Critica

Zoran Dukic: recital de tècnica i sensibilitat

17-02-2020

El passat diumenge 16 de febrer a l’Ateneu Barcelonès, el guitarrista croat Zoran Dukic ens oferí un recital dins d’Els teus clàssics, el 9è cicle de concerts organitzat per l’Associació Joan Manén, que treballa per recuperar i difondre l’obra del músic i violinista català que dóna nom a l’organització. En aquesta ocasió, el programa es va constituir a partir d’un seguit d’obres que varen ser dedicades a Andrés Segovia, guitarrista espanyol que incentivà la creació musical contemporània i amplià el repertori de la guitarra.   
Habilitat tècnica i sensibilitat expressiva van lligades de la mà quan parlem de Zoran Dukic i ho hem pogut veure demostrat els qui vam tenir l’afortunada oportunitat de presenciar el seu recital a l’Ateneu. El guitarrista va obrir la vetllada amb dues obres per fer lluïment de la seva destresa tècnica. Es tracta de la Fantasia-Sonata op. A-22 de Joan Manén i dels 4 moviments que conformen la Sonata d’Antonio José Martínez. La sonata de Manén, de dimensions wagnerianes i inspirada per la Sonata per piano en Si menor de Liszt, va ser adaptada personalment per Segovia amb el beneplàcit del compositor. Juntament amb la Sonata d’Antonio José, que també denota l’originalitat del compositor, ambdues obres van ser satisfactòriament interpretades per l’artista croat, que no posa en dubte la seva exitosa carrera per les sales més prestigioses del món. 
 
La segona part del concert va destacar per la delicadesa melòdica de Dukic, especialment amb el repertori més popular. Fent del recital un encontre més proper amb el públic, el guitarrista va presentar cada una de les peces tot situant-les en el seu respectiu context amb un castellà que demostra, a més a més, la seva estreta vinculació amb el país. Va interpretar Tres temas de Recuerdos de Jaume Pahissa (Preludio. Por el viejo caminoDiálogo i Danza lejana), seguit de la Llegenda catalana de Gaspar Cassadó, obra l’ADN de la qual, va dir, és El noi de la mare: «No canteu!», va afegir entre riures. A continuació, Dukic va presentar els temes més populars de tota la vetllada amb Quatre cançons populars catalanes de Miquel Llobet: El testament d’AmèliaCançó del lladreEl noi de la mare i La nit de Nadal. Van ser especialment maques les dues primeres, interpretades amb una dolçor extraordinària elegantment combinada amb la tècnica pertinent. La sensibilitat expressiva del croat no va ser menys en la Romanza i Scherzo-Vals del mateix compositor, aquesta última més engrescada. El recital va finalitzar amb la Cançó en el mar de Jaume Pahissa: la presència de la seva filla entre el públic i l’aplaudiment que el guitarrista va animar al públic a oferir-li van pintar d’emoció aquesta última obra, que tancava un recital de guitarra inoblidable. Això sí, però: no havia de faltar un Tàrrega com a bis. 
 
Cal dir que el concert que ahir vam gaudir a l’Ateneu no només va esdevenir una prova més de la indubtable genialitat i ductilitat del guitarrista croat, sinó que, a més a més, va fer paleses algunes de les mancances que tenyeixen el panorama musical català actual de color gris. És un fet que a Catalunya encara ens costa programar compositors de casa nostra, especialment si es tracta de cançó popular: veient l’èxit d’aquest meravellós recital, què ens tira enrere? Hem d’esperar que sigui un guitarrista croat qui interpreti les obres de compositors catalans per fer-ho nosaltres? Aquests, però, no van ser els únics interrogants que va fer sorgir el recital. Sembla que els mòbils, els estossecs i els embolcalls de caramels no deixaran mai de ser l’eterna barrera que separa tant a l’intèrpret com al públic de poder gaudir d’un concert en la seva totalitat. És una llàstima que, fins i tot quan es demana al reduït públic que evitin fer sorolls, aquest no sigui capaç d’estar a l’altura de l’únic que se’ls demana i talli contínuament la música i la connexió que aquesta genera amb l’artista i l’audiència. 
 
Tot i que cal reflexionar-hi, el record i el gaudi proporcionats per Zoran Durkic no tenen preu. Tant de bo poguéssim assistir més sovint a recitals com aquest. Bravo pel guitarrista i bravo per l’associació! 

Foto: Zoran Dukic


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Loles Raventós García-Amorena
Loles Raventós García-Amorena
Redactora
@LolesRaventos