Barcelona Clàssica: És bo tenir expectatives d’arribar lluny quan ets estudiant?
Arnau Tomàs: Crec que és millor no limitar les teves metes. Quan els estudiants tenen 15 ó 16 anys, tots els somnis estan oberts. Després, a mesura que passa el temps i arribes a certa maduresa, el mercat ja et posa en el teu lloc. Però , d’entrada, diria als joves que no s’autolimitin.

B.C. Era el vostre cas? Ja pensàveu que algun dia arribaríeu a complir 20 anys amb el vostre quartet de corda?
Arnau T. Diria que sí. Al menys, hi havia la il·lusió de fer-ho.
Vera Martínez: Quan vàrem començar, tots érem molt joves. Vam anar fent camí amb el temps. Però sí que, des del començament, teníem clar que volíem viure d’aquest projecte, amb tot el que això comporta: el nivell, la dedicació, els viatges, etc.

B.C. Moltes vegades heu parlat del mestratge d’altres músics importants a la música de cambra, com ara el Quartet Hagen, entre d’altres. Per a vosaltres, és més interessant la dinàmica que s’estableix a les masterclasses o la relació entre l’alumne i el professor habitual?
Vera M. Totes dues coses són importants per a un músic. Recordo que el fet que personatges importants vinguessin a fer una masterclass et motivava molt. Però evidentment també és molt important la relació amb el professor dia a dia.

B.C.  Tots quatre compagineu el Quartet Casals amb la docència i amb la participació a masterclasses amb estudiants. Què us aporta aquesta activitat?
Jonathan Brown: Ens ajuda, sobretot, a tenir perspectiva. Canviar el punt de vista i mirar una interpretació des de fora et fa més fàcil entendre el què està passant i ens permet establir prioritats i fórmules d’equilibri. I, després, tota aquesta perspectiva l’apliquem al quartet. Resulta especialment important per a nosaltres, perquè no som solistes. Som quatre perspectives diferents que han d’encaixar en un mateix discurs.
Vera M. Nosaltres som una summa de les perspectives dels quatre. És diferent de la posició d’un solista, que pot desenvolupar les seves pròpies idees sense haver de consensuar-ho amb ningú.
Jonathan B. La docència també ens ajuda a actualitzar-nos a partir del contacte amb les idees dels alumnes. És una forma de repensar contínuament quines són les possibilitats de fer les coses.
 

B.C. Al llarg de la vostra trajectòria, va haver-hi algun punt, algun moment definitiu per a la vostra projecció?
Abel Tomàs: Mai no hem tingut un moment que suposés un gran salt. No hem estat un jugador de futbol del Barça B, que de cop passa a jugar al primer equip i esdevé una estrella. Això, a la música clàssica, no passa. Però si n’hi ha hagut alguns moments importants, que ens han ajudat a fer un pas endavant, que han estat alguns premis a concursos, entrar a una bona agència i gravar amb el segell Harmonia Mundi.

B.C. Quina ha estat la fórmula de l’èxit?
Arnau T. Jo crec que hauríem de parlar d’una síntesi de fórmules. Que un quartet aguanti molt temps és una combinació de moltes coses.
Abel T. Evidentment, es necessita talent. Però també entesa musical i respecte.
Vera M. I comunicació. I organització. En un quartet, l’organització és encara més important que per un solista. El treball del dia a dia és fonamental.
Jonathan B. També balanç i tolerància. Cadascú tenim la nostra pròpia personalitat i s’ha de trobar l’espai comú.

B.C. Parleu de la importància de l’organització. Com us organitzeu?
Arnau T. Quan comencem a organitzar el calendari d’una temporada, primer bloquegem els períodes de concerts i distribuïm el què serà el mes de viatjar per Estats Units, el mes de viatjar al Japó, el mes de viatges per Europa, etcètera. A partir d’aquí organitzem el calendari d’assajos per a aquests concerts. És com el tauler del Monopoly, amb caselles ocupades i caselles buides que es poden anar omplim. I encara hi ha més coses a afegir: si volem treure repertori nou, s’han de planificar assajos per a aquest repertori. El que queda, el dediquem a la docència i a la nostra activitat individual. Cinc o sis mesos abans que comenci una temporada, ja la tenim tota planificada.
Abel T. Ara ja tenim tancada la temporada 2017/2018 i estem programant coses pel 2019 i fins i tot 2020.

B.C. I aquesta organització, la dirigiu tota vosaltres?
Abel T. Normalment, sí. Enguany, com que calia afegir la celebració del 20è aniversari, hem demanat ajuda. Però l’essencial el portem nosaltres.

