acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'
Error a la base de dades del WordPress: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_meta_data' doesn't exist]SELECT * FROM wp_ppress_meta_data WHERE meta_key = 'content_restrict_data'

Aquest dimarts 16 de juliol al Palau de la Música Catalana (Sala Petit Palau) es va dur a terme el Concert inaugural del Festival Bachcelona. Els solistes de la Beca Bach – Hicks, Folqué, Doñate i Kazez – juntament amb el Cor BZM i la Bachcelona Consort sota la direcció de Václav Luks van interpretar a dos grans mestres del barroc: Bach i Händel.
Les dues obres interpretades al Concert inaugural d’aquesta setena edició del Bachcelona giraven al voltant d’una figura mítica coneguda (i desconeguda) per tots. Sabem qui és el protagonista dels dotze treballs perquè la filmografia moderna ens n’ha fet arribar una versió polititzada. Václav Luks, però, especialitzat en música barroca, aquest dimarts va pujar dalt de l’escenari del Petit Palau per explicar-nos dues altres maneres d’entendre’l: L’Hèrcules de Bach es dirigeix al cel, és virtuós perquè escull el camí que és ple de dificultats i no el més fàcil, el del vici. En canvi, el de Händel, juntament amb Iole, canta a la terra (i allò que queda més avall) amb conceptes molt diferents del seu contemporani com podrien ser la caiguda, la venjança o la mort.
fresc, amb uns aguts molt cuidats i unes consonants mossegades. Cal destacar l’ària amb l’eco (un segon contratenor) pel diàleg establert amb l’oboè però sobretot l’ària compartida amb el tenor: no només per la compenetració rítmica en moments més delicats com en els trinos i brodadures, sinó també pel fet de cedir o ocupar espai i protagonisme depenent del moviment melòdic, establint així un va i ve de dinàmiques natural i entenedor per l’oient. Així, Martí Doñate – tenor – va lluir una veu càlida, amb molt cos i un caràcter clar, amb una gran precisió en els fragments més ràpids i uns crescendi acabats amb força, determinació i potència.