Els assistents a la presentació oficial de la 63ena edició del Concurs Internacional de Música Maria Canals van tenir una sorpresa inesperada: l’actor Santi Millán es va presentar a l’acte i, acompanyat de veu, clarinet i baix, va interpretar al piano la cançó Diamonds, de Rihanna. Avui, la versió de Santi Millán d’aquesta obra ja forma part de La Galeria dels Tocats, l’arxiu de vídeo del concurs format per aportacions de vídeo d’aficionats. 

El més sorprenent de tot plegat és que Santi Millán no havia tocat mai un piano a la seva vida abans de plantejar-se fer aquesta col·laboració amb el Concurs Maria Canals. De fet, l'experiència va ser un repte personal que l’actor va voler assumir per comprovar si era capaç de, amb menys de dos mesos d’estudi i sense cap formació musical, aprendre a tocar una peça al piano.

Per a l’èxit de l’experiment ha estat bàsic, com passa sempre amb la música, la col·laboració d’una bona professora, que en el seu cas ha estat Cristina Colomer.
Tots dos van començar les classes el 12 de febrer, amb la vista posada en la celebració del Concurs Maria Canals a l’abril. Segons explica Colomer, “al començament la idea era tocar alguna cosa a quatre mans, però aviat vaig veure que tenia facilitat i que podia assumir tocar una peça ell sol”.

La inspiració per triar la cançó de Rihanna va venir de Spotify, després d’escoltar la versió de Josef Salvat de Diamonds. “Havia de ser un tema d’acords, i amb un arranjaments senzills podia funcionar bé”, explica la professora.

Fent front a les dificultats

No ha estat fàcil per a Santi Millán, amb una agenda plena de viatges, compatibilitzar la seva vida professionals amb l’estudi i els assajos. “Li vaig fer uns esquemes i li vaig demanar si podia practicar amb algun piano quan viatjava”, explica Cristina. L’actor es va trobar amb la paradoxa dels pianos d’exposició de molts hotels: “Hi havia llocs on tenien piano, però quan demanava que me’l deixessin, resultava que no me'l deixaven, o el piano estava desafinat perquè ningú no el tocava des de feia temps”.

No va ser l'única dificultat. Explica Santi que d’alguns assajos sortia amb sensacions decebedores: “Les mans no m’obeïen i em sentia totalment agarrotat”. Però va voler continuar: “Vaig pensar quin exemple li donaria al meu fill si abandonava”.

Finalment, la constància va aconseguir el seu premi, que ha estat, sobretot, la satisfacció personal: “Ha estat una experiència molt enriquidora, perquè, sense tenir idea de música, he aconseguit interpretar una peça en conjunt”, explica l’actor. Per a Cristina Colomer, el més important de l’experiment és demostrar que la música pot ser per a tothom, independentment de la seva formació, edat i aptituds: “No és veritat que sigui una cosa elitista. De fet, a la resta del món, la música és una habilitat habitual. I cada vegada més gent s’anima a estudiar: jo tinc alumnes de 3 a 80 anys”. 


 

---

---