Aquest mes de març, els compositors més programats a Barcelona han sigut Johannes Brahms, J.S. Bach i Ludwig van Beethoven.

1. BRAHMS

Començàvem el mes de març escoltant Brahms amb un concert de guitarra clàssica de la mà de Manuel Sánchez Riera titulat Classic Guitar Around the World al MEAM. Els centre cívics també van ser força partidaris d’aquest compositor: Al CC Erizalde, Blai Bosser al violoncel i Eudal Buch al piano van interpretar la seva La Sonata en mi menor, op. 38 i, a finals de mes, el Trio Blanchard – Xabier Gullón al clarinet, Paula Sánchez al violoncel i Alba Llorach al piano – van tocar El Trio de Brahms. Al CC Trias i Peitx, el quintet de l’OBC format per Raúl García Marián al violí, Ana Galán al violí, Jennifer Stahl a la viola, David Derrico a la viola i Olga Manescu al violoncel van interpretar el Quintet de corda en sol major, opus 111. Encara al CC La Sedeta la soprano Mireia Tarragó i la Marina Pelfort ens van interpretar lieder del compositor, a La Pedrera, Roger Morelló va oferir un recital de cello amb obres de Brahms, també ho van fer Mariona Camats al violoncel i Eudald Buch al piano al Jardí dels Tarongers i Zhen Lu i Javier Moraga al Forn de les Arts-Privé. Finalment, dues de les principals entitats musicals de Barcelona també van optar per Brahms aquest mes de març: el Palau de la Música es va omplir de les Sis peces per a piano, op. 118 i les Quatre peces per a piano, op.119 interpretades per Grigory Sokolov i L’Auditori va acollir la Sonata per a violoncel i piano en Mi menor número 1, op. 38 de la mà de Mariona Camats i ha clausurat el mes amb la «tercera» de Brahms, la Simfonia núm.3 en Fa major, op. 90 interpretada per la OBC.
Aquest compositor, pianista i director d’orquestra alemany del s.XIX se situa a la frontissa entre el Classicisme i el Romanticisme. Si bé compon una música romàntica en la seva expressió, encara té molt present els grans mestres clàssics pel que fa l’estructura i l’escriptura. Un dels aspectes que el va fer contrastar en relació a la tendència de la seva època, que es va orientar més cap al drama musical i els poemes simfònics, – i que de fet hem pogut escoltar durant aquest mes de març en nombroses ocasions – va ser l’interès que va mostrar per la música de cambra. Amb un llenguatge disciplinat i tradicional però alhora innovador, Brahms va ser qualificat més tard per Schönberg com un progressista. De fet, ja al mes passat ja va ser un dels tres compositors més programats pel que fa la música clàssica a Barcelona i es va destacar, precisament, aquesta qualitat que fa que sigui avui encara un dels grans músics de la tradició occidental.
 

2. BACH

La presència de Bach durant aquest mes de març ha estat igualment disputada amb el primer compositor: a principi de mes els guanyadors de la Beca Bach 2019 interpretaven algunes de les cantates del compositor barroc que millor permetien als cantants mostrar les seves capacitats vocals al Caixafòrum. També va ressonar entre les parets d’un escenari poc habitual: Jaume Guri, violí, va tocar la Sonata per a violí nº1 en Sol menor, BWV 1001 i Pau Codina, violoncel, va interpretar la coneguda per tots Suite per a violoncel nº1 en Sol major, BWV 1007. Codina va tornar a oferir un recital l’endemà amb les dues primeres suites del compositor, aquest cop, però, a la Casa Batlló. El pianista Blai Mañer al CC Erizalde, el tercet de corda Funktion Ensemble al Casinet d’Hostafrancs també van escollir aquest compositor per formar part del seu programa. Així mateix, el conjunt de metalls Tetra Brass Ensemble va repetir concert al CC Torre Llobeta el dia 15 i el dia 17 a la Fabra i Coats. El MNAC també es va deixar emportar per aires barrocs amb Mario Miralles, Bernat Prat i el Barcelona Reed Quintet, de la mateixa manera que el Jardí dels Tarongers amb Mariona Camats i Eudald Buch, el Forn de les Arts Privé amb Zhen Lu i Javier Moraga, l’ESMUC amb Memento Vivere o l’Església Sant Felip Neri amb l’Orquestra Barroca Catalana i els solistes que els acompanyaven en aquesta ocasió: Marta Matheu, Josep Ramon Olivé, Marina Duray, Riam Goudarzi i Helena Zemanová. Finalment, les institucions més grans de casa nostra també han fet sonar el pare del barroc: L’Auditori va acollir Mariona Camats, que va tocar la Sonata per a viola de gamba número 1 en Sol major BWV 1027 i dins el festival Emergents, Kian Soltani va interpretar la Suite per a violoncel sol núm. 3 en Do major, BWV 1009. D’altra banda, al Palau de la Música Catalana, Juan de la Rubia va escollir la Toccata i fuga en Fa major, BWV 540 i el Trio super Herr Jesu Christ, dich zu uns wend per formar part del seu programa. Finalment, els concursants del Maria Canals havien de posar a prova les seves habilitats a partir de preludis i fugues d’aquest compositor.
Sovint s’ha dit que Bach, el pare del Barroc, escriu «música per a Déu». Però què vol dir això? La música de Bach fa servir un llenguatge de matisos delicats, amb poca ornamentació. És una música que prefereix la simplicitat, la forma i la regularitat. Aposta per la música instrumental perquè és la que pot emocionar de manera més directa. La música religiosa, la música sacra, per tant, és d’una banda la que transmet el missatge diví als homes, la que indueix a la devoció i convida al sacrifici de la vida, és la que evoca a l’entrega total a l’experiència mística. D’altra banda, és també la que arriba a la part més interior, més indestructible de l’home. La música de Bach, per tant, busca establir una íntima dialèctica amb la divinitat. No és, però, una música passional sinó que entén que, només separant l’ànima del cos podrem tocar el cor. Precisament la sentimentalització de la música serà el que ens marcarà el pas del Barroc al Romanticisme.
 

3. BEETHOVEN

Beethoven començava a sonar a inicis de més al Palau de la Música amb Grigory Sokolov, que va interpretar la Sonata núm. 3 en Do major, op. 2 i Onze noves bagatel·les, op. 119. Encara al Palau, Eduard Iniesta, Enrique Cabrera i l’Orquestra de Cambra van fer una re-interpretació del compositor amb Big Bang Beethoven. Aquest escenari també va acollir l’Obertura Zur Namensfeier, op. 115 i la Simfonia núm. 1, en Do major, op. 21 de la mà de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i Rinaldo Alessandrini i, ja a finals de mes, els concursants del Maria Canals a la primera prova eliminatòria havien d’interpretar sonates de Beethoven i estudis romàntics. D’altra banda, l’Argupación Señor Serrano va sorprendre el públic de L’Auditori amb una posada en escena trencadora de la conegudíssima Simfonia núm. 9 en Re menor, op. 125 “Coral”. Uns dies més tard, el 21 van sonar unes interpretacions més convencionals per part de la Rolston String Quartet, el Simply Quartet i el Quatuor Arod. Altres espais de Barcelona també van apostar per aquest compositor: Blai Mañer el dia 11 i Saki Nishioka el dia 18 al CC Erizalde, el Conjunt de Corda del Liceu el dia 12 al CC Tomasa Cuevas, la Ludwig Quandt al Conservatori del Liceu el dia 13 i Zhen Lu i Javier Moraga al Forn de les Arts-Privé van escollir diferents obres d’aquest gran romàntic.
L’escriptor i compositor E.T.A. Hoffmann va dedicar un article al compositor que ens ocupa titulat Beethoven’s Instrumental Music on començava afirmant que la música és la més romàntica de les arts, de fet es pregunta si no podem considerar-la com la més genuïnament romàntica perquè la seva matèria és infinita. La música revela a l’home un nou regne, un món separat del que és pròpiament sensible per tal d’expressar allò inexpressable. En aquest sentit, el teòric apunta que la música instrumental de Beethoven desvetlla davant nostre el regne del poderós i de l’immensurable: com si es tractés d’uns rajos de llum que ens separen de les ombres. Explica com, la música de Beethoven – concretament parla de la 5^a simfonia – parteix d’un tema melòdic molt senzill que és alhora fructífer i líric. Alhora, però, subratlla la dificultat de la seva música per a piano, amb passatges que requereixen d’un gran virtuosisme que, a més, cal combinar amb una determinada manera d’entendre la seva música: segur que els concursants del Maria Canals que van passar la Primera Prova Eliminatòria tindrien moltes coses a afegir al respecte!

---

---