acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'
Error a la base de dades del WordPress: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_meta_data' doesn't exist]SELECT * FROM wp_ppress_meta_data WHERE meta_key = 'content_restrict_data'
De les inacabables llistes de compositors que han existit al llarg de la història, en recordem només alguns pel que van arribar a fer, pel que podrien haver fet o perquè molta gent se sent identificada amb la seva música. Lili Boulanger, en canvi, aconsegueix reunir tots tres requisits. Perdura per les seves obres, la seva prematura mort envoltada de romanticisme i un estil propi molt singular. La compositora va néixer un agost de 1893 a París i ben aviat va aconseguir ser una jove prodigi a la ciutat. I és que el llegat ple de virtuosisme de Lili Boulanger eclipsa qualsevol inconvenient que va viure pels prejudicis masclistes de l’època.
Va néixer en el si d’una família amb una llarga tradició musical. Els seus avis paterns eren músics, el seu pare, Ernest Boulanger, un reconegut compositor que havia guanyat el prestigiós premi de composició de Roma el 1835 i la seva mare, Raissa Boulanger, assegurava ser princesa russa i era una figura influent de la societat musical francesa.
Tot i això, la figura que possiblement la va marcar més va ser la de la seva germana gran Nadia Boulanger. Quan Lili era petita sempre l’acompanyava a les classes del Conservatori de París, on el pare també hi impartia lliçons. Les dues germanes van ser de les primeres alumnes, donat que el conservatori tot just començava acceptar dones.
Al cap de poc temps i ja feta a l’ús del món de la música, es va aventurar a tocar l’orgue i a rebre classes de teoria musical. Ben aviat, es va especialitzar en cant i d’altres instruments, tot destacant en els esdeveniments musicals que organitzava la seva mare a la gran casa que tenia la família.
La figura de Lili Boulanger viu la immortalitat sense haver estat determinada per la figura masculina, al contrari d’exemples com els de Clara Schumann (1819), que va haver deixar la composició en segon pla per contribuir en l’obra del seu marit, Robert Schumann o el cas de Fanny Hensel, germana de Felix Mendelssohn. L’obra de Fanny s’ha hagut de recuperar de l’oblit ja que el seu pare veia el seu prodigi musical com “una mera afició”, tot i sovint trepitjar els talons del seu germà. No es podrà saber mai si factors similars haguessin afectat negativament la carrera de Boulanger ja que la seva prematura mort, amb només 24 anys, amb prou feines la va deixar viure una vida adulta en plenitud.
La malaltia que va arrossegar als seus darrers anys de vida, en aquest cas, sí que es fa palpable a la seva obra, especialment en les peces per piano i solista. L’impressionisme delicat de les seves notes l’endinsen en la figura de la Femme Fragile que sovint es transforma en un personatge sensible, fred, de pell delicada i amb un aire fins i tot infantil. Una cara de la compositora que s’aprecia en obres com Dans l’immense tristesse (1916), per a mezzosoprano i piano, o Les sirènes (1911), per piano i cor. L’artista s’allunya del patetisme i aconsegueix crear atmosferes úniques amb recursos estilístics que oscil·len entre la influència de Debussy i la innovació schönbergiana. És possiblement aquesta fusió estilística la que l’ha portat a perdurar fins els nostres temps.
La figura de la perpètua Femme Fragile, però, no només prové del seu estil musical. Quan Lili va néixer, el seu pare ja tenia 77 anys, cosa que no va impedir que tinguessin una relació molt estreta. La seva mort al cap de set anys va marcar fortament la compositora que, tot i ser una nena, ja tenia una salut feble.
La posterior mort de Lili es va envoltar de mite pel fet d’haver estat per una malaltia desconeguda. Després d’estudiar diversos informes mèdics i els símptomes, s’ha arribat a la conclusió que podria haver patit la Malaltia de Crohn, que provoca una inflamació constant als intestins. Aquesta dolència no es va identificar i classificar fins al segon terç del segle XX, anys després de la mort de Boulanger.
Lili Boulanger, però, també va mostrar una faceta més explosiva de compositora assentada. Moltes obres transmeten la potència que la compositora traslladava al paper en els pocs períodes de plenitud física. L’obra per cor i orquestra Faust et Hélèneés molt bon exemple del seu domini del cromatisme wagnerià i l’excel·lentment renovada grandiloqüència romàntica.
És justament amb aquest Faust et Hélène que va aconseguir un dels majors èxits de la seva carrera. El 1913, amb només 19 anys, Lili Boulanger va aconseguir el premi de composició de Roma, un concurs històric ja desaparegut que organitzava l’elit francesa. Amb aquesta obra va ser la primera dona en obtenir el premi, però no va ser la primera Boulanger en fer-ho. Anys abans, al 1835, el seu pare Ernest va rebre el mateix guardó per l’obra Achille. L’èxit de la compositora va arribar després d’un intent fallit; el 1912, la jove s’havia desmaiat a l’escenari mentre participava en la modalitat d’intèrpret, evidenciant l’avançat estat de la seva malaltia.
L’èxit a Roma va suposar el zenit de la seva carrera. Lili va passar d’admirar referents com Debussy i Fauré a esdevenir tot una influència per l’època. Des d’aquell moment, la producció musical va ser incessant, fins i tot en els darrers mesos de vida, quan la malaltia estava en un estat molt avançat. La seva darrera obra va ser l’òpera Princesse Maleine (1918), encarregada pel dramaturg de renom Maurice Maeterlinck, tot i que la seva mort aquell mateix any va fer que la deixés inacabada.
Malgrat aquest final inesperat, la lletra de Lili Boulanger ha perdurat en el temps, en part, gràcies a la feina de la seva germana Nadia, que va dedicar la resta de la seva vida a la docència i la direcció orquestral. El 1939 va néixer la fundació memorial Lili Boulanger,més endavant anomenada Centre Internacional Nadia i Lili Boulanger, per recordar la figura de totes dues germanes i dignificar les seves obres. Amb l’experiència de ser una família doblement guanyadora del desaparegut Premi de Roma, des de la fundació es va impulsar un concurs de composició entre el 1942 i el 1965, que s’ha anat transformant al llarg del temps en beques i diverses competicions musicals. Gràcies també al paper arxivístic de les noves xarxes socials com Youtube i Spotify, el llegat de Lili Boulanger és més vigent que mai i, tot i la prematura mort, la seva obra té assegurada molts anys de vida.
