El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix el mot dansa com “acció de dansar; ball. Art de dansar”. A trets generals, aquestes definicions són ben certes. Però, què és l’art de dansar? La dansa, com totes les arts, és molt extensa. I, a mesura que la nostra societat avança, cada cop sorgeixen més corrents, estils, moviments socials, ritmes, passions, energies i conceptes que es filtren en forma de dansa. Però, quins són els trets que engloben tots aquests impulsos? Per què tot és dansa? Qui fa dansa? Els dansaires? Els ballarins? Què és, finalment, aquest art de dansar?

ELS BALLARINS. Qui són els ballarins? Ah, sí! Aquells que es posen de puntetes, aixequen els braços, porten tutús i malles ajustades, giren, tomben, salten, es tiren per terra. Però, avui, ja no només porten tutús i malles ajustades. Ara, també vesteixen roba ampla, minimalista, de colors, amb llums leds, sabates de talons, sabates amb xapes, amb claus. Però els ballarins expressen, respiren, riuen, fan ganyotes… Inhalen… Exhalen… No paren! Però, no diuen res. Expressen. Transmeten. Transmeten missatges. Missatges de felicitat, missatges de dolor, missatges de rebel·lió, missatges de reflexió. A través de la força, de l’energia, de la tècnica, de la destresa, de la passió, del treball i l’esforç constant ens emergeixen en dimensions de tota mena i… Ens fan reflexionar, ens fan desconnectar, ens fan passar bones estones o, simplement, ens meravellen. Els ballarins són els subjecte de l’art de dansar. Ells són qui donen vida a l’art a través del moviment i desperten els nostres sentiments.

SENTIMENT. La dansa és un conjunt de sentiments. Aquells qui ballen dibuixen formes amb els seus cossos -en conjunt i en particular- i creen una olla de sentiments que aboquen al públic. Quan ballem, exterioritzem un sentiment intern que ens commou i l’expressem amb la moció de la nostra figura. Un acte molt humà. Sentiments d’alegria o de tristesa, d’odi o d’amor, de tranquil·litat o d’indignació, d’esperança o de desesperació, els quals volem o tenim la necessitat de manifestar-los. Ballar vol dir tenir un sentiment. Millor dit, sentir-lo i exterioritzar-lo. Però per fer-lo entendre, de vegades, cal esforç.

ESFORÇ: L’esforç del ballarí és un esforç incondicional. L’esforç de la coordinació i de la superació. Un esforç físic i psicològic que inclou reptes, lesions, pressions i metes que, de vegades, fins i tot poden semblar insuperables. Aquests personatges energètics, flexibles i incansables escombren una disciplina, un treball diari i una lluita inqüestionable i permanent, en una societat que, molts cops, els desestima. L’art de la dansa és fràgil i sacrificat, però els qui dansen, mai paren el ritme.

Potser la dansa és l’art d’estar enamorat del moviment?

RITME: el ritme de la vida, el ritme del món. La dansa ornamenta el ritme i li dóna forma vital, forma visual. Ritme i dansa, dos grans amics fidels. Perquè, el ballarí no només segueix el ritme de la música, sinó que viu el ritme de la vida. Perquè la dansa crea ritme, el ritme que portem dintre als nostres cossos, al qual li donem vida i el dibuixem amb passió.

PASSIÓ: una força interna que fa assolir tot allò que un es proposa. No són pocs els reptes que la dansa presenta, però aquells qui ballen, gràcies a l’energia i l’adrenalina que aquest art els aporta, sempre tiren endavant. Amb passió no hi ha obstacles. Passió vol dir sentir un amor que mai trairàs.

Potser la dansa és l’art d’estar enamorat del moviment?

---

---