B.C. També l’organització dels viatges i de l’agenda, el transport dels instruments…?
Vera M. Sí, sí. Tot això ho fem nosaltres.

B.C. Aquesta temporada, destaca el projecte d'interpretació de la integral de quartets de Beethoven. Com afronteu aquest repte?
Arnau T. Durant tots aquests anys nosaltres hem anat aprenent Beethoven. El treball bàsic estava fet. Però la interpretació requereix moltes decisions, perquè Beethoven és tan ric i tan variat que sempre permet afegir coses noves. També estudiem què hi poden aportar les noves tendències, fer més o menys vibrato o una aproximació més o menys historicista.

B.C. Què voleu aportar vosaltres a la interpretació de Beethoven?
Arnau T. Volem fer una versió on l’element historicista sigui molt important. Una cosa interessant és que volem variar els arquets en funció de la peça, ja que, a l’època de Beethoven, no es tocava tot amb els mateixos arquets. Actualment, això de canviar els arquets en un mateix concert no es fa mai.
Abel T. A més, Beethoven admet moltes possibilitats de variació: els tempos, els gestos… Són moltes formes diferents d’interpretació.

B.C. Com és la gira internacional amb Beethoven?
Jonathan B. Els mesos vinents, des d’agost del 2017 fins al gener del 2019, estaran pràcticament dedicats a Beethoven, compaginant-lo amb un altre projecte destacat de música contemporània, que són els sis encàrrecs fets per sis sales europees a compositors actuals perquè nosaltres estrenem una obra a cada sala: L’Auditori de Barcelona, Auditorio Nacional de Madrid, Wigmore Hall de Londres, Cité de la Musique de Paris, Het Muziekgebouw d’ Amsterdam i el Conservatorio Giuseppe Verdi de Torí.
 

Arnau T. Durant tres temporades, tenim un paper de residents amb la col·lecció d’instruments, com a relleu del Cuarteto Quiroga. Tenim el compromís de fer dos programes a l’any amb ells. Són instruments especials. No hi ha dubtes de la seva qualitat, però s’han tocat molt poc i pateixen una miqueta d’adormiment. Són com a belles dorments. Del primer dia que els toques al tercer, ja es nota una millora.

B.C. És fàcil aquest salt de l’historicisme a la música contemporània?
Vera M. Nosaltres intentem combinar-ho tot. Ara hem estrenat una obra de Francisco Coll amb l’Orquesta Nacional de España y David Afkham. Si hem d’anar fent pauses, perquè és molt repertori i molta música nova.
Arnau T. A més, la música contemporània és molt variada i cada compositor és diferent. En el passat, durant les diverses etapes històriques, els compositors s’encabien més en una determinada tendència i es compartien més coses. Avui dia, tot i que evidentment hi ha corrents, la variació és molt més gran.

B.C. Us heu plantejat experimentar i, per exemple, tocar en llocs de música moderna?
Jonathan B. Alguna vegada hem fet coses semblants, però per apreciar un quartet de corda cal una bona acústica i la sonorització d’un bar o una discoteca, que és molt seca, no ajuda molt. Tampoc no crec que els promotors musicals estiguin molt interessats. I nosaltres no tenim temps! Però no estem en contra de la idea, si es fa bé. Per què no un cicle de concerts a Luz de Gas, per exemple?

B.C.  Les retransmissions per streaming i les reproduccions digitals són compatibles amb la proximitat necessària per apreciar un quartet de cambra?
Abel T. Nosaltres hem fet una gravació a L’Auditori amb la integral de quartets des Schubert i la qualitat és molt bona. Si està ben gravat, l’experiència és molt viva. És més; amb el DVD, es poden apreciar gestos i detalls que en els concerts en viu no es veuen.

B.C. Compartiu certes opinions que diuen que cal renovar la clàssica?
Arnau T. Jo crec que el que es necessita és donar més transcendència a la clàssica. La repercussió mediàtica actual de la música és molt pobre. La clàssica és pràcticament invisible als mitjans generalistes. Abans encara hi havia alguns programes a la televisió, encara que fossin minoritaris; ara, ja no. I d’aquesta manera es crea un cercle viciós, pel qual les televisions només donen un determinat tipus de continguts per por a perdre audiència i els espectadors no poden conèixer altres coses.
Vera M. El problema va més enllà. Jo crec que s’hauria de fer alguna cosa a nivell educatiu. De la mateixa manera que tots els nens fan educació física, no per esdevenir atletes d’elit, sinó per adquirir hàbits saludables, també caldria aprendre a tocar un instrument, independentment que el futur vulguin ser músics professionals o no. La música és essencial pel desenvolupament dels nens.