La 29a edició del llibre ‘Temporada d'òpera’ compta amb la col·laboració de l’artista Josep Maria Riera i Aragó
L’òpera es pot esguardar des de les paraules, des dels colors, des dels materials i les textures, des de les històries i les anècdotes, des de les vivències pròpies, des del coneixement acadèmic. Es poden projectar tantes mirades diferents sobre una mateixa òpera que tothom pot trobar la manera d’entrar-hi. Amb aquest convenciment, l’Associació d’Amics del Liceu fa 29 anys que edita el llibre Temporada d’òpera, una publicació anual en què personalitats d’àmbits ben diversos aporten, des del seu punt de vista personal, les claus de les òperes programades pel Gran Teatre del Liceu.
“La idea d’aquest llibre és que els aficionats a l’òpera tinguin al seu abast una eina per poder ampliar els seus coneixements i així poder gaudir millor de la música”, comenta la periodista Maria Gorgues, que dirigeix i coordina aquesta publicació des de fa 7 anys. El projecte Temporada d’òpera encaixa perfectament amb la raó de ser d’Amics del Liceu, que va fundar-se l’any 1987 amb “la voluntat de donar suport a l’activitat del Gran Teatre del Liceu i de ser una plataforma de divulgació de l’òpera i la música en general”.
A Temporada d’òpera trobem anàlisis rigoroses, fetes per musicòlegs i intel·lectuals de prestigi internacional, però també presentacions més lleugeres i íntimes, escrites per personalitats destacades de diferents àmbits. L’únic denominador comú de tots els col·laboradors és l’afició per l’òpera. En aquesta 29a edició participen, per exemple, el jugador de bàsquet Pau Gasol, l’artista i escriptora Irene Solà, l’arquitecte i poeta Quim Español, l’escriptora Tracy Chevalier i el músic i escriptor Gerard Quintana.
A més, el llibre incorpora cada any la visió d’un artista plàstic, a qui es demana que elabori tres obres per cada títol d’òpera programat. L’artista convidat d’enguany és l’escultor i pintor Josep Maria Riera i Aragó (Barcelona, 1954). Les obres que ha creat per Temporada d’òpera apareixen al llarg del llibre. Els originals estaran exposats al Balcó Foyer del Liceu entre el 2 de desembre de 2020 i l’11 de gener de 2021 (inicialment, l’exposició s’havia de fer entre el 19 de novembre i el 30 de desembre, però va ajornar-se per culpa de la cancel·lació temporal dels esdeveniments culturals, impulsada per la Generalitat per fer front a la segona onada de la pandèmia).
Pintar la música
Josep Maria Riera i Aragó, que és sobretot conegut per la seva obra escultòrica, va encarar aquest projecte com un repte i com una oportunitat per fer un treball molt diferent de tot el que havia fet abans. Tal com s’explica a la introducció del llibre Temporada d’òpera, aquest artista “pot ser descrit com un poeta visual, un escultor que gaudeix igualment a l’estudi de pintura o al taller de gravat”.
La seva versatilitat queda plasmada en els 36 originals —tres per cada títol programat— que ha elaborat per aquesta ocasió. Riera i Aragó juga amb els materials i les textures. Explora les possibilitats amagades en els mateixos suports de les obres. Hi trobem obres fetes sobre paper, però també sobre cartró i tela. Els papers que empra, sovint tímidament arrugats, quasi mai són blancs, sinó que opta per colors groguencs i marronosos, amb les vores destenyides o cremades. Hi predominen els tons vermellosos, daurats i negrosos. Algunes obres estan fetes a partir d’objectes ja existents, com ara el ventall florejat que Riera i Aragó presenta en relació amb La traviata, de Verdi.
“Com que el que se’m va demanar eren tres imatges per cada òpera, i donada la diversitat de totes elles, vaig decidir que perquè el conjunt tingués unitat, del títol de cada òpera en faria una imatge que a mi em suggerís el sentiment general, i les altres dues imatges serien fruit d’una reflexió sobre quelcom subjectiu però alhora representatiu respecte de cada obra”, segons explica l’artista en una entrevista publicada al Full Informatiu número 55 dels Amics del Liceu. L’artista ha decidit exposar juntes les tres obres dedicades a cada òpera, perquè al seu parer formen part d’una mateixa unitat.
Riera i Aragó és un gran amant de l’òpera. Abans de començar a crear materialment les obres plàstiques, va fer un procés profund d’investigació per abstreure els temes centrals de cada òpera i així poder plasmar-los a través del seu art. Durant aquest procés, va comptar amb l’ajuda de Pilar Páramo, la seva esposa, amb qui va conversar llargament sobre les diverses òperes.
L’òpera, una art contemporània i per a tothom
“A través de l’òpera es poden explicar coses molt contemporànies. I té gràcia que un metge, o una científica, o una esportista, o un arquitecte puguin parlar-ne. Busquem perfils variats i els donem total llibertat. Ens hem trobat amb punts de vista insòlits”, diu Maria Gorgues.
Com tota expressió artística, l’òpera ens interpel·la, ens parla de nosaltres. Cadascú desxifra una obra segons la seva subjectivitat. I precisament per això resulten tan interessants els punts de vista de les personalitats que participen de Temporada d’òpera. Per exemple, el conegut jugador de l’NBA Pau Gasol veu en el personatge de Don Giovanni l’expressió d’un mite, i ho relaciona amb la necessitat de posar els mites “a dalt d’un pedestal”, una necessitat especialment imperant al món de l’esport: “L’esport col·lecciona mites igual que Don Juan col·lecciona amors: un dia estàs al cel, l’endemà estàs a l’infern. Molts esportistes professionals passen de guanyar molts diners a perdre-ho tot quan es retiren, de l’èxit absolut al fracàs més dolorós, després de deixar-se emportar per temptacions de la vida”.
La directora i dramaturga Anna R. Cosa, a qui toca parlar de La traviata, de Verdi, relaciona el cas de Violetta amb el moviment feminista actual i fa una crítica de la prostitució i de l’amor romàntic, que porta la protagonista de l’òpera a “sotmetre’s a l’altre fins a les últimes conseqüències, fins a la pèrdua total de la voluntat”.
El cantant de Sopa de Cabra, Gerard Quintana, és l’encarregat de presentar Tannhäuser, de Wagner. Explica la seva primera experiència al Gran Teatre del Liceu. “No imaginava que entrar-hi deixaria petja en mi per sempre. Estava a punt de descobrir Richard Wagner”, explica Quintana amb un to melancòlic.
Tots ells, i molts d’altres, han accedit a compartir un bocí de la seva passió per l’òpera. Ens fan més plana i plena l’entrada a les òperes programades al Liceu, i al mateix temps ens fan un regal summament valuós: ens obren les portes de la seva sensibilitat.
