El violoncel·lista valencià Damián Martínez i la pianista canària Marta Moll de Alba són els integrants del Duo Cassadó, una formació creada per homenatjar el gran músic barceloní Gaspar Cassadó. Tots dos van aconseguir guanyar-se el respecte de la mateixa Alícia de Larrocha, qui els va recomanar com “el més brillant duo de la música de cambra espanyola”. Acabats d’arribar d’una gira per Àsia, han estat a Barcelona presentant el seu segon CD, “Rojo”, editat per Warner Classics, el que reuneixen obres compostes a Rússia i Espanya a mitjans del segle XX. Entre elles, figura el primer enregistrament mundial d’una peça composta per Ernesto Hallfter, Fantasia Espanyola, i dedicada a Gaspar Cassadó, el músic que dóna nom al duo. Així ens expliquen la seva trajectòria i com han preparat aquest nou treball.
 

B.C. La vostra carrera com a duo de cambra, es manté paral·lela a les vostres carreres en solitari?
D.C. Damián sí que té una carrera de solista activa i és convidat per actuar amb orquestres, tant nacionals com internacionals. Al juny presentarà “In the Spirit of Casals”  per a Warner Classics, un nou treball gravat amb l'OBC. Es tracta d'un homenatge a Pau Casals on s'interpreta el concert de Glazunov dedicat al mestre Casals i un concert inèdit de Gaspar Cassadó, a més d'una adaptació de  Sant Martí del Canigó per a violoncel solista i orquestra.

B.C. Heu treballat amb grans noms de la música. Quins han influït més en les vostres respectives trajectòries?
Marta Moll: En el meu cas, els dec molt a cadascun dels meus mestres i estaré eternament agraïda a la tasca que van exercir. Per descomptat, vaig aprendre de tots moltíssim i em van ajudar a créixer i a perseguir el meu somni.
Damián Martínez: Els músics que més han influït en la meva formació han estat Maria de Macedo, Janos Starker, Natalia Gutman i Aldo Parisot. Com a professional potser destacaria a artistes com Christian Zacharias, Mischa Maisky i Krysztof Penderecky, tot i que cada experiència amb directors o grans instrumentistes et marca en certa manera.

B.C. Per què heu triat el títol “Rojo” per al nou disc?
D.C. “Rojo” és un CD que parla de la passió, del temperament i de la bellesa. La connexió de la música russa amb l'espanyola està més a prop del que aparentment sembla. Busquem un color que pogués unir les dues cultures, dos temperaments. Vermell, en rus, té la mateixa arrel que bell i per això els russos associen el vermell al bell. Per aquest motiu, la Plaça Roja de Moscou té aquest nom: és la plaça bella.

B.C. Com heu triat les obres del disc?
D.C. Al CD hem realitzat el primer enregistrament mundial de la Fantasía Española  d'Ernesto Halffter, una obra dedicada a Gaspar Cassadó i composta en 1952. Es tracta d'una obra mestra. Al costat d'aquesta obra, hem inclòs la Saeta de Cassadó, fent l'ullet a aquesta amistat que hi hagué entre Halffter i Cassadó: ens agradava unir tots dos compositors en un mateix CD. D'altra banda, apareixen unes obres de Shaporin, que són molt poc conegudes i d'una profunditat i lirisme excepcionals. Estan dedicades a Rostropovich. I, finalment, la sonata de Miaskovsky forma part del nostre repertori. Com que és una obra també poc coneguda, però de gran inspiració, ens va agradar incloure-la en aquest CD.

B.C. Està prou explicada la relació entre la música russa i l'espanyola? Queden terrenys encara per explorar?
D.C. La nostra professió sempre crea nexes entre cultures … i per descomptat que queden terrenys sense explorar! La cultura russa és molt propera a l'espanyola. Les dues comparteixen arrels orientals: a Espanya, aquestes han arribat a través del llegat àrab i a Rússia, a través del vast territori que arriba fins a l'Orient. En les melodies de Shaporin podem escoltar aquesta influència oriental a través del llenguatge musical occidental. En la música de Halffter o Cassadó trobem orientalismes de diferent naturalesa que estan en l'origen de música popular de la nostra terra.

B.C. Quina influència ha tingut la música russa en les vostres respectives carreres?
Marta Moll: La meva escola és russa. Jo vaig estudiar a Alemanya amb Leontina i Vitaly Margulis. M'apassiona la cultura russa i la sento molt propera.
Damián Martínez: La meva última professora ha estat Natalia Gutman, sens dubte una de les artistes russes més singulars de tots els temps. Per a mi, el fet que la gran música russa narri de forma particularment efusiva sempre m'ha fascinat i inspirat.

B.C. En què pròxims projectes esteu treballant?
D.C. Estem immersos en la presentació de “Rojo” i a la de “In the Spirit of Casals”.

 

---

---