![\"\"](\"http:\/\/104.197.101.215:81\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/Penderecki.jpg\")
Nascut el 1933 a Debica, Pol\u00f2nia, el seu talent no tard\u00e0 en brillar a nivell internacional. Les seves primeres obres mostren la clara influ\u00e8ncia de compositors com Anton Webern, Pierre Boulez i \u00cdgor Stravinski, tot i que ja comptaven amb un segell propi: l\u2019\u00fas de t\u00edmbriques innovadores i acusats contrastos l\u00edrics, es combinen amb una capacitat inexplicable de moure el p\u00fablic amb tot un seguit de sensacions, no necess\u00e0riament c\u00f2modes<\/strong>. Una de les seves primeres obres, Lament a les v\u00edctimes d\u2019Hiroshima<\/em>, n\u2019\u00e9s ja un bon exemple. Penderecki fa \u00fas dels cl\u00fasters \u2013 notes adjacents tocades al mateix temps i que acabarien sent un recurs molt recurrent en les seves obres de maduresa \u2013, aix\u00ed com t\u00e8cniques instrumentals esteses per crear innovadores textures musicals.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s de vuit simfonies completes, una passi\u00f3 \u2013 Segons Sant Lluc<\/em>, 1969 \u2013 diversos formats de m\u00fasica religiosa, i l\u2019\u00f2pera La m\u00e0scara negra<\/em>, s\u2019endins\u00e0 dins la composici\u00f3 de bandes sonores de pel\u00b7l\u00edcules tan c\u00e8lebres com El resplendor<\/em> de Stanley Kubrick, o L\u2019exorcista<\/em> de William Friedkin, que li reportaren tot un seguit de distincions, com ara graus acad\u00e8mics, cinc premis Grammy o el Premi Pr\u00edncep d\u2019Ast\u00faries de les Arts.<\/p>\n\n\n\n El seu \u00fas de t\u00edmbriques innovadores i acusats contrastos l\u00edrics, es combinen amb una capacitat inexplicable per commoure el p\u00fablic<\/strong>. <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Prol\u00edfic creador enfocat en les sonoritats t\u00edmbriques instrumentals, el seu llegat va molt m\u00e9s enll\u00e0, passant de les grans innovacions en la m\u00fasica coral a la combinaci\u00f3 d\u2019estils, g\u00e8neres i formes en cada una de les seves composicions. La substituci\u00f3 de temes i tonalitats com a base per a la construcci\u00f3 musical, amb un estil m\u00e9s l\u00edric i rom\u00e0ntic, fan que sovint se\u2019l consideri la continuaci\u00f3 d\u2019un altre gran geni polon\u00e8s: Friedrich Chopin. En un documental rodat pel mateix Chopin Institute l\u2019any 2015, Penderecki expressa la seva admiraci\u00f3 cap al compositor rom\u00e0ntic, al mateix temps que ratifica la contemporane\u00eftat de les melodies de Chopin com un dels objectius dins les seves pr\u00f2pies composicions.<\/strong> La confian\u00e7a inicial de Penderecki en el so, m\u00e9s que en la melodia o l\u2019harmonia com a tal \u2013 sonorisme \u2013, es pot interpretar com un distanciament entre ambd\u00f3s genis, tot i que en els \u00faltims anys, ell mateix remarc\u00e0 la import\u00e0ncia d\u2019aquests temes, aportant la seva inquietud per buscar solucions dif\u00edcils, per\u00f2 no impossibles.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Com a director, la seva personalitat sobresortia dins de cada interpretaci\u00f3, apostant pels contrastos entre els forts i els pianos, entre els aguts i els greus. Aquella nit de mar\u00e7 de 2003 no deix\u00e0 indiferent ning\u00fa, en un concert on fou patent la seva capacitat de comunicaci\u00f3, no nom\u00e9s amb els m\u00fasics, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb el p\u00fablic. Amb les idees clares, la seva espontane\u00eftat i originalitat van perdurar fins als darrers dies de la seva vida, sempre amb idees per seguir composant. <\/strong><\/p>\n\n\n\n El 9 de mar\u00e7 de 2003, Krzysztof Penderecki portava a l\u2019escenari de la Sala Pau Casals de L\u2019Auditori de Barcelona el seu\u00a0Concerto grosso per a tres violoncels i orquestra\u00a0de la m\u00e0 de l\u2019OBC, en una nit en la que demostr\u00e0, una vegada m\u00e9s, que el seu estil no ent\u00e9n de limitacions.\u00a0Lliure, ecl\u00e8ctic i espiritual, Penderecki […]<\/p>","protected":false},"author":5,"featured_media":5520,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[268,248,254],"tags":[],"class_list":["post-5519","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-protagonistes","category-recomanacions","category-simfonica"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5519","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5519"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5519\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5528,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5519\/revisions\/5528"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5520"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5519"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5519"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonaclasica.info\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5519"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/104.197.101.215:81\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/Penderecki-2.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
Krzysztof Penderecki mor\u00ed el passat 29 de mar\u00e7, deixant darrere seu una traject\u00f2ria que el sobreviur\u00e0, plena de les sonoritats m\u00e9s variades, les textures m\u00e9s innovadores i les melodies m\u00e9s infinites.
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"