Adriana Alcaide és una violinista nascuda a Barcelona fa 46 anys. Ha conreat el camp de la música barroca i, més recentment, el de la improvisació. Amb un llarg historial de participacions en formacions d’arreu del món i el seu primer disc en solitari a punt de sortir del forn, s’ha afrontat a aquesta crisi buscant alternatives. “L’escalfor del públic”, explica, és el que la va portar a fer el seu primer concert online el passat dia 4 d’abril a través de Youtube. Parlem amb ella sobre aquesta nova experiència i la complexa situació en què està sotmès el sector musical en aquest moment.
Per què vas decidir fer un concert online?

Vaig veure que tenia la necessitat de seguir expressant i comunicant. Com que no puc anar a fer concerts o sortir de casa, vaig decidir buscar la manera de poder portar la música a la gent. Si bé és cert que l’experiència és diferent, perquè no és el mateix que anar físicament a un concert i sentir en la teva pròpia pell la vibració del so, l’emoció de l’artista… Després de l’experiència d’aquest primer concert veig que a la gent li arriba molt, que tenen moltes ganes de seguir-se nodrint de la música.

Perquè el retorn del públic no és el mateix…

Va ser molt estrany perquè són molts anys de fer concerts d’una manera en què tens el feedback del públic a l’instant. Els artistes ens nodrim i ens enriquim amb la resposta del públic. En aquest cas, no el sentia directament però sí que estava molt connectada amb la gent, perquè molts s’hi havien afegit. També m’agradava el fet de no tenir aplaudiments, sentir la música pura. En aquests casos intentes ser el més honest i humil amb la música.

Hi ha algun aspecte que t’hagi sorprès, que no t’esperessis d’aquesta primera experiència?

Potser el fet de parlar a través d’una pantalla, en el sentit que m’ho havia de fer tot jo sola, jo mateixa em feia els comentaris… Una sensació que no coneixia. Era tot menys directe i no tan espontani.

Al concert et vam sentit tocar Telemann, Bach, Matteis… per què aquesta elecció?

El violí barroc és un instrument que, com a solista, et dona un so molt específic. No hi ha aquella riquesa sonora i harmònica que tens quan toques amb un baix continu i d’altres instruments. És un repertori molt més íntim i en petit comitè. Volia que la gent veiés diferents colors de la música barroca, segons el país i les característiques de cada compositor. Una mostra del gran nombre de cares que té el Barroc, tot i que sovint se l’encapsuli: des del mestratge, l’espiritualitat i la intel·lectualitat de Bach, l’extravagància de Biber, el llenguatge particular de Matteis al color de les fantasies de Telemann.

Però també hem vist que t’agrada improvisar i fer interpretacions contemporànies.

Tota la recerca que he fet de la música barroca em porta als orígens, a la puresa de la música per si mateixa. Aquest apropament m’ha portat a descobrir el meu propi llenguatge. Encara que interpreti música del Barroc, la veig a través dels meus propis ulls. Jo també tinc unes necessitats expressives i per això intento connectar-me amb diverses parts de mi mateixa que aporten molta més puresa. M’agrada molt aquesta combinació de passat i present, és un  concepte molt propi del Barroc. Creo improvisacions amb coses que m’han marcat, com ara els meus viatges al Japó amb el grup d’arrel oriental Soubugen, alhora que prenc consciència de la força dels meus ancestres.

Quan serà el següent concert en què et podrem sentir online?

Possiblement cap el dia 17 d’abril. M’agradaria fer un concert d’aquest tipus cada quinze dies durant el temps que duri aquesta situació.

També has posat a disposició el teu mail per acceptar donacions, en un format de taquilla inversa digital.

No tinc gaire per la mà el sistema de donacions, però volia oferir el que estic fent i que la gent que se senti agraïda i que vulgui contribuir, pugui donar el que sentin o puguin. Vull que la cultura estigui a la mà de tothom i confiar que la gent valori la feina que fas. Tot i així, encara no he trobat una manera de fer-ho fàcil per la gent. És tot molt nou per a mi, però vaig millorant.

El COVID està afectant econòmicament a molts músics, m’imagino que també deu ser el teu cas.

M’està afectant de la mateixa manera que a tots els autònoms i els artistes. En el seu moment vaig prendre la decisió de només fer concerts, per tant, no estic fent classes a cap conservatori o escola de música. Els meus ingressos es basen en els concerts i activitats musicals que faig arreu d’Europa i ara mateix està tot congelat. En aquesta situació és un xoc molt fort veure que, de sobte, no tens cap ingrés. És per això que és una gran oportunitat per a re-inventar-se i re-questionar-s’ho tot plegat.

Treballes en diversos projectes i formacions, en quins estaves quan et va enganxar el confinament?

Just acabava d’arribar de Mallorca de tocar amb una orquestra d’allà, tenia planejats diversos concerts per aquestes setmanes. De moment, tots estan cancel·lats fins al juny. Intento no pensar massa en aquestes coses perquè és força desesperançador, però s’ha d’acceptar el què hi ha i buscar noves sortides.

Estàs podent treballar en algun projecte de futur, com ara el teu primer CD anomenat Still Life?

Fa uns mesos que vaig enregistrar el meu primer CD, ara n’estic acabant el disseny i cap a principis de maig, aproximadament, sortirà el meu primer àlbum com a solista. En tot aquest temps confinada em puc preparar tot un repertori per fer un segon CD. És una auto publicació amb un repertori que compagina la música barroca amb les meves pròpies creacions improvisades.

Creus que exemples com els teus són paradigmàtics dels canvis en la indústria musical degut a aquesta crisi?

Aquesta situació ha marcat un abans i un després i hi haurà molts canvis profunds, que segurament ni podem imaginar. És imprevisible com continuarà tot però desitjaria que tant la societat en general com les institucions que donen suport a l’art i la cultura se n’adonessin de l’imprescindible que és la música pel creixement personal i pel benestar emocional, factors que determinen una salut física satisfactòria. Tant de bo aquesta situació que estem vivint ens ajudi a obrir els ulls i veure que sense nodrir -nos culturalment no evolucionem com a humanitat. L’art i la cultura donen llibertat a l’ésser humà i l’eleven per sobre de les necessitats primeres. Potser ha arribat l’hora de buscar un sentit més profund a la nostra existència. I aquesta és una gran oportunitat per a produir un canvi.

Fotos: La violinista Adriana Alcaide.
 

---

---