A meitats de la dècada dels vint, Robert Gerhard escriu amb desesperació una carta al fundador de la Zweite Wiener Schule. Schönberg va percebre en Gerhard un jove ple de talent i erudició, i, en un moment en què els compositors catalans s’aproximaven a l’estètica impressionista, ell havia mirat nord enllà, a la Viena fin-de-sciècle, que havia estat el centre del món.
