Mozart completà en unes poques setmanes La clemenza di Tito durant l’estiu de 1791, una obra de circumstàncies per a les celebracions a Praga de la pujada al tron del nou emperador austrohongarès, Leopold II. El poc temps disponible per a la composició i els problemes de salut que portarien el geni de Salzburg a la tomba donaren com a resultat una òpera dramàticament pobra, d’exaltació del sobirà, però amb una partitura farcida de grans moments vocals més propers a aïllades àries de concert, als que Mozart afegí el seu talent en diversos moments de conjunts, amb un inspiradíssim final de l’acte primer.