Òpera

​Josep Palet, el tenor de Martorell que va esdevenir un fenomen de l’òpera

05-06-2017
Retrat del tenor Josep Palet i Bartomeu (Martorell, 7 de juny de 1877 – Milà, 1 de febrer de 1946). Obra dels Fotògrafs Napoleon de 1910.
Fa 140 anys, va néixer a Martorell Josep Palet, un jove superdotat pel cant que va ser descobert quan treballava com a aprenent de pastisseria. El seu talent el va portar a triomfar pels teatres d’òpera d’arreu el món. Tot i el seu èxit internacional, Martorell sempre va ser el punt de referència per a Palet, el lloc on sentia que tornava a casa.

Ara, la seva ciutat natal homenatja la seva figura amb tot un any d’actes commemoratius, incloent-hi diversos concerts d’òpera i la primera edició d’un concurs de cant.  Així mateix, Jaume Tribó, apuntador del Liceu, ofereix la conferència Redescobrint Palet el 7 de juny, i del 30 de juny al 17 de setembre es podrà veure l’exposició Josep Palet. O tenor o res. Aleix Palau Talavera, comissari de l’exposició i gran coneixedor de la vida i obra de Josep Palet, explica per a Barcelona clàssica algunes de les vivències més destacades de la figura del tenor. 

Palau ha investigat exhaustivament i recopilat tots tipus d’informació, a través de notes, material discogràfic, cartes, diaris… Reconeix que existeixen algunes mancances importants  en la biografia del tenor, ja que bona part de l’arxiu històric i personal guardat la seva casa a Milà va quedar destruït durant la II Guerra Mundial. Tot i així, el llegat que s’ha recuperat és prou  important.
 
Josep Palet va néixer a Martorell el 7 de juny del 1877. De família benestant per part del pare, va estudiar, junt amb el seu germà, a Saragossa, però van contraure el tifus i tornaren amb la família a Martorell. Ells es van curar, però els pares es van contagiar i el pare va morir de forma fulminant poc temps després. El germà va estudiar al seminari i ell va continuar els seus estudis, mentre feia algunes classes de música.

Se’n va a Barcelona a fer d’aprenent a una pastisseria i allà coneixeria al seu protector i mecenes, l’industrial Ramon Batlló, qui, veient les seves aptituds, el va recomanar al compositor i director d’orquestra Joan Goula. Aquest li faria de representant i l’ajudaria en la seva formació i també a impulsar la seva carrera. Amb només nou mesos de preparació i amb 23 anys, Palet va debutar al Liceu, amb La Favorita de Donizetti. L’èxit va ser rotund. El dia del debut, les entrades ja estaven exhaurides i la policia hi va haver d’intervenir. Els diaris recullen que tothom el volia veure i no hi havia més localitats.

Aquell dia naixia el fenomen Palet i la seva carrera ja seria imparable. Actuaria als principals escenaris operístics del món i enllaçaria èxits, arreu on anava.

Un superdotat de la música

Una de les característiques del tenor Palet i que remarca el comissari Aleix Palau és la celeritat del seu aprenentatge: tenia una capacitat d'estudi molt gran i una gran retentiva que li permetia recordar nombroses òperes. Quan debuta al Liceu, ja sabia sis òperes i amb el temps el seu repertori es va ampliar, fins al punt que es diu que va arribar a conèixer més de 90 òperes.

Una altra característica molt important que remarca el comissari de l'exposició són les seves aptituds vocals i musicals. Diuen que tenia una veu preciosa que modulava a voluntat i que la seva dicció era molt bona, ja fos en els tons alts i aguts com en els baixos, el que li permetia que pogués adaptar-se als repertoris més diferents. Era capaç de cantar Lohengrin i Els mestres cantaires de Nuremberg de Wagner, Els Hugonots de Merbeyer, La Gioconda de Ponchielli, Lucia di Lammermoor de Donizetti, Rigoletto i Un ballo in maschera de Verdi… També diuen les cròniques que la seva veu va mantenir sempre la mateixa frescor vocal, malgrat els anys, i que podia cantar les mateixes òperes dels inicis.

Fenomen Palet

Arrel també del seu debut al Liceu, la seva carrera es va desenvolupar de forma molt ràpida. A la setmana següent ja debutava al Teatro Real de Madrid, amb Lohengrin de Wagner, i poc després era a Lisboa, Bilbao, Valladolid i ben aviat debutà a Treviso i d'altres ciutats d'Itàlia, on tindrà també un gran èxit amb el repertori italià.

El 1904 debutà a Rio de Janeiro, el 1905 ho farà a Egipte i actuarà als millors teatres del món: Argentina, Brasil, el Gran Teatro de L'Havana, Mèxic, Xile, Veneçuela, San Francisco, Boston, Canada… Quan torna a Italià, debuta a Palermo, a Roma, a La Scala de Milà… L'any 1911 es casa amb Luisa Eringio i amb el temps s'instal·la a Milà.

No deixarà de treballar, tant a tot el continent americà com als principals teatres d'Europa. Feia moltes gires, però sempre tornava a la seva casa de Martorell. Actua al Liceu diverses temporades i també al teatre Olímpia, a Les Arenas i al Novedades. L'any 32, el Liceu li fa una gala d'honor de comiat.

Palet s'implicarà en qüestions socials i musicals. Promourà el Teatre Natura, un teatre que es feia a espais naturals, i també en festivals benèfics, per ajudar l'hospital de Martorell. Quan torna als anys 30, fomenta el teatre líric Nacional, que neix amb la intenció de què es fessin òperes cantades en català, un projecte que no acabarà d'arrelar.

Els darrers anys de la seva vida no van ser fàcils. Continuava cantant i fent gires per ciutats petites, però la carrera va anar declinant i la seva economia també es veu afectada. A més, la guerra civil espanyola el va marcar molt: ell era profundament catòlic i el germà, rector de Cornellà és afusellat. Quan comença la segona guerra mundial, el seu fill va a la guerra i, a més, cau una bomba a casa seva que destrueix el seu arxiu personal. Tots aquests fets van debilitar, sens dubte, la seva salut. Ell volia tornar a Martorell, però va morir a Milà l'any 1946, mentre anava en tramvia. Tenia 68 anys.

El mateix any de la seva mort, la ciutat li dedicà un gran homenatge i se'l proclamà fill predilecte de la vila. Ara, 140 anys després, la ciutat torna a recordar la seva figura per a que els aficionats a l’òpera no oblidin mai al tenor de Martorell que va esdevenir universal.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *