La primavera al nostre país és sinònim de sol i bon temps, però també de tempestes fugaces. Aquestes pluges de primavera han inspirat a artistes d’arreu i, en unes setmanes en què sembla que s’està complint la dita que “al maig cada dia un raig”, des de Barcelona Clàssica us recomanem cinc obres per posar banda sonora a aquests moments de ruixats i trons.

–Stormy Weather de Harold Arlen i Ted Koehler.

Cantada per grans estrelles del jazz com Frank Sinatra, Etta James, Ella Fitzgerald, Lena Horne o Billie Holiday, aquest estàndard escrit el 1933 ha esdevingut tot un clàssic. La lletra ens trasllada a la melancolia que desprenen els dies plujosos i grisos. La desafecció amorosa esdevé el tema central de la lletra d’una melodia decandida i evocadora. L’adaptació d’Etta James ens trasllada a la monotonia del so de la pluja amb un acompanyament repetitiu i relaxant, perfecte per reflexionar sobre el que ens inquieti mirant com plou a través de la finestra.

– Miroirs No. 3, Une barque sur l’ocean de Maurice Ravel.

Aquesta peça forma part de la col·lecció de peces per piano escrites el 1905. Veiem com Ravel s’assenta a l’estil impressionista que ens recorda a escenes naturals i ens apropa a un món bucòlic. Tot i que Une barque sur l’ocean evoca una barca que navega sobre les onades de l’oceà, la gran multitud d’arpegis i les melodies que imiten el fluid de les corrents oceàniques ens poden recordar al moviment de l’aigua dolça de la pluja. Els arpegis ens fan pensar en les grans cortines d’aigua que reguen boscos i camps i en les rieres que s’omplen d’aigua cristal·lina. Aquesta sèrie s’anomena Miroirs a partir d’una cita del Juli Cèsar de Shakespeare que diu: “La vista no es coneix ella mateixa abans d’haver viatjat i haver trobat un mirall on es pot reconèixer”. L’objectiu, per tant, era mostrar imatges visuals i atmosferes de cinc personatges diferents. L’escollida per l’ocasió, està dedicada al pintor Paul Sordes.

–Águas de março d’Antônio Carlos Jobim.

Escrita el 1972, Águas de março ha estat intepretada per multitud de figures importants de l’escena de la bossa nova brasilera. Aquesta Bossa està inspirada en el mes més plujós de Rio de Janeiro. El març es caracteritza per tenir tempestes sobtades amb fortes pluges i forts vents que causen inundacions a molts llocs de la ciutat. La melodia té una progressió descendent constant, com el torrent d’aigua de les pluges que corren pels canalons, que normalment arrosseguen pals, pedres i qualsevol cosa que s’endugui de les zones més elevades de la ciutat. Si bé les pluges primaverals mediterrànies poc tenen a veure amb les tempestes tropicals, algunes pluges tenen prou força per entapissar els terres de patis i jardins de fulles dels arbres i rescatar branquillons que havien quedat encallats als taulats. La versió escollida està interpretada pel mateix Jobim amb la cantant Elis Regina.

– Aires poètics op 85. Núm 6. Vzpominani (Reminiscència) d’Antonín Dvořák.

Reminiscència forma part del cicle de piano més llarg i elaborat de Dvořák. El txec va escriure aquest cicle la primavera de 1889 en menys de dos mesos, una part a Praga i una altra a la seva residència d’estiueig lluny de la capital. L’aire calmat de l’andante ens ajuda a relaxar-nos amb la pluja i ens transporta a la solemnitat de la primavera. Un gran nombre de les obres de Dvořák del període dels anys 80 tenen un aire nostàlgic i ple dels records de la joventut, la primavera de l’ésser humà.

–When sunny gets blue de Marvin Fisher i Jack Segal.

Aquesta cançó va ser escrita el 1956 a Nova York i ha estat interpretada per grans figures del jazz. L’ús del color blue (blau) per designar la tristor i el desencant és molt recurrent en el món del jazz. La cançó ens parla d’una persona amb uns ulls “grisos i ennuvolats” que espera trobar l’amor en un dia plujós. La lletra, fins i tot, reprodueix el xip-xap de com cau la pluja. La versió de Norah Jones transmet molt aquesta sensació amb un sobri acompanyament de piano que ens fa entrar en un estat melancòlic.

https://www.youtube.com/watch?v=mWAOYSqdhcw

---

---