Què tenen en comú la temàtica amorosa, la religió, les idees polítiques i la música que parla de la música? De bones a primeres, el Festival de «músiques inusuals» OUT · SIDE, sota la direcció artística de Luis Codera, compositor de música de nova creació, intèrpret de guitarra elèctrica i sintetitzadors modulars i gestor cultural que tindrà lloc a diferents centres d’art i cultura contemporànies del país entre el 25 de setembre i el 24 d’octubre de 2020. Alguns d’aquests centres són els ja reconeguts Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona o el Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. Enguany, serà la cinquena edició d’un projecte que naixia el 2016 per «promoure i donar visibilitat a aquestes noves propostes sonores» que eren fruit de l’interès museístic i d’exhibicions artístiques dels darrers anys: l’exploració dels diferents llenguatges visual, sonor, literari i corporal. 

Enguany, serà la cinquena edició d’un projecte que naixia el 2016 per «promoure i donar visibilitat a aquestes noves propostes sonores» que eren fruit de l’interès museístic i d’exhibicions artístiques dels darrers anys.

Luis Codera, creador del Festival OUT · SIDE

Com bé declarava el director en la segona edició de l’OUT· SIDE, «aquestes músiques són encara massa escasses en el nostre ecosistema cultural i el seu component experimental encaixa perfectament amb els objectius dels centres d’art, sensibles als nous llenguatges contemporanis». Així, la seva motivació no repara únicament en la mera programació de creacions de compositors i artistes actuals, sinó també en establir un diàleg entre aquests i les veus cèlebres i fundacionals de la història musical europea, de John Downland (1563-1626) o Joseph Hadyn (1732-1809) a noves composicions com la de Ferran Fages amb «from one to another» (2020) —que estrenarà al festival el dissabte, 17 d’octubre de 2020, 19.00h a l’Hospitalet— o d’altres creacions basades en obres obres antigues, com ho és el cas del «Go crystal tears, let your burning breath» de Montserrat Lladó —que, de fet, s’estrenarà al festival el dia de la seva inauguració, el divendres 25 de setembre de 2020 a les 20.00h—, inspirada en la versió del «Go Crystal Tears» (1597) de Downland.

El subtítol escollit per aquest any, «Context i contingut», apunta cap als dos grans pilars sobre els quals s’edifica el festival.

D’altra banda, però, aquesta conversa entre la més efervescent i nova composició amb la ja consolidada música antiga o clàssica, no és l’únic substrat de l’OUT· SIDE’ 20. El subtítol que Codera ha escollit per aquest any, «Context i contingut», apunta cap a l’altra gran pilar sobre el qual s’edifica el festival. En primer lloc, en la línia del que hem anat esbossant i com que «mai no hi ha text sense context», les obres més actuals i les més remotes conformen un discurs únic i hodiern, que només pot entendre’s des del present perquè el seu context és el del segle XXI, però que, alhora, beu de tot el llegat musical europeu, de tot aquell altre context que ha permès als textos significar-se per se en el moment de la seva producció, perquè llavors eren també composicions emergents que es van col·locar en la seva actualitat per dir-se a elles i al seu moment històric i musical.

Per això mateix, la programació dels quatre concert diferents que engloba el festival tenen un repertori curós i que abarca un gran ventall cronològic, geogràfic i estilístic. En el primer concert, titulat Chansons d’amour, tindrà lloc al Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona) el 25 de setembre i al Centre d’Art Lo Pati (Amposta) el dia següent, el grup CrossingLines interpretaran el «While we are both» (2017) de Lawrence Dunn, «On the Words Themselves Mean What They Say» (2011) de Kate Soper, el ja citat «Go Crystal Tears» (1597) de John Downland i l’estrena de Montserrat Lladó, «Go crystal tears, let your burning breath». El cap de setmana següent, el 3 d’octubre, també al Centre d’Arts Santa Mònica, Religare oferirà música de temàtica religiosa i espiritual, a càrrec del grup vocal de música antiga fundat per Xavier Pastrana, Ensemble O vos Omnes, que ens passajarà per les obres compositor renaixentista francès Josquin des Prez; l’islamòleg Halil Bárcena amb la seva recitació corànica acompanyat de música ney; i, finalment, l’etnomusicòleg Horacio Curti, que durà a terme un repertori honkyoku per a shakuhachi —una flauta japonesa utilitzada per a la meditació cap al segle XVI. 

El 17 d’octubre, OUT· SIDE presentarà al Centre d’Art Tecla Sala (L’Hospitalet) la seva proposta més crítica socialment, Politikón, amb dues estrenes de capçalera: la de Ferran Fages, «from one to another» i «Acció sonora sense contingut polític al voltant d’un so d’origen polític», d’Irene Gregori, Ángel Pérez, Carla G. Ginjaume i Itziar Viloria. A més, Haize Lizarazu interpretarà la peça de Sarah Nemtsov, «Seven thoughts – her kind» (2018) i Miquel Vich Vila, la «Silver Streetcar for the Orchestra» (1988) d’Alvin Lucier. Cosmos Quartet serà el darrer encarregat de fer-nos arribar el missatge del festival gràcies al concert Itself, el 24 d’octubre, de nou al Centre d’Art Tecla Sala. El programa és un cercle tancat que fa salts entre present i passat, amb «5 moviments per a quartet de corda, op. 5» (1909) d’Anton Weber, «Polychronization» (2015) de Yair Klatarg, «Quartet de corda en Mi bemoll major, op. 64, núm 6.» (1791) de Haydn, «Many, Many Cadences» de Sky Macklay per retornar a Webern amb la seva composició «Sis bagateles per a quartet de corda, op. 9» de 1913. 

En el context d’una societat postmoderna en què la volatilitat i la inconstància és sempre l’ordre del dia, l’OUT·SIDE es situa gairebé en el paradigma de la més absoluta contradicció.

El cicle musical convida a endinsar-nos doncs en un entremat de músiques que contenen històries d’amants furtius, correspondències de confessions d’amor prohibit, missatges polítics o amb un alt contingut social, conflictes bèl·lics i protestes col·lectives, la voluntat de relligar-se a un Déu, la meditació per accedir al despertar, al Bodhi, a aquell estat de perfecció espiritual que tots anhelem. I finalment, l’OUT· també ofereix una programació musical que és contingut per si mateixa, que parla sobre els engranatges de la pròpia creació, de la recerca per la sofisticació melòdica, dels viaranys més complexos de les creacions consolidades i històriques. Així doncs, l’OUT·SIDE es situa gairebé en el paradigma de la més absoluta contradicció. En el context d’una societat postmoderna en què la volatilitat i la inconstància és sempre l’ordre del dia, ofereix «músiques inusuals», experimentacions inèdites i re-formulacions d’allò establert i aparentment irrompible. Sembla que proposa trencar amb les definicions estàtiques de les disciplines artístiques, esborrant les fronteres entre allò visual, allò sonor, allò corporal i allò literari.

Al mateix temps, però, beu d’un contingut ancestral, d’aquelles arrels que sostenen el pes de la història, d’aquelles peces i d’aquelles veus que formen el cànon i el mantenen ferm i impassible als vels del temps. En definitiva, el projecte ofereix un contingut que no es deslliga del seu moment històric perquè aposta per una programació febrosament actual. Mentre que paral·lelament, rememora les divises polítiques i espirituals d’un món antic i oblidat que no podem enterrar si no volem perdre el rumb i la direcció de la nostra vida en comunitat. I també fa aflorar aquell vell omnipresent missatge d’amor, aquella fascinació primigènia, que feia néixer l’espurna de la creació artística i preguntar-nos sobre el per què de les coses.

---

---