Quan neix Kallias Ensemble?

Debutem demà. Kallias Ensemble va néixer a partir d’aquest projecte que estrenem demà a la Schubertíada. Ara bé, ja fa bastant temps que jo tenia ganes de crear un grup de cambra vocal per interpretar tot aquell repertori de lied que no és només per a una veu, sinó per duo, per trio o per quartet. Com que fa anys que treballo com a professor d’aquest gènere, he vist l’evolució de molts joves. En aquests moments, al nostre país ja hi ha una generació ben preparada per fer lied. Són joves professionals, gent absolutament feta. S’han pogut moure pel món i s’han preparat molt més veloçment que la meva generació. El repertori de lied bàsicament està escrit en alemany, i alguns d’aquests joves han pogut formar-se a Alemanya. 

Què poden aportar al projecte aquests músics tan joves?

Hi aporten espontaneïtat, jovenesa, senzillesa, frescor. S’apropen al repertori d’una manera molt més directa, amb menys complexos. Com que es troben al principi de la seva carrera, tenen el temps, les ganes i l’energia que requereix un projecte com aquest. 

Per què us heu anomenat ‘Kallias Ensemble’? Per què heu optat per aquesta referència a l’obra de Friedrich Schiller?

Té a veure amb la meva manera d’entendre la música. Dins de Kallias. Cartes sobre l’educació estètica de l’home, Schiller diu que l’ésser humà és només ésser humà quan juga; que el joc fa que l’essència de l’ésser humà es desenvolupi. Vull entendre la interpretació musical com un joc. En molts idiomes, com el francès, el rus, l’anglès i l’alemany, “tocar un instrument” és un dels significats de “jugar”. No crec que sigui casual. No es tracta d’agafar una partitura i obeir les indicacions que hi ha escrit el compositor. La gràcia és interpretar-la, fer-ne un joc. 

Proposes que cal entendre “interpretar” i “jugar” com a sinònims?

Sí. Fer-ne una vivència. En comptes d’emprar la paraula “interpretar”, m’estimo més parlar de “convertir una cançó en una vivència”. Quan treballem un lied, de primer llegim el poema. El fem nostre. Ens apropem a l’idioma, no només fonèticament. Busquem l’esperit de l’idioma. Després, escoltem la música, i la vivim. Una vegada entens el poema, és molt més senzill ser espontani i comprendre la música. 

Més enllà del concert de demà, teniu altres projectes previstos com a grup de cambra?

Sí, sí! Això és un principi. Ja estem pensant en un segon projecte. Hi ha molts repertoris interessants. A part de la cambra vocal, voldria promoure el repertori de lied pensat per a cambra instrumental i un cantant solista. 

Tampoc s’ha fet gaire…

No s’ha fet gens! Estic parlant de repertori de principis del segle XX, com ara Pierrot lunaire, de Schönberg. Totes aquestes obres poc interpretades requereixen una flexibilitat que solen tenir els músics joves. A mesura que passen els anys, els músics entrem en una dinàmica en què repetim el repertori que coneixem més bé. 

• 

Ara que parlem del repertori… En quin moment de la carrera musical de Beethoven hem de situar les cançons folklòriques que interpretareu demà?

A la maduresa. Un editor de música, un nacionalista escocès, va agafar música del folklore del seu poble, va llogar un dels compositors més reconeguts arreu d’Europa i va encarregar-li que treballés aquelles peces perquè poguessin ser tocades en un concert. En aquella època, es vivia molt el nacionalisme. Al principi, Beethoven va fer aquestes cançons escoceses com a encàrrec. Li va agradar tant, però, que tot seguit va començar a fer-ne pel seu compte. Va harmonitzar cançons russes, poloneses, tiroleses, sueques, espanyoles…Beethoven va sentir-se atret per totes aquestes cançons, que eren música de la terra, del poble.

Era nacionalista, Beethoven?

No era ben bé nacionalista. Beethoven era una persona que creia en els pobles. No és una qüestió nacionalista, sinó la voluntat de veure l’especificitat de cada poble, conèixer-ne les tradicions. Escoltes una cançó polonesa i no té res a veure amb un bolero espanyol ni amb una cançó veneciana. Beethoven va apropar-se a diferents cultures per poder entendre el ritme de cada cançó. 

Com heu triat les vint-i-quatre cançons que interpretareu?

Hem intentat triar cançons de nacionalitats diferents. Hem buscat, també, lligams tonals. Hem dividit el concert en dos blocs: al primer, fem cançons d’arreu d’Europa; al segon, cançons de les illes britàniques. Serà un concert molt variat i interessant. El públic rebrà molt folklore diferent, tot a través de Beethoven. A més, les cançons escollides parlen de coses que no acostumen a sortir als Lieder romàntics…

Cada cançó explica una història, oi?

Sí, una història popular, un moment de la història d’aquell poble o d’alguna persona concreta. Hi surten personatges interessants, des d’un venedor de catifes tirolès fins a un borratxo polonès o una dona sueca que canta una cançó de bressol al seu fill.

Les peces del vostre repertori tenen una gran empremta del coneixement harmònic de Beethoven, però alhora mantenen una certa essència folklòrica. Com ho aconsegueix, això, Beethoven?

Beethoven respecta sobretot l’essència rítmica i la melodia. El ritme sol ser una base important de les cançons folklòriques. La melodia, també. Juga amb qüestions harmòniques, però tampoc fa composicions massa complexes. Hi inclou un violí i un violoncel, i això li permet crear moltes textures diverses. En aquestes peces, el violoncel és un instrument melòdic, com el violí.

Què ens poden dir, aquestes peces, avui dia? Malgrat la globalització, avui dia estem vivint un auge dels sentiments nacionalistes…

Crec que aquesta música ens diu: precisament perquè tots som diferents, tots som iguals. Respectant la diferència, l’essència de cada poble, ens podem relacionar els uns amb els altres. En aquestes cançons, tot passa per la unitat de Beethoven, que respecta absolutament totes les nacionalitats i manté l’essència musical de cadascuna. 

Com us ha afectat la pandèmia del coronavirus? Heu pogut reunir-vos per assajar?

Nosaltres no havíem de debutar a la Schubertíada. Havíem d’estrenar aquest projecte al Festival de Música Antiga dels Pirineus, que s’ha suspès a causa de la pandèmia. S’han cancel·lat coses. A més, és complicat reunir set persones per assajar. Durant el temps de confinament, vam fer tots els preparatius a distància. Després, hem quedat separadament: d’una banda, els cantants i el piano; de l’altra, el violí, el violoncel i el piano. El piano ha fet de nexe. Finalment, hem pogut quedar una mica tots, sempre respectant les mesures. Estem contents de tocar a la Schubertíada; és un festival que cuida molt la programació. 

Com encareu la temporada vinent?

Amb ganes. Amb incertesa, també. Hi ha molts festivals que s’estan arriscant i estan mantenint la programació. Cal que els donem les gràcies, no només de part dels músics. Sobretot els hem de donar les gràcies per mantenir la vida espiritual d’aquesta societat, per fer viure la cultura. 

---

---