acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'
Error a la base de dades del WordPress: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_meta_data' doesn't exist]SELECT * FROM wp_ppress_meta_data WHERE meta_key = 'content_restrict_data'

El pròxim 18 de desembre, L’Auditori ofereix la segona entrega de quintets de corda de Mozart, estrenada l’any passat amb el Quatuor Modigliani. El quintet que sentirem és la unió de l’Apollon Musagète Quartet amb el violista Nils Mönkemeyer. Interpretaran el Quintet núm. 2 en do menor, K. 406 i el Quintet núm. 6 en mi bemoll major, K. 614. Per arrodonir el concert, Mönkemeyer interpretarà al final la versió en viola de la Suite per a violoncel núm. 1 de Bach.
Vénen de Polònia amb un recorregut ple de reconeixements. L’Apollon Musagète Quartet va formar-se el 2006 de la unió de quatre músics polonesos: Paweł Zalejski (violí), Bartosz Zachłod (violí), Piotr Szumieł (viola) i Piotr Skweres (violoncel). El conjunt va guanyar l’ARD International Music Competition el 2008, i el 2010 va debutar a la Filharmònica de Berlín. Des de llavors, s’han establert com un dels quartets de clàssica de primera línia a nivell europeu. La BBC els va seleccionar el 2012 com a Artistes de Nova Generació. Un any abans, el 3 de març de 2011, debutaven a L’Auditori amb un exigent repertori format pel contingut del seu primer disc: obres de Beethoven, Schumann, Chopin i Szymanowski. Els qui van arribar a Barcelona per primera vegada com a conjunt emergent són ara un grup experimentat i consolidat a nivell Europeu.
elaboració. Introdueix gestos atípics com la tonalitat menor en el primer moviment, i elements com el contrapunt en el tercer i quart moviment. I la transposició de la serenata en quintet de corda canvia algunes coses, com la càrrega dramàtica de la melodia inicial, que pren més força amb la corda. Tot això fa que l’obra sigui molt més apropiada per escoltar-la atentament que per sentir-la de fons.