Riquer o Dom\u00e8nech i Montaner, el creador del Palau de la M\u00fasica que l\u2019any 1904 s\u2019inaugurava com a expressi\u00f3 arquitect\u00f2nica de la vitalitat de l\u2019entitat. El fet que Maragall aport\u00e9s la lletra del seu himne, El cant de la senyera<\/em>, \u00e9s un bon s\u00edmptoma de l\u2019inter\u00e8s que el cant coral despertava en el poeta, com una confirmaci\u00f3 de les teories del Volkgeist<\/em> de Herder: si la llengua \u00e9s l\u2019esperit del poble, el cor que canta en catal\u00e0 apareix com la celebraci\u00f3 comunit\u00e0ria del renaixement de la \u201cllengua que parla entre perills\u201d de l\u2019Oda a Espanya.<\/em><\/p>\n

3.- Els Cors Clav\u00e9 iniciaven t\u00edmidament la febre wagneriana de Barcelona el 1860, amb la interpretaci\u00f3 del Cor dels Pelegrins del Tannh\u00e4user<\/em>, un any abans d\u2019una accidentada estrena a l\u2019\u00d2pera de Par\u00eds que propiciaria un text fundacional de Baudelaire, Richard Wagner et Tannh\u00e4user \u00e0 Paris, <\/em>la consagraci\u00f3 del compositor fora d\u2019Alemanya. La Societat Wagner, creada el 1874 -l\u2019any que l\u2019Obertura de Rienzi <\/em>es presentava al Liceu-, oficialitzava l\u2019idil\u00b7li entre la capital catalana i el compositor alemany a partir d\u2019un grup d\u2019incondicionals encap\u00e7alats per Felip Pedrell, una mena de julivert present a totes les salses musicals del moment: \u201cGalle\u00e1bamos de tal modo, llevando i trayendo el nombre de Wagner que de derecho se nos debe el t\u00edtulo de wagnerianos, los primeros que hubo en Espa\u00f1a\u201d, recordava el gran compositor ebrenc, que intent\u00e0 amb un \u00e8xit migrat la creaci\u00f3 de l\u2019\u00f2pera catalana a l\u2019estil de Wagner. Vint-i-set anys despr\u00e9s, el 1901, es creava l\u2019Associaci\u00f3 Wagneriana, amb la finalitat de \u201cseguir fomentant l\u2019art wagneri\u00e0 a la nostra terra\u201d.  
\n <\/p>\n<\/div>\n