Cambra

Esclatar d’amor

L’Associació Joan Manén presenta el darrer disc del compositor per a soprano, tenor i piano

17-06-2020

La conjunció Júlia Farrés-Llongueras, David Alegret i Daniel Blanch aporta, més que mai, bones vibracions en un món pandèmic i amb hipertròfia comunicativa, en aquesta vida de teatre que, ara més que mai, sembla un somni. Tots tres ens ofereixen un bàlsam, un viatge a l’esperança a través de la figura de Joan Manén i el treball discogràfic Esclat d’amor, gravat per aquestes dates el 2019.

David Alegret, Júlia Farrés-Llongueras i Daniel Blanch

El disc recull obres que s’integren dins de Cinc cançons alemanyes op. A-4, Quatre cançons alemanyes op. A-10, Tres cançons i Quatre cançons catalanes, entre d’altres obres per a soprano i per a tenor d’autors germànics com Elsa Laura i Ernst von Wolzogen, Margarethe von Schuch i Louis Zacharias, testimonis del pas de Manén per Alemanya. S’hi sumen noms com el de Luís Doreste o Tomàs Garcés, diverses cançons tradicionals catalanes i del propi compositor barceloní.

Les peces posen el focus en elements de “síntesi i transmutació d’arrel popular”, segons Daniel Blanch, i tenen un interès musicològic creixent, ja que, a través dels seus compassos es destil.la un gust extraordinari per fer confluir música i paraula que converteix Manén en un compositor essencial per a veu i piano a la primera meitat del segle XX.

La soprano Júlia Farrés-Llongueras desplega tota la seva sensualitat i intel.ligència en unes cançons suggeridores i apassionades amb una veu clara i directa als sentits. El so que desprèn Farrés és llum en temps convulsos com els que vivim, i les seves aproximacions a l’obra de Manén són veraces i autèntiques. A més, la veu de David Alegret no ens para de sorprendre amb matisos i colors elegants i subtils per revelar-nos petites certeses sobre la vida que ens envolta, l’amor i els nostres desitjos i les nostres pors.

De fet, la música de Joan Manén, tan actual com delicada, encaixa molt bé amb el timbre de David Alegret i Júlia Farrés-Llongueras. La conjunció sonora és excepcional i és una llàstima que no s’inclogui cap duo en què puguem escoltar les dues veus en consonància.

Per la seva banda, el treball de Daniel Blanc com a pianista és acurat i precís, i la seva tasca en el tractament del so ofereix un material molt natural i sincer, que sorgeix de l’estima per una feina artesana i cuita a foc lent, amb els detalls cuidats i les ganes d’aportar tendresa a les nostres vides. A més, el treball musicològic i de recerca que podem trobar en el llibret és de referència sobre l’autor i les obres, i cal destacar l’encert d’il.lustrar les pàgines amb fotografies de personatges afins a Manén, com Lluís Millet, Maria Barrientos o Mercè Plantada.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Aina Vega Rofes
Aina Vega i Rofes
Editora
ainavegarofes