acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'
Error a la base de dades del WordPress: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_meta_data' doesn't exist]SELECT * FROM wp_ppress_meta_data WHERE meta_key = 'content_restrict_data'

El proper diumenge 8 de juliol s’estrena La favorite de Donizetti al Liceu. Christina Scheppelmann va presentar la producció en roda de premsa juntament amb els cantants Clémentine Margaine i Eve-Maud Hubeaux (Leonor), i Michael Spyres i Stephen Costello (Fernando).
La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, diu estar molt contenta de reprendre aquesta producció de La favorite per la qualitat de la música de Donizetti i el cast “encara millor” que compta amb tres intèrprets que debuten en el rol, excloent a Clementine Margaine; segons Scheppelmann serà “un gran repte per als tres”.
Clementine Margaine va indicar la dificultat que té cantar aquesta òpera, com totes les de Donizetti, per diverses raons. L'òpera requereix una gran tècnica actoral que se suma evidentment a la lírica; d’altra banda les àries requereixen notes d'un ampli espectre tonal, altes, mitjanes i baixes; tot això la fa tècnicament difícil però alhora interessant. Per a una mezzo no deixa de ser una gran oportunitat el fet de tenir el paper protagonista, encara més si el libretto està en francès i per tant en la llengua materna de Margaine. Segons la cantant, el bel canto en aquest idioma “és mes difícil que en italià, que és més verista”, tot i així diu preferir el Don Carlos francès per sobre del Don Carlo italià.
tensant al màxim la seva tesitura, especialment en les notes baixes, i portant-los a l'extrem. Per al tenor el “bel canto” no representa una època determinada sinó que és més aviat un estil de cant. Va afegir que La favorite és una opera enèrgica, elèctrica i electritzant, amb moltes àries completes i sense talls, i alguna d'elles de llarga durada. Segons el cantant, aquest reguitzell de característiques requereixen que el cantant tingui unes molt bones capacitats i una gran tècnica vocal.