Nascuda a Barcelona, Alba Ventura és una de les pianistes catalanes amb millor carrera internacional, amb actuacions en els millors auditoris europeus. Va ser escollida pel selecte circuit ECHO Rising Stars en la temporada 2009-2010 i ha estat guardonada, gràcies a la seva projecció global, en els Premis IMPULSA de la Fundació Príncep de Girona. Actualment és també professora del Conservatori Superior de Música del Liceu.

Durant la temporada 2016/2017 ha protagonitzat, entre altres, el recent concert de l’Orquestra Camera Musicae sota la direcció d’Antoni Ros-Marbà. Així mateix, ha estat immersa en diversos homenatges a Enric Granados, com el viscut a L’Auditori amb Ibercamera durant la temporada 2015/2016. Recuperem l’entrevista que ella va concedir a Barcelona Clàssica al juny de 2016, just amb motiu d’aquest concert.
 

Barcelona Clàssica: Com sorgeix la idea d'homenatjar Granados en el cicle de Ibercámara? ¿Va ser idea de la promotora o va ser idea teva?Alba Ventura: La veritat és que jo vaig proposar aquest programa de recital per homenatjar Granados. És un concert que m'il·lusiona molt, i m'alegro que l'Auditori i Ibercámara també hagin cregut en ell. 


B.C. El programa es completa amb Chopin. Per què? Hi ha punts en comú entre Granados i Chopin?
A.V. Justament he programat aquestes peces de Chopin per la mateixa raó que he programat la dansa de Granados a la segona part. Aquestes són peces que ell mateix va interpretar en un concert que va tocar al Teatre Líric de Barcelona, ​​el 1890, a la tornada de la seva estada a París. La idea és homenatjar Granados principalment com a compositor, però també com l'intèrpret de gran qualitat que va ser. A més, també vaig demanar a dos fantàstics compositors catalans actuals, Jordi Cervelló i Benet Casablancas, que componguessin peces inspirades en la seva música per acabar de completar el programa.

B.C. Durant aquest any, hi ha hagut a Barcelona diversos concerts dedicats a Granados (alguns, també interpretats per tu mateixa). Què creus que és el més rellevant que quedarà d'aquest any d'homenatges a la figura del compositor?A.V. Sens dubte, l'empremta que la seva música i el seu “pianisme” han deixat, tant en músics com en el públic.  
 
B.C. Has trobat a faltar alguna cosa en els diversos homenatges programats? Et hagués agradat afegir alguna cosa més?
A.V. No. Pel que he vist aquests mesos, hi ha hagut homenatges de diferents formats, amb repertori i estètiques diferents. Cada projecte té el seu caràcter, i realment hi ha hagut propostes molt interessants.

B.C. El format del concert és alguna cosa més “intimista” que els concerts habituals d'Ibercamera, gràcies al nou cicle de cambra que han posat en marxa aquesta temporada. Creus que és el format ideal per al piano o es pot estar igual de còmoda en grans auditoris?

A.V. La sensació de tocar en un auditori mitjà o un de gran és molt diferent i t'aporta coses diferents. Però crec, sens dubte, que, per al públic, és més apropiat escoltar recitals i concerts de cambra en una sala petita.

B.C. Quins són els teus propers projectes?
A.V. A part d'alguns concerts, recitals en solitari i col·laboracions de cambra, m'il·lusiona molt el meu últim projecte discogràfic, un disc d'estudis. Estic a punt de presentar-lo.