La principal novetat per al públic de Barcelona és el lloc de l'espectacle: les dues obres es representen a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Protagonitzada pel Royal Russian Ballet, la producció compta amb més de 40 ballarins en escena, tot i que no ofereix música en directe. Això si, segons l'organització, l'espectacle “captura tota la bellesa i el drama de l'autèntic ballet romàntic”.
 

 

 

El llac dels cignes i El trencanous són dos contes de fades convertits en música. El primer de tots dos, considerat com el ballet més popular de tota la història, es va estrenar el 1877 al teatre Bolshoi de Moscou i va ser un rotund fracàs.

  

Txaikovski no havia escrit mai abans música per a ballet quan va acceptar el projecte i ho va fer perquè “necessitava diners i feia temps que desitjava tractar de compondre música d'aquest tipus”. En la composició, es va valer de fragments d'altres obres: un ballet basat en una llegenda alemanya (d'on procedeix el nom) i passatges remodelats de les seves òperes Odina i El Voyevoda.

 

L'èxit no li arribaria fins a 1895, quan es va representar amb una nova versió al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, amb coreografia signada per Marius Petisa i Lev Ivanov. Malauradament, Txaikovski, mort dos anys abans, mai no arribaria a veure aquest èxit.

 

Encara més tard va arribar la popularitat per a El trencanous, que ara és considerat com el gran ballet nadalenc. En realitat, no va ser fins a mitjans del segle XX, cinquanta anys després de la mort del seu compositor, quan les retransmissions televisives i la pel·lícula de Disney Fantasia van fer famosa l'obra